3 de maig de 2006
Sense categoria
5 comentaris

I ja en van trenta

Tres dècades. Déu n’hi do. Em costa de fer-me’n a la idea. Dit així, ras i curt, sona normal. Però si ens ho mirem bé, és temps, molt de temps. Tanmateix, avui ha estat un dia com un altre: m’he llevat, he anat a treballar, he dinat… Res d’extraordinari. Potser sí: una mica més mandra a fer les coses. Allò que penses, va, que avui és el meu aniversari, ja ho faràs demà. I demà, ja ho estic veient, me’n penedirè. Però tant se val.
Ni m’agrada ni em desagrada fer anys. Què hi farem! És un tràmit que toca un cop l’any, a no ser que volguéssim celebrar els mitjos anys. Sigui com sigui, ja de bon matí he rebut els honors. I és que, en aquestes circumstàncies, els que t’estimen, t’ho demostren especialment, d’una manera senzilla, espontània, sense pompa, però amb una sinceritat que et deixa satisfet. Gràcies.

Afegitó: L’amic Carabassa, sempre atent,  em dedica un fantàstic gràfic.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!