صوت

la veu de la dona àrab

Entrevista Azza en català

Pertanyo a una família tunisenca culta, oberta i avançada. La meva mare és professora de llengua francesa i el meu pare és propietari d’un restaurant turístic que ha treballat durant molts anys en aquest sector.

La lesió

Tenia  15 anys, estava estudiant batxillerat i formava part de l’equip nacional de bàsquet del meu país. Havia guanyat una beca per fer una estada de sis mesos als EEUU dins un programa d’intercanvi de jugadors tunisians i americans… Llavors em vaig lesionar

Van ser uns moments molt difícils. Estava als EEUU, tenia el meu futur encarrilat , volia anar a la universitat  de l’esport i llavors….la lesió

El golf

Però quan una porta es tanca, se n’obre una altra.

Vaig tornar a Tuníssia a examinar-me de batxillerat i vaig decidir seguir endavant malgrat la lesió. Si no podía ser bàsquet seria un altre esport. I d’aquesta manera vaig triar com a especialitat un esport que es fèia a la universitat per primer cop: el golf.

No en sabia quasi res de golf, no hi havia jugat mai, però m’hi vaig dedicar en cos i ànima. Al matí anava a la Universitat i a la tarda jugava. Me’n vaig anar a viure a Hammamet, al costat mateix d’un camp de golf

Barcelona

En acabar vaig fer un màster en psicologia de l’esport i vaig començar a treballar  amb l’equip nacional, però no em volia aturar en aquella situació. Llavors em va arribar información sobre un màster  en Gestió  de l’Esport que es fèia a Barcelona

El màster

I el vaig fer. La meva mare em va ajudar a pagar-lo. La meva mare és molt important en la meva vida. El seu suport ha estat fonamental per a que pugui ser on sóc.

El màster em va obrir les portes del camp on ara treballo com a responsable . Estic contenta, tinc permís de treball i residencia, aprenc molt i ja hi tinc amics en aquesta ciutat