Trist i sorprés
Byliner era una empresa que va descobrir que la gent llegia als mòbils i va irrompre amb una idea tan senzilla com bona: oferir reportatges a un preu baratíssim i pensats per a ser llegits en un viatge de tren o metro. El resultats va ser un dels projectes que més m’han interessat dels darrers anys. Vaig pensar que aquesta era una bona via per a fer periodisme. Reportatges llargs i ben fets que en comptes d’empaquetar-se dins un diari prenien vida pròpia a través dels mòbils.
Sembla, però, que no ha estat suficient amb tenir una bona idea i molt bons escriptors. I Byliner té problemes econòmics tan greus que ha anunciat als autors que no els pot pagar i ha insinuat que tancaran. Cosa que torna a posar de relleu el gran oblit dels projectes: que cal guanyar prou diners com per a continuar vius.
El debat ara seguirà entre els qui creuen que no hi ha lloc per a fer bon periodisme a la xarxa i els qui defensarem que en tot cas l’error és imputable a la tàctica de Byliner. Sap greu, en tot cas, que una idea tan brillant no tinga espai …ni a Amèrica.