Passejant pel Baix Camp
Hem aprofitat els darrers dies de l’agost per passejar unes hores pel Baix Camp, Montbrió, Mont-Roig, Riudecanyes… Un paisatge dur, sec, contundent sota el sol però molt interessant. A Mont-Roig buscàvem les petjades de Joan Miró i la veritat és que és prou quedar-te mirant un paisatge real, d’avui i comparar-lo amb els seus quadres. Montbrió ens va sorprendre molt agradablement però Riudecanyes encara més.
De primer vam anar a veure l’embassament i caminar una mica per la riba i després vam entrar al poble. Era gairebé migdia i literalment no hi havia ningú pel carrer. Ens va sobtar veure que els carrers portaven nom de dies: carrer del Dilluns, carrer del Dimecres, carrer del Dissabte. Més tard vam aprendre que tenia a veure amb la celebració local del Corpus, on les festes es feien dies diferents en carrers diferents.
Van fer cap a la plaça pensant que trobaríem un lloc on menjar, que no hi era. Però en canvi vam trobar el batlle que observava com uns veïns alçaven un dron per prendre unes imatges aèries. Ens va voler obrir la impressionant església local per tal que la veiéssem i un company seu ens va ensenyar també casa seua, que era un autèntic museu.
A l’entrada del poble havíem vist un cartell que indicava que s’hi feien misses en anglès, cosa que ens havia despertat la curiositat. La raó és Salou. Es veu que a Salou necessiten algun capellà en anglès i el bisbat, o qui fos, va decidir enviar-ne un d’escocès a Riudecanyes, que encara hi és. Ara parla català i fa misses per la gent del poble però es veu que al cap d’arribar va haver de fer un enterrament i no el va entendre absolutament ningú.
El capellà escocès s’ha arreglat molt bé la casa abadia i ara forma part del paisatge local. Polèmiques incloses ja que es veu que es declara unionista i no vol la independència d’Escòcia. Cosa que per l’abundància d’estelades que vaig veure al poble molts dels seus feligresos no deuen entendre bé.
El batlle em va semblar una persona molt interessant. D’aquestes que hi ha tant pels nostres pobles, amb un concepte, amb una idea de com volen transformar la seua població. Parlava amb passió i coneixement que és una cosa que venint de l’experiència dolenta de Bétera, sempre he trobat envejable. En acomiadar-nos el vam felicitar per com d’agradable era el seu municipi i pel bon gust amb el qual havien remodelat la plaça. I allà seguien els del drone intentant treure les millors imatges possibles per a un vídeo que, segons que em van explicar, volien ensenyar a Port Aventura.