Accion Culturala Occitània

Blòg de nòstra associacion de promocion de las culturas occitana e catalana en Occitània e en Catalonha

Competicion internacionala Occitània-Ucraïna!

occitanVotem per Grains of Gold!

 

 

La seccion anglesa del PEN organiza ara fins al 6 de novembre una competicion internacionala per triar la melhora traduccion en anglés d’òbras de divèrsas lengas. Occitània pòt ganhar!

Se capita que la rejoncha Grains of Gold (Grans d’aur), editada pel cercaire e traductor anglés James Thomas, es a luchar, de manièra aspra, per la primièra plaça amb una traduccion de poèmas de l’ucraïnés Ivlor Pavlyuk. Ansin es a se passar una batalha -pacifista- entre Ucraïna e Occitània: Grains of Gold es una antologia de la literatura occitana, dels trobadors e trobairises fins al sègle XXI, amb la presentacion conjoncha dels tèxtes originalas e de lor traduccion anglesa.

Amb aquesta competicion internacionala, la cultura occitana pòt aumentar sa projeccion mondiala. Per tant, votem e fagam votar per Grains of Gold: basta d’anar sus aquesta pagina e de clicar sus “Vote for me” (vòta per ieu).

Ven de se publicar la version occitana (aranesa) del roman de Griselda Lozano, Òc!

Segon l’article de Jornalet: “Gràcias a una engenhosa dobla narraccion que fa viatjar lo lector entre un relat a nòstra epòca e un manuscrit autobiografic d’un prèire del sègle XII, lo roman articula estrechament l’Aran actual amb tota Occitània, nòstre present occitan amb l’edat d’aur de nòstra civilizacion, sovent illustrada per de citacions poeticas medievalas. Al primièr nivèl narratiu, lo relat nos es contat per una jove cercaira catalana, Bernadeth Centelles, que, venguda en Aran per escriure un roman istoric a l’entorn dels jorns que precediguèron la mòrt de Pèire II d’Aragon a Murèth, s’enamora d’Occitània, de sa cultura e de son istòria. Se pòt observar la fòrta preséncia dels dialògs, que bailan a l’òbra a l’encòp de qualitats pedagogicas e una expressivitat teatrala tanben entretenguda per de personatges estacants, en particular un religiós erudit aranés inspirat d’una persona reala, lo paire Jusèp Amiell. L’autora sap susprene lo lector en far variar la psicologia, las emocions, los tons e lo ritme, e accelèra l’intensitat dramatica a la fin, d’a fons inesperada, del roman, que supausa una seguida.”

Una lectura imprescindibla, despuèi lo diluns 29 de decembre accessibla en dos formats: estampat classic, a 26,28 èuros, e, mai economic (4,95 èuros), en Kindle d’Amazon.

1415263_256888691129615_834630481_o

“Sens Catalonha, pas de futur per Occitània!”

Ansin o escriu dins son article de Jornalet Terric Lausa, que vos convidam a legir amb atencion.

Per aiçò es evident que los occitanistas d’Accion Cultura Occitània portam nòstra apièja a la V d’aqueste 11 de setembre. La marcha devèrs la libertat de Catalonha, que pertanh per nosautres al meteis espaci civilizacional qu’Occitània,  es un modèl pels occitans que lucham tanben, en de condicions que sabètz complicadas, per la dignitat de nòstre país.

L’11 de setembre, al tròç (‘tram’ en catalan) 30, i serem amb d’autres occitans, perque pensam que la Catalonha independenta, amb l’occitan coma lenga oficiala e Aran coma sol territòri occitan liure, es una esperança.

Coma simbòl dels ligams frairals entre Occitània e Catalonha, vos daissam la bandièra provençala, amb lo sang e aur e las quatre barras que nos recampan. “Des d’Alacant fins a la Provença / Res no s’acaba i tot comença”, çò escriviá J.V. Foix.

Provence_flag.svg

Legir en occitan en Catalonha e en catalan en Occitània

L’occitan es despuèi tostemps, en particular la mitica epòca dels trobadors, una lenga de literatura, e Frederic Mistral, amb lo Felibritge que creèt amb d’autres autors, pensava que l’escrich literari salvèra la lenga d’òc.

A son epòca, de ligams se tornèron nosar dels dos costats dels Pirenèus, per exemple entre Mistral e Balaguer, mas uèi quines catalans legisson la literatura occitana e quines occitans legisson la literatura catalana?

Accion Culturala Occitània portarà tota son apièja a de projèctes editorials que permetan d’emplenar sas mancanças, perque per nosautres la civilizacion occitanocatalana es una realitat que s’amerita un reviscolament complet.

Per noirir la reflexion,  podètz legir un article sus la necessitat o non de la traduccion de l’occitan al catalan : http://opinion.jornalet.com/gerard-joan-barcelo/blog/1065/traduire-de-loccitan-al-catalan-una-necessitat

Jornalet, lo mèdia occitanocatalan

Lo 31 de març de 2012, se creèt a Barcelona lo primièr jornal en linha occitan: Jornalet.

Tanben es benlèu lo primièr mèdia occitanocatalan, d’en primièr per son luòc d’edicion, la capitala catalana, jos la direccion de Ferriol Macip Bonet. Sos legeires vivon dels dos costats dels Pirenèus, e ansin, gràcias al  sistèma de comentaris dels articles, aquel jornal es un impressionant luòc d’escambis occitanocatalans.

Jornalet prepausa d’articles en occitan que parlan non sonque de l’actualitat d’Occitània, de segur, mas tanben de la de Catalonha, coma aqueste article suls volontaris catalans de la Granda Guèrra, o de la de tot lo planeta. De biais general, bèla i es la diversitat dels tèmas tractats e dels opinants.

Aquel jornal en linha en occitan respond a una necessitat tan catalana coma occitana: s’oblida generalament que Catalonha es lo sol territòri mondial amb l’occitan coma lenga oficiala, l’occitan e non lo sol aranés, amb una oficialitat non sonque en Aran mas en Catalonha tota.

Se coneissètz pas encara Jornalet, veiretz lèu-lèu que lo legir cada jorn, o almens cada setmana, es contribuir concretament a la civilizacion occitanocatalana en la quala cresèm, e bensai voldretz portar apuèg a l’associacion Los Amics de Jornalet.

2014-04-13 14.39.15

 

Nòstre blòg

Adieu-siatz! Aquí lo primièr article per celebrar la naissença del blòg de nòstra associacion nòva Accion Culturala Occitània!

Volèm organizar un malhum de personas e d’entitats qu’ajan coma tòca la promocion de las culturas occitana e catalana en Occitània e en Catalonha. Pensam prigondament que nòstras doas culturas, nòstras doas lengas, forman una civilizacion comuna.