Mails per a Hipàtia

Sant Gos tanca la trilogia festiva de Bétera i algunes coses més. D’alguna forma és com una frontera que marca que s’acaben els dies dolços i comença a entrellucar-se el retorn de la feina.

Ahir baixàrem a veure els xiquets disparar la cordà infantil i després a escoltar la coetà del Gos -la gàbia fa que cada volta ens toque córrer menys i per tant en gaudim més del so i la imatge que no d’una altra cosa.

Després una bona estona amb els amics a l’Ateneu, escoltant un voluntariós grup de jazz i el comiat a les nits a la fresca. Ens espera la tornada a la feina, al dia al dia. Aquesta tardor i aquest hivern em tem que seran molt durs per a tots i molt em tem que aquestes dues setmanes llargues d’agost apareixeran com un oasi un poc irreal. Tan de bo que m’equivoque…