Wikileaks: es veu que l’espia sóc jo

El diari Ara va obrir la portada d’ahir diumenge amb un espectacular titular segons el qual ‘la CIA a l’ombra’ vigila l’independentisme català i considera probable que aviat el Principat no siga part d’Espanya. La portada era bona però el contingut és un exemple clar de com estem funcionant tots plegats. Amb algun detall per a mi surrealista i divertit.

Al mes de març ja va eixir el tema. Wikileaks va filtrar uns quants milions de correus de l’empresa Stratfor. Stratfor és un servei d’anàlisi polític, a mig camí entre el periodisme i la consultoria. Fa anys que estic subscrit al seu correu i rep les seues anàlisis. Com en tots aquests serveis un dia és millor que l’altre però en general ajuden a entendre per on es mou el món. Em vaig apuntar a Stratfor perquè un dels seus directors és Robert Kaplan, un dels grans periodistes d’internacional dels Estats Units, amb el qual discrepe sovint però al qual cal llegir, sens dubte.

Quan Wikileaks va filtrar aquests correus, que és al cap i a la fi com si filtrarà els correus que la redacció de VilaWeb ens passem entre nosaltres, a mi em va estranyar molt. Stratfor és una empresa privada sense poder polític de cap classe més enllà de la influència com a consultoria o mitjà. Però vaig entendre que formava part d’una estratègia de mantenir-se vius. Wikileaks primer va fer filtracions enormement importants de temes de l’exèrcit dels Estats Units (que són per les que volen acaçar Julian Assange), més tard va fer una filtració interessant de paper interns de la diplomàcia americana (però que a diferència de l’anterior no afectava greument res) i després es va quedar seca. I aleshores va filtrar el que tenia a mà: algú va copiar els correus de Stratfor i els va passar a Wikileaks. 

Wikileaks va intentar posar-hi picant definit Stratfor com ‘la CIA en l’ombra’, un apel·latiu ridícul però que ha fet fortuna. No sé com Stratfor pot ser la CIA a l’ombra si tots els seus membres són ben coneguts, escriuen llibres, fan conferències i apareixen a les televisions! Aleshores ja vam publicar a VilaWeb un article en el qual treiem ferro al tema. I va ser aleshores també quan els grans diaris que donaven suport a Wikileaks se’n van retirar. Lògicament perquè sabien que allò no era això que Wikileaks deia.

El cas és que ahir diumenge el tema, i la definició de ‘CIA a l’ombra’ van renàixer de la mà del bon amic Enric Borràs a l’Ara. Cadascú ven diaris com vol i la maniobra supose que els va eixir bé -fins i tot TV3 els va dedicar un tema. Però ni Stratfor és la ‘CIA a l’ombra’ ni la filtració té cap més importància que els comentaris dels redactors d’una publicació americana.

Me’ls vaig llegir, és clar, els cables de Stratfor. I ací la cosa ja va prendre una dimensió surrealista quan vaig comprovar que la seua anàlisi sobre la sentència del Constitucional en realitat era …meua. Efectivament en aquest correu una de les seues analistes fa un repàs de la situació que em sonava molt. Tant que no em va sorprendre llegir la darrera frase quan aclareix que les dades provenen d’aquest article de VilaWeb. Ella diu: ‘Here is an article with all the changes (in Catalan, but good to keep as it has ALL the details’). 

Amb la qual cosa ara va i resulta que a Catalunya molta gent està llegint una ‘opinió de la CIA a l’ombra’ que es pensen que ha estat elaborada per una colla d’assenyats espies internacionals treballant fonts ocultes i que en realitat la vaig fer (bàsicament) jo mateix.

Com que no és la primer vegada que passa, crec que l’afer val per a definir, i desmitificar, com circula la informació planetària. La cosa és que del meu ordinador ix un text, que el llegeix una senyora americana, que el transcriu per al debat intern del seu mitjà, correu que es filtra a wikileaks, que wikileaks diu que l’ha fet una ‘CIA a l’ombra’ i que acaba tenint honors de portada en un diari d’ací, amb la conseqüència que el país queda convençut que això representa l’opinió de la primera potència mundial i que els Estats Units pensa el que al final jo pense, però sense que la gent sàpiga que en realitat ho pense jo. Bufa!

Insistisc en que això passa molt sovint, ep. Fa mesos ja en vaig parlar d’un cas semblant. Arran les filtracions de Wikileaks amb textos de les ambaixades va haver-hi molt d’enrenou sobre un cable que afirmava que Barcelona era una mena de centre mundial de la Jihad. El cable en qüestió el vaig associar ràpidament a un article de l’amic Martín de Pozuelo a La Vanguardia i així ho vam comentar per antena tots dos en aquest programa de TV3. I tanmateix per a la majoria del país ha quedat no que l’Eduardo va escriure un tema que el cònsul va trobar interessant i va enviar al seu país copiat sinó que el consulat americà a Barcelona certifica després d’una enorme investigació que som un centre mundial de la Jihad.

En aquests dos casos com que els involuntaris protagonistes som a mà podem treure l’entrellat. Però vist això amb quins peus més que de plom hem d’anar quan parlem de Síria o de Veneçuela, de l’Strauss-Khan o de Juan Carlos?

La veritat és que hi ha dies, com avui, atabalat davant la dimensió global que prenen les coses, que realment em sent molt vell i no sé si té cap sentit seguir fent la feina que faig, vist com de malament treballem tots plegats i com de difícil és posar llum enmig de la caverna. O com de fàcil és apagar la poca que queda. 

18 pensaments a “Wikileaks: es veu que l’espia sóc jo

  1. La veritat és que quan vaig llegir això de la ‘Cia a l’ombra’ em vaig quedar de pedra, i més encara al comprovar els correus fets públics. Resulta que els ‘espies’ d’aquesta ‘Cia a l’ombra’ simplement es limiten a llegir els diaris. Francament, l’Ara no és el que semblava i m’està decepcionant una mica, sobretot pel que fa a aquest folklorisme de testosterona que últimament traspua. Llavors ens queixem de l’altra banda. Clar que sent justos, a Vilaweb algunes vegades també li passa.

    L’article original del 2010 el recordo, estava molt bé. Articles així són els que calen, i que fan que Vilaweb sigui el primer diari que obro cada dia.

  2. No acabo d’entendre la polèmica, potser els periodistes no us dediqueu a recollir informació-espiar-per publicar als vostres periòdics?
  3. Ostres, impressionant el que expliques, Vicent.
    Jo sempre dic que la nostra societat es mereix bona informació, constrastada, veraç…i tants altres adjectius. I el mal del periodisme és que ha de competir amb el mercat i ha de vendre el producte, han de sortir els números, que se sol dir. I aquest és el nostre mal, els calés! (què t’haig d’explicar!) Que ens fan treballar malament!
    Però malgrat tot, quan es treballa bé i s’expliquen les coses com ens mereixem, llavors també es valora. Amb tot això, vull dir que cal ser tossut i fer la feina bé, cal treballar, de valent, i segur que el poble ho sabrà reconèixer.
    Vilaweb es troba en aquest camí, cal seguir caminant en aquest sender. Cal ser tossuts i seguir aclarint-nos les coses.
    Gràcies.
  4. No veig quina importància té que en el cable es faci una referència a un article de Vilaweb… D’alguna banda treuen la informació els agents de Stratfor no? Jo el que veig és que l’agent de Stratfor dóna la seva opinió, posa un article de vilaweb com a referència, i el diari Ara simplement se’n fa ressò… Però el fet és que els cables contenen allò que diu el diari Ara, no és així?

    Si creus que la informació perd valor perquè referencien un article teu…

  5. Apreciat Vicent,
    Segueix fent la teva feina.
    Som a una societat que ens agrada creure’ns el que se’ns diu, empassar-nos els inputs sense processar-los, i agraim la claretat i la simplicitat dels missatges.
    Però ja que parles de la llum de la caverna, i rememorant el mite de la caverna de Plató, convindràs en que no és tan important el que veiem com tot el que no veiem. És el que no veiem, allò que sempre està a l’ombra, el que ens ha d’amoinar. Com deia un dels nostres millors filòsofs (Rubert de Ventós), és la importància de veure-hi fosc.
    El periodisme ha de fer aquesta feina: no ha de descriure el que es veu, sinò posar llum sobre el que no es veu, i en fer-ho visible, seguir mirant cap a les ombres que resten encara fosques per tractar d’iluminar-les. I tenir en compte que desplaçant la llum, molt sovint allò que estava clar es torna a enfosquir. 
    Segueix mirant a l’ombra, Vicent.

     

  6. Ja ho dius tu, Vicent, que treballeu malament tots plegats, incloent-hi Vilaweb, que comet errors inexplicables com dir que Torres va marcar dos gols a la final de l’Eurocopa (en va marcar un). És només un exemple: també he trobat sovint traduccions molt dubtoses de l’anglès quan informeu sobre què diu la premsa estrangera. Seguint el teu raonament, Vicent, si us equivoqueu en coses tan senzilles (mirar un partit i informar de qui ha fet els gols), en què més us deveu equivocar? Per “informar” així de segons quins temes, no és millor no informar-ne?

    Vilaweb és el meu mitjà, el primer que consulto, fet pels “de casa”, però les notícies de redacció a vegades semblen fetes per un equip de principiants. I no ho dic amb mala bava, sinó perquè m’agradaria que això canviés.

  7. Què passaria si els editors, productors, i mileuristes expliquéssin com és la feina del dia a dia?

    Es perdria la màgia?

    Jo crec que no.

    Ens cal molta, molta, transparència.

    Gràcies, Vicent.

  8. Al final la noticia és que una agència d’informació reconeguda mundialment que treballa per a governs i empreses ha volgut fer un anàlisi sobre la situació de l’independentisme bàsicament europeu i diu que a Catalunya aquesta meta és probable. Senyal que el tema els interessa. Si han fet servir informació de Vilaweb vol dir que la consideren rellevant  per al tema que analitzen.
    Sobre l’agència en qüestió l’Ara deia que “diversos analistes han definit Stratfor com una “consultoria d’intel·ligència” que treballa tant per a multinacionals com per a governs. L’organització garanteix als seus clients que té uns fonaments ferms: protegir la confidencialitat de les fonts i l’anonimat dels abonats. En vista d’aquestes garanties, milers d’empreses, ambaixades i governs van subscriure’s als seus serveis. Entre els clients destaquen Goldman Sachs, Coca-cola i la Unió de Banques Suïsses. Amb el lema “intel·ligència i periodisme”, defineix les seves fonts com a agències d’informació convencionals però també es vanta de tenir una xarxa de confidents infiltrats en governs i organitzacions privades de tot el món. Stratfor es mostra especialment orgullosa del seu equip d’analistes, “altament qualificats per destriar el més valuós d’entre les tones d’informació disponible a la xarxa”. Però més enllà d’entregar informes geopolítics, l’organització batejada com la CIA a l’ombra també ha fet feines per encàrrec a mida dels seus clients, tal com van revelar els correus electrònics filtrats per Wikileaks al febrer: entre altres “missions”, ha vigilat activistes contraris a Coca-cola i ha recollit informació sobre el moviment Ocupa Wall Street per al govern nord-americà”
    No se si és cert o no, però això va més enllà d’una consultoria que fa conferencies.
  9. Ostres, Vicent, que interessant és tot això que expliques! Anava a dir que aquest exemple s’hauria d’estudiar a la Facultat de Periodisme. Però no, s’hauria d’estudiar a l’ESO i al batxillerat.  La gent ha de saber com van aquestes coses, no trobes?
  10. A Amadeu:

    Jo no li veig la mala bava enlloc. És una cosa que em passa a mi i que em val per a explicar com funcionem tots plegats. L’article que filtra Wikileaks és el que és i això ni m’ho invente ni ho puc obviar.
    Encara menys egolatria, tu. Pura descripció.

    A CIA Fellow:
    Mira com està presentat: expliquem que és un bloc amb un mapa divertit fet per un xicot castellà i deixem clar que no té cap més importància que la curiositat. El context és clau quan presentes una informació.

  11. Queda clar que als Estats Units hi ha una èlit que l’interessa saber i conèixer tot el que es meneja al món, des de diferents punts de vista i tanmateix a través de informadors que poden ser a primera línea. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*