Lliçons sobre DUI i reconeixement diplomàtic: Estònia, Letònia i Lituània
A voltes ens fem preguntes molt complicades sobre serà possible que passen algunes coses, oblidant que aquestes coses ja han passat en altres llocs i que passen de forma molt senzilla.
Ací teniu un vídeo del 2 de setembre de 1991. En ell el president Bush (pare) reconeix la independència d’Estònia, Letònia i Lituània i anuncia que els Estats Units establiran de forma immediata relacions diplomàtiques. Aquell dia tots vam posar un ulls com a plats.
Alguns detalls a tenir en compte. El discurs comença recordant que hi ha un procés de reformes en marxa a la Unió Soviètica, que encara no havia desaparegut i era considerada per tothom la segona potència mundial. La URSS desapareixeria tres mesos després. El reconeixement de la independència de les repúbliques bàltiques no va ser en cap cas, com alguns volen dir, perquè la URSS s’havia enfonsat.
Bush afegeix aleshores que els Estats Units donaran suport a Gorbatxov i les reformes però que això no impedeix que reconeguen ja la independència (declarada evidentment de forma unilateral) dels països bàltics. I remarca que faran el que siga per a que aquesta independència dels estats bàltics ‘siga una realitat de fet’ –cosa que evidentment no era car les institucions soviètiques seguien funcionant allà. La URSS que de primer va negar emfàticament la independència dels bàltics la va reconèixer quatre dies després que es produís el reconeixement dels Estats Units i Europa, a la vista que era un procés que ja no podia aturar. Aleshores va passar de ser una declaració unilateral a ser un procés negociat.
És tan senzill com això. Serà tan senzill com això.
Avui ningú no té cap dubte que els estats bàltics són uns estats normals, membres de la comunitat internacional. Aleshores estaven on ara és el Principat.
No és així.
Els països bàltics van ser independents entre la finalització de la primera guerra i el pacte nazi-soviètic de 1939 i els països occidentals van considerar aquesta annexió un acte il·legal (seguint la Doctrina Stimson), per la qual cosa van continuar mantenint relacions diplomàtiques amb els representants del govern de Lituània en l’exili, i no van reconèixer a la RSS de Lituània com a part de la Unió Soviètica.
Les mitges veritats són pitjor que les mentides
Els Estats Units no van reconèixer l’annexió però no van fer res més. Lituània va declarar la ‘reinstaurar’ la independència l’11 de març de 1990, precisament esperant que el reconeixement diplomàtic dels Estats Units es fes efectiu. I la reacció de la Casa Blanca va ser tancar l’ambaixada que la Lituània independent havia tingut durant dècades a Washington i no reconèixer la independència.
Per a desesperació i sorpresa dels lituans, val a dir.
La independència de Lituània i les altres dues repúbliques es va reconèixer en la forma que explique en l’apunt més de dos anys després.
Supose que no devies saber que tot això va passar quan has posat el teu comentari, ‘pollastre’
Molt agraït per la seva resposta.
Però reconeixes que els països bàltics van ser independents i com dic molts països no van reconèixer l’annexió a la URSS
Que té a veure això amb la DUI de Catalunya?
Doncs gens, en tot cas hauries de posar com a exemple Ossètia, Crimea o Abkhàzia.
Fins a Mas ho ha dit.
Salutacions.
Cal recordar en este sentit, trobe, la frase de Pujol sobre els països bàltics, pronunciada (la data és important, tal com veiem) el 1990 :
“Catalunya és com Lituània, però Espanya no és com l´URSS”
Hi estaries d´acord, Vicent? 😉