El pols de la llengua als Països Catalans

Blog sobre llengua i societat de Pere Mayans

3 de novembre de 2009
0 comentaris

Ensenyar i aprendre (llengua) i continguts a l’actual ensenyament secundari

El nou context sociolingüístic i sociocultural del nostre país ha fet que, en els anys darrers, la pràctica docent s’hagi hagut d’adaptar a les necessitats d’un alumant cada cop més divers.

 En aquest marc encara és més evident que la competència comunicativa lingüística és la base de tots els aprenentatges i, per això, el seu desenvolupament s’ha de fer des de totes les àrees i matèries del currículum.

De fet, som en un moment en què cal reemprendre amb força la pràctica docent que va començar a l’ensenyament infantil i primari als anys 80, mitjançant els programes d’immersió lingüística, adaptant-los, però, a la nova realitat social i expandint-lo cap a secundària…

A la fotografia (3 d’abril de 2008): L’escola Congost, amb motiu de la celebració dels 25 anys d’escola, va organitzar, ahir dia 3 d’abril, la conferència La Immersió Lingüística abans i ara a càrrec de Joaquim Arenas i Sampera, impulsor dels primers programes d’Immersió Lingüística i excap del Servei d’Ensenyament del Català al llarg de gairebé 20 anys, i de Pere Mayans, actual cap del Servei d’Immersió i ús de la llengua. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Canovelles, Josep Orive, i la directora del CEIP Congost, Rosa Montero. L’acte va fer visible que la immersió dels anys 80 i l’actual immersió són totalment compatibles.


Per millorar la pràctica docent a secundària i per poder respondre adequadament a les noves necessitats dels nostres alumnes, cal, per tant, saber aprofitar tot allò de bo que ja hem anat fent en altres nivells educatius i aprofitar, alhora, les noves recerques en temes d’ensenyament integrat de llengua i continguts que es fan arreu del món arran del fet de la incorporació cada cop més habitual de l’ensenyament en segones llengües (és a dir, ensenyament de tot el currículum o d’una part d’aquest en una llengua que no és la llengua familiar de l’alumnat). En aquesta línia trobaríem:

Les estratègies d’ensenyament/aprenentatge del programa d’immersió lingüística.

El canvi metodològic en l’ensenyament de la llengua i de continguts curriculars que s’ha fet a les aules d’acollida i que s’està fent en el pas de l’aula d’acollida a l’aula ordinari, on preval ja un llenguatge acadèmic..

L’experiència dels projectes AICLE-CLIL i EMILE d’ensenyament integrat de llengua (estrangeres en aquest cas) i continguts.

L’experiència d’altres països (com, per exemple, el model SIOP -The Sheltered Instruction Observation Protocol-, és a dir, un mètode d’ensenyança protegida per a alumnat amb un nivell no suficient de competència lingüística)…

(…)

Amb formació (i caldria d’una vegada que ho tinguessin clar també les universitats pel que fa a la formació incial) i amb assessorament, basant-nos en la feina feta i en la feina que s’està fent en altres països,  cal anar modificant la pràctica docent si no volem que molts dels nostres alumnes vagin quedant despenjats del sistema educatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!