Mails per a Hipàtia

El bloc personal de Vicent Partal

Periodisme: l’exercici d’escoltar

Avui estic content.

L’editorial d’avui, sobre el cas Pujol, el publiquem acompanyat de 22 comentaris de subscriptors de VilaWeb, tots ells ben escrits i interessants i alguns d’ells particularment bons.

Malgrat això al twitter hi ha hagut una certa polèmica pel fet que jo hi dic que la reacció de la gent m’ha fet rumiar i em fa pensar. Concretament accepte que l’ús de la paraula ‘delinqüent’ en un article anteriors potser va ser massa contundent.

Que la gent discutisca sobre això trobe que són dues cares d’una mateixa moneda i procure per tant mirar-m’ho amb interès. He d’aclarir, però, que de vegades cansa i em sorprèn molt haver de contestar a gent que afirma que jo he dit o fet coses que no he dit o fet. Escric molt. I per escrit les coses queden. Malgrat la qual cosa hi ha gent que interpreta que quan dius blanc sembla que en realitat dient blanc vols dir negre. M’esgota perquè quan dic blanc he pensat molt que he de dir blanc però ja ho entenc que no puc fer-hi res.

En qualsevol cas estic molt convençut que el futur del periodisme, si és que en té de futur que no ho veig clar, passa per recuperar l’objectiu i la missió de ser portaveus d’una comunitat de lectors i per tant passa per l’exercici imprescindible d’escoltar aquesta comunitat. I crec que no es pot escoltar si la teua certesa és absoluta i no estàs disposat a admetre matisos, a repensar el que has dit, si no et deixes influenciar per l’altre. A alguns el sembla que això és ser fluix i dèbil. A mi no m’ho sembla.

Fa temps que a VilaWeb estem intentant construir aquesta comunitat de lectors reals davant els quals respondre. Els subscriptors de VilaWeb en són la peça clau. Ara fa temps que hem posat en marxa el correu de la vesprada anterior i el comentari editorial, tan ric avui. I estudiem i preparem moltes més coses en aquesta línia. Però tot això no valdria de res si no estiguérem disposats a escoltar.

Crec que el que importa, més que res, és l’actitud. I en això centre els meus esforços: fa molts anys que responc tots els correus que rep, tots. Procure seguir a la gent que em segueix al twitter i respondre-li quan em demanen res. Passe moltes hores xerrant pels pobles. Aprenc molt del batec del país escoltant les preguntes, les maneres que tenen de preguntar, les inquietuds que representen. I ho faig perquè crec que això és molt bo per a la meua professió, per al meu treball. De fet ho trobe imprescindible per a fer periodisme.

Així que em sent molt feliç quan arriba un dia com el d’avui on veig que 21 persones són capaces de respondre a un text, a una invitació a escriure, escrivint-ne un altre, de forma pulcra, defensant les seues idees sense concessions però fent-ho des del respecte a la pluralitat i usant VilaWeb com a plataforma per a fer-ho. Una plataforma que té les pròpies idees molt clares però que sap que això de cap manera és incomptable amb entendre que escoltar és l’exercici fonamental del periodisme i que la llibertat de pensament i expressió, en primer lloc entre els nostres propis lectors, és el bé més preuat que hem de cuidar. I la riquesa més gran que podem oferir al país.

 

 


  1. M’agrada que t’estimule. No en són 21, n’hi ha 22 i el teu. Esteu innovant i creant. Mai havia vist un cas igual. Recorde quan vas proposar la idea embrional al Micalet allò de fer el debat restringit amb gent de “criteri fi” des de d’arreu del país..i ha evolucionat vessant del got per a bé. Hi ha companys que tenen una bona fusta increïble. Escriuen amb síntesi i encertadament. Els envege molt.
    GRÀCIES MESTRE 😉

  2. M’ha sorprés la quantitat de comentaris. I l’amplitud dels coneixements dels qui escriuen. Realment, aquesta oportunitat de proposar una opinió sobre un tema que moltes vegades és de rabiosa actualitat i que la pugues veure publicada al cap de poques hores, em sembla fantàstica. No en conec gaires, però no conec altre mitjà de comunicació que dispose de res semblant.
    Gràcies, Vicent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.