La paella mecànica

"València té oberts, davant seu, dos camins: l’un travessa l’horta de tarongers florits i va a perdre’s en l’estepa castellana; l’altre segueix la línia lluminosa de la costa i s’enfila pel Pirineu. Cadascun va unit a un nom gloriós: el primer és el camí del Cid; el segon, el de Jaume I. Aquell significa la historia forçada, el fet consumat; aquest el retrobament de la pròpia essència nacional" (Artur Perucho i Badia, Acció Valenciana, any 1930)

PGOU València: l’estudi d’un arquitecte posa en evidència les fal.làcies de Rita Barberà.

Durant més de 2.000 anys la mare Horta va fer créixer aquella xicoteta aldea fundada pels romans que nasqué a una illa situada al bell mig d’un riu, el Túria.

En anant passant el temps, la mare Horta ha vist com la seua filla més estimada i acaronada, València, ha anat creixent i desenvolupant-se, al principi respectuosa, complementària i plena de tendresa amb la seua mare.

Però ara que l’Horta és vella i fràgil, els seus governants han decidit que cal especular amb la seua terra i riquesa i convertir-se en el seu botxí.

I així és si ens atenim al que diu el nou Pla General d’Ordenació Urbana de València, actualment en fase d’al·legacions, què planteja la reclassificació de 415 hectàrees d’una zona d’horta mil.lenària d’origen islàmic medieval què s’omplirà de ciment, noves carreteres, 17.000 habitatges i diferents infraestructures.

Per a l’actual batllessa de València, Rita Barberà, aquesta destrucció és senyal de progrés, modernitat i, sobretot, necessitat.

Necessitat d’equipaments per manca d’espai en la mateixa ciutat, tal com va declarar fa uns díes durant la presentació del nou reté de Policia Local y Bombers: “Si s’ha previst agafar ‘una mica d’horta’ és per poder tindre equipaments importants que beneficien la ciutat, especialment als valencians (…) a València no hi ha sòl per a equipaments importantíssims com la Clínica Mayo que havia de vindre abans de la crisi, per la qual cosa cal dotar-lo per a la ciutat“. Rita va aprofitar també per a dir que el seu govern havia estat el  “que més havia protegit l’horta “(sic). En referir-se als partits de la oposició que han mostrat el seu rebuig al pla va declarar que era “molt fàcil donar opinions darrere d’una pancarta per part dels que mai han protegit ni un gram d’horta“.

Doncs bé, l’estudi fet per un arquitecte i urbanista valencià, Pau Ginés, que va publicar a la seua pàgina web professional, mostra ben a les clares la mentida i la fal.àcia de les paraules i, en últim terme, de les raons que esmenta Rita Barberà per a cometre aquest atemptat contra un patrimoni únic i tan valuós per als valencians com és l’horta mil·lenària que envolta la ciutat de València.

En el seu estudi, Pau Ginés va localitzar a l’àrea urbana de la ciutat nombrosos solars que romanen erms, basant-se en les dades del cadastre. A continuació va fer una representació d’aquests solars sobre un plànol de la ciutat i els va marcar en roig, per poder-los visualitzar millor.

El resultat va ser que el plànol mostra l’existència de grans bosses de terreny, majoritàriament a la perifèria de la ciutat, amb l’espectativa de ser construïdes. En ell es poden detectar els últims PAIs que encara no s’han consolidat, tant al nord com al sud de la ciutat. També s’aprecia com queda una gran bossa de sòl urbanitzable entre l’avinguda Tarongers i l’avinguda Blasco Ibañez.

(solars val350ncia)

Fent-hi un zoom al centre de la ciutat, es veu com la presència de solars buits esquitxa tot el seu centre històric, especialment els barris del Carme i Velluters. Aquests no són solars aïllats que mostren una substitució normal dels edificis en el temps, sinó que es tracta més bé d’una metàstasi urbana que durant tots aquest anys no s’ha pogut aturar.

(solars val350ncia)

L’arquitecte conclou el seu estudi afirmant que l’alt nombre de solars existents fan pensar que s’ha perdut molt de temps destruint l’horta i fent molt poc pels barris de la ciutat.

Necessitats per a la ciutat, com diu Rita Barberà? De cap manera. Aquesta anàlisi posa en evidència la gran fal.làcia de l’alcaldessa. Ens trobem amb un cas paradigmàtic d’especulació pura i dura per part d’uns polítics sense escrúpols que se serveixen de la política exclusivament per enriquir-se i enriquir als que probablement financen irregularment al seu partit.

València, a 17 de febrer de 2015.



  1. Tot allò de la paret del sud ésw el resultat encreuat de la urbanització del Parc Central, la Nova Fe i la ZAL del Port mitjançant el mecanisme de desplaçament d’edificabilitats centrals cap a zones perifèriques. On envien els ossos i les molletes se les queden les grans corporacions, especialment les de la llotja del Bernabeu.
    Bon treball d’explicació visual del gran i jove Pau Ginés i Sànchez. El Racó de la Corbella. Son germà Andreu, també té un treball sobre la història del País Valencià, memorable. Torts dos són exalumnes procedents L’Escola Gavina. Això explica moltes coses… 🙂

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de General per Lluis_Patraix | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent