Contradiccions
Vaig a buscar la murta. Des de sempre el dia abans de les festes entren al poble un seguit de carros que van llençant murta al carrer. És un senyal d’inici però també era una decoració, que m’imagine que devia tenir algun sentit més enllà i tot. De xiquet vaig veure caure la murta sobre els carrers encara sense asfaltar i el sentit i la plasticitat era tota una altra.
Ahir però observe que es repeteix el ritual dels darrers anys. Els carros van tirant la murta per terra i darrere d’ells, sense deixar-los respirar, una brigada de l’ajuntament va replegant-la a tota pressa. Dos cotxes, un d’ells d’aquells amb rodes al costat que succionen el que hi ha a terra, tres persones amb cabassos i una amb una mena d’aspiradora-canó d’aire.
L’efecte és ridícul. M’ature en un cantó a calcular quant de temps dura la murta en terra. Des de que passa el darrer dels carros fins que desapareix qualsevol rastre de la seua presència no arriba a dos minuts. Per a què la tiren doncs? No podrien deixar-la ni que fora fins l’endemà? ja no demane deixar-la, només dic fins l’endemà.
El contrast entre els pètals del roses que llencen les obreres als qui estem en la vorera i la ferocitat de la brigada municipal a l’hora de replegar-les immediatament i esborrar-ne el rastre és, lamentablement, tot un tractat de sociologia sobre el meu poble.
La murta és una planta protegida, precisament perquè el costum de les enramades pràcticament l’ha duta a la vora de l’extinció. Abans la tiraven per mitigar la pudor de les cagades dels animals que participaven en les processons. La murta, com el timonet i el romer són plantes aromàtiques. Avui en dia ja no tiren murta sinó llentiscle, més o menys paregut a la murta però gens aromàtic. També en diuen mata.
Tallar la murta és un sacrilegi, perquè ens l’hem “fulida” quasibé tota i perquè els seus fruits, els murtons, són una delicadesa: són tan bons de menjar, a les darreries de l’estiu!
¿A què trauen cap eixes corruixes del servei municipal de neteja?
¿Que tal volta consideren que és un costum relicte de paganisme i cal esborrar-lo?
¿O tal volta els pareix que fa molt valencià, però el permeten a contracor perquè la gent encara s’hi sent lligada?
És més assenyat substituir la murta pel baladre -abans era murta i baladre-, tot i la toxicitat d’aquest darrer, o bé fer-hi servir mata, coneguda amb els noms de mata llentisclera, mata ventrisquera, llentiscle, ventiscle, dentiscle, gentiscle… segons els diferents parlars.
Si voleu més informació sobre eixe costum, sobre l’anomenada “entrada de la murta”, consulteu el Costumari Valencià de Bernat Capó, o el Costumari Botànic de Joan Pellicer.
Segons manera, i resumint-ho molt, té un origen grec: se’n feia una catifa o assolada de murta perquè hi passara l’heroi de torn, ja fóra esportiu o militar.
Això mateixa vaig “patir” al meu poble a la darrera processó del Corpus, amb l’afegit que en compte d’un estètic carro, ací ho escampaven des de dalt d’un camió de la brigada municipal, palplantat entre les dansaes i la processó propiament dita.
De plasticitat gens ni miqueta :-/
Independentment de la planta, original o vehicle de substitució, l’important em sembla l’asèpsia com a model. L’ocidentalisme té aquestes pràctiques, tan netes i respectuoses de la tradició. Una manera civilitzada de matar-les. Més que contradictori, em sembla bastant lamentable.