Mails per a Hipàtia

Sessió de matí intensa. Comencem a les vuit en l’estadi del Cardiff City, que té unes sales des de les quals es veu el camp i on tenen lloc les sessions del congrés. La televisió gal·lesa és molt eficaç en l’organització i tot va molt marcat. El temps d’intervenció de cadascú, la metodologia per a discutir els temes que ens proposen, etcètera. 

Avui hem parlat sobretot de televisió tradicional, reserven per demà el temps i les intervencions sobre internet. Inevitablement però la xarxa ha sobrevolat tot el temps de les intervencions dels ponents perquè efectivament la tele està canviant tan ràpid que és impossible no parlar-ne.

A l’hora de dinar una dona jove ensenyava materials en una llengua que no em sonava. M’hi he acostat i era còrnic, la llengua celta parlada a Cornualles, un petit país situat al sud de Gal·les, a pocs quilòmetres de Caerdydd, de fet. El seu nom és Elizabeth Stewart i la seua història m’ha impressionat.

Elizabeth treballa fent Tamm ha Tamm, el primer programa de televisió, mai, fet en còrnic. Però la història va més enllà perquè ella és una de les primeres parlants ‘natives’ del còrnic, després de la seua ressurecció.

El còrnic va ser parlat fins les primeries del segle XX per una petita comunitat, geogràficament allunyada, al final de l’illa gran. Hom pensa que la darrera parlant ‘nativa’ de la llengua va morir el 1777. Des d’aleshores petits grups d’estudiosos l’han anat mantenint fins que als anys seixanta del segle passat i vinculat a la recuperació de la llengua gal·lesa un grup de famílies va començar a parlar-la en casa, de forma absolutament artificial però conscient. L’Elisabeth és filla d’una d’aquestes famílies així que des de xicoteta ha parlat i li han parlat còrnic, una llengua desapareguda fa tres-cents anys. 

Així que supose que ella es pot considerar la primera nativa, des de la mort de la darrera parlant nativa. Cosa que dóna a la paraula ‘nativa’ un significat ben esquiu…