Celebració de la festivitat del Crist de l'Empar a la Pobla del Duc
Són les paraules de Gonzalo Puente Ojea, intel.lectual i
diplomàtic, i que fou ambaixador al Vaticà del 1985 al 1987, al setmanari EL
TEMPS, núm. 1.281. D'aquesta entrevista vull deixar ací algun fragment del que diu Puente Ojea.
Pel que fa a la societat valenciana diu: "d'una banda hi ha un fort
integrisme nacionalcatòlic, clarament predominant, i, d'una altra, una
tendència disgregadora de caire anarcoide, laïcista radical, sectària i fins i
tot diria que paranormalista."
Pel que fa a l'actual estatus de partits polítics: "patim la pitjor versió
del franquismr: hi ha una oligarquia de partits que s'alternen al poder i que
es defensen recíprocament, com a classe política, PSOE i PP van de bracet en
gairebé tots els temes, simulen unes oposicions que després no exerceixen. Ací
no tenim democràcia, la cúpula designa els candidats d’unes llistes tancades,
no hi ha representativitat, la gent no se sent vinculada a aquells a qui ha escollito.
… El ciutadà no hi té cap dret."
“Vivim en un sistema permanente d’inconstitucionalitat, i
el PSOE és el màxim responsable d’aquest franquisme en versió monàrquica.”
Pel que fa a l’Església (amb JLRZ): “No sols no ha
afavorit l’autofinançament de l’Església, com dictà el famós Concordat del
1979, sinó que l’agost del 2007, entre bastidors, en un viatge a Roma de la
vice-presidenta, fins i tot va acordar d’ajornar sine die l’aplicació estricta
del concordat… Encara més: al 2008, el 0,52% s’ha transformat en el 0,7%. Per
qu`pe hauria de témer, l’Església?”
Pel que fa la la visita de Benet XVI a València: “La
visita a València fou molt política; cap de les dues parts no va cometre imprudències.
Fou una visita de caire pastoral, amb poc valor polític, molt accidental.”
Pel que fa als bisbes quan arriben al Vaticà: “Quan
arriben al Vaticà, sempre s’hi imposa la conservación i la prudència. Ho he
vist en casos d’africans que semblaven molt renovadors, per exemple.”
Pel que fa al rei, a més del que diu
al titular, afig: ”sense vergonya per la manera com obtingué la corona, sense
vergonya a la seua vida privada i sense vergonya per la traïció familiar que va
escometre. Tot això és el Borbó.
Pel que fa a la seua separació matrimonial:
“Escolteu-me, trepitgeu la meua vida personal! “Sí, ambaixador, et reconeixem
aquest dret, però…” “Deixeu de dir ximpleries –vaig contestar-los-, perquè dels
50 ambaixadors que hi ha ací, més d’una dotzena tenen l’amistançada dins de
casa!”.
Confirmada la notícia que feia pocs dies ja es donava per certa (el nomenament de monsenyor Carlos Osoro Sierra com a arquebisbe de València), podríem escriure'n. Però ho deixarem per a demà (si Déu vol). De tota manera al final us deixaré la biografia que ha fet pública l'Arquebisbat avui. Hi ha alguna coseta a tenir en compte.
Afirmava el cardenal Vicent Enrique i Tarancon, en una entrevista que li féu Francisco Mora -ens ho recordava en un article publicat a LEVANTE-EMV- el que segueix: «Vaig ser dels que cregueren que el PSOE era el partit dels pobres, però està demostrant que l'únic que sap és enriquir els seus capitans manaies i fer més pobres els que ja ho eren abans d''arribar ells al poder." No cal dir, com també recordava FM, que Alfonso Guerra s'enfadà molt amb aquella entrevista, però ahí estan els fets, que parlen amb més força inclús que el propi cardenal de Borriana. I així fins avui. Quina claredat de pensament tenia el nostre cardenal i com de necessari és que isquen més cardenals i bisbes del tarannà taranconià per tal que sàpien dur el poble de Déu cap a on vol Jesucrist. Però nomenaments com el d'avui poc ajuden a fer realitat aquest desig.
I tot seguit us deixe dos articles més apareguts a Levante-EMV:
Llengua afegida, de Jesús Puig i El ardor imposible, de Rafael Torres. Bona vesprada.
JESÚS PUIG. LLENGUA AFEGIDA
El finançament
autonòmic ha de cobrir el cost afegit que suposa el valencià». Qui diu això no
és ZP. Curiosament és Camps. Dic curiosament perquè si se suma a la petició de
les autonomies que reclamen un plus per tindre dues llengües oficials, no
hauria de ser pel valencià, sinó pel castellà imposat per «derecho de
conquista»,dit siga en versió crua; o si ho prefereixen en versió suavitzada,
el cost afegit no és la llengua pròpia, sinó el dret constitucional a tindre´n
dues. Així que ja està bé, home. Si li exigim a l´Estat que compense els
sobrecostos que genera la cooficialitat, ha de ser per convicció i no per
necessitat.
Tot i això, no és una compensació allò que necessita el valencià, sinó un
miracle. Si algú se sent complagut per la vitalitat de la llengua pròpia al
carrer, a l´Administració, als mitjans de comunicació, als comerços, etc., no
és perquè n´ha fet balanç, sinó perquè es resisteix a fer-ne. Per tant, les
compensacions no em faran caure en l´error de llançar les campanes al vol,
sabent com és de difícil referir-se al valencià sense tocar a morts.
Com que el desengany és veí de la desconfiança, que és la millor manera
d´aproximar-nos a les promeses de Camps, estarem atents a la pissarra perquè
els diners que envie ZP vagen on han d´anar, no fos cas que es destinaren a
sufragar eventos (ai!), o pagar deutes (ai, ai!), puix les finances de la Generalitat tenen més
forats que una tanca de fil d´aram vell. «Per les seues obres els coneixereu»,
diu un passatge bíblic, i, pel que portem vist, el valencià no ha sigut mai una
prioritat d´aquest sòsies de pare Apel·les que tenim de president; que, si
passa a la posterioritat, serà perquè en qüestió de llengües no ha sortit d´una
ocurrència quan ja s´ha ficat de cap en la següent. La primera en la front fou la Ciutat de les Llengües de
Castelló, per a que els hijos de papá estrangers hi aprenguen el castellà; i la
segona, en la front també: EpC en anglès. I el valencià? A la merda! Com diria
José Antonio Labordeta.
RAFAEL TORRES, EL ARDOR IMPOSIBLE
La lucha contra la crisis económica, tal como está plan teada,
encuentra un obstáculo insalvable para ser eficaz: quienes la gestionan no
están en modo alguno afectados por ella. Los políticos no sólo conservan su empleo,
sino que su poder adquisitivo, lejos de haber sufrido menoscabo alguno, es
mayor que antes merced a la deflación o bajada de los precios. Lo mismo cabe
decir de los analistas y contertulios que hablan constantemente de ella y
dilucidan sus remedios, pues es evidente que si hablan, y les oímos, es porque
mantienen, remuneradas como antes de la crisis, sus tribunas. De los ricos que
gobiernan la economía nacional, qué se puede decir, sino que son más ricos que
antes, pues lo que desapareció de los bolsillos de los pobres (clase media, que
se dice ahora) está en los suyos como puede comprobarse fácilmente.
Políticos, analistas y ricos (banqueros, empresarios, especuladores...) son,
sin embargo, la punta de lanza de la sociedad contra la crisis, pero se necesitaría
que se quedaran colgados como los que de verdad la padecen, o sea, en el paro,
con el piso embargado o sin piso, sin vacaciones, sin caprichos, sin segundas y
terceras residencias, sin gasofa para el Mercedes, sin criados, sin cacerías,
sin yates, sin empresas, sin trato de favor institucional alguno, sin sanidad
privada, sin colegios ni universidades de pago para sus hijos, para que,
simplemente, tuvieran una percepción más cabal, más real, de lo que está
pasando, y, en consecuencia, mayor ardor y mejores ideas para combatir la
crisis.
Cada semana se abre un par de tiendas de lujo en los barrios altos, los atascos
de rugientes todoterrenos son descomunales en los accesos a los centros
comerciales, y lo único que pasa es que la crisis ha dado más a los que más
tenían, y les ha quitado a los demás lo poco que creían tener. Pero es de los
primeros, qué disparate, de quien se ha de esperar la solución a la crisis que
tanto contribuyeron a provocar, y que, por cierto, les ha venido de perlas.
Ahir vaig sopar acompanyat entre d'altres de dos periodistes. La feina de periodista em fascina. Sempre en contacte amb la notícia. Si alguna vegada torne a nàixer em demane aquesta professió. (o la de magistrat... algun dia explicaré per quin motiu).
NOMENAMENT D'ARQUEBISBE A L'ARXIDIÒCESI. Fa uns dies el Levante-EMV, com ens va informar Sergi Gómez, ens duia la notícia de l'imminent relleu del cardenal Garcia-Gasco al front de l'arxidiòcesi. I el que ja no em va agradar massa i crec que als valencians i creients (de bona fe) tampoc és el nom de qui pot ser el seu substitut. Una vegada més ens quedarem sensa poder "gaudir" d'un arquebisbe que parle la llengua del poble, que se senta un valencià més, etc. Perquè qui sona (i ja ho ha fet més d'una vegada) és l'actual arquebisbe d'Oviedo, Carlos Osoro. No tinc res contra aquest sant home però el que he llegit no m'agrada gens ni miqueta. Us destaque algunes dades de la seu biografia: Carlos Osoro nasqué a Castañeda (Cantàbria) l'any 1945. Té 63 anys. És una persona jove per al càrrec, cosa que ens hauria d'omplir de goig. Però la seua procedència (i no tinc res contra Cantàbria) no el va a ajudar gens. Fins ara cap arquebisbe que haja nascut fora del PV (si no ha estat català, i per a això cal remuntar-se anys) ha aprés la llengua del poble. Ni l'ha apresa ni (i el que és pitjor) ha volgut aprendre-la. I el que encara és pitjor ha "manipulat" tot el que ha pogut i més perquè aquesta no siga "digna" de llengua de pregària. Però encara hi ha més coses: diumenge 28 fou dels 35 bisbes que acompanyà Rouco Varela en la seua "particular" creuada a Madrid. Foren pocs bisbes però ell hi va estar. I el que també crida l'atenció és el que afig Levante-EMV: de vocació tardana, ordenat als 28 anys, mestre i instructor d'educació física a Santander, ha fet carrera molt ràpidament a l'Església. Quan tenia 52 anys (amb 24 de prevere) fou nomenat bisbe d'Ourense i en 2002 fou designat arquebisbe d'Oviedo. Sí que destaquen la seua calidesa en el tracte amb el poble i el seu activisme -treballa fins a la matinada-, encara que sense una manera clara de presidir i sense objectius molt precisos. Li costa delegar i presumeix de bones relacions amb el poder polític. Que Déu ens agafe confessats!!!!
CALENDARIS SOLIDARIS. És una moda de fa uns anys editar calendaris anomenats solidaris en què membres d'una falla, d'una comparsa, d'un equip de futbol, d'una penya taurina, bombers, etc. s'hi despullen -no acaben en conill-. El Levante-EMV, com també comentava Sergi Gómez, ens té informats abastament dels que van eixint. I el darrer ha estat el que han fet dotze immigrants subsaharians a Albacete. Tant ha estat la seua "importància" que fins i tot EL PAÍS se n'ha fet ressò. Procedeixen els immigrants fotografiats de Mali, Togo i Senegal, han arribat en pastera i tret d'un, la resta no té papers. Alguns sí que paga la pena, al meu entendre, despullar-se per tal d'aconseguir uns eurets per tal de comprar aliments bàsics.
EDUCACIÓ AL PV. També, com a novetat de la Conselleria d'Educació, ens despertat un dia d'aquest Nadal amb la notícia que tindrem, a partir de gener -progressivament, no penseu malament- alumnes amb codi de barres. La conselleria implantarà un nou DNI escolar a Primària (s'anomenarà el NIA), cosa que està molt bé. Però vull recordar que encara tenim centres de secundària o batxillerat en què sols disposem de pissarra, clarió i pupitres (i en algunes aules no tenim finestres que donen a l'exterior). I ja no us dic res dels centres que, jo no ho he vist encara, disposen de les noves tecnologies per tal de comunicar les absències de l'alumnat al centre i als pares, introduir notes d'avaluació, etc. D'això, almenys al centre on jo impartesc classes, ni sabem de quin color és. I pel que fa a la contractació de professors d'altres creences ni parlar-ne. Al PV no hi ha cap professor de religió musulmana contractat per tal d'impartir la classe de religió als seus fidels. Això no li diu res a Rouco Varela? A tot l'Estat sols hi ha 41 professors per a uns 128.881 alumnes que professen la religió musulmana. D'aquest uns 42.729 són espanyols i la resta immigrants. Crec que, si la religió s'ha d'impartir a les aules, s'hauria de fer en igualtat de condicions a la religió catòlica -i si no, deixar-ho estar per a tots-.
L'Església celebra avui la festivitat de sant Basili el Gran i sant Gregori
Hem començat l'any 2009, any del 400 aniversari de l'expulsió dels moriscos de les nostres terres. Esperem que, almenys, siga una miqueta millor que el 2008. Dit açò, passem a l'apunt d'avui.
En primer lloc, us faig cinc cèntims d'allò que vull destacar del número 50 de la Revista de Lletres L'Illa, d'Edicions Bromera. A part de celebrar la publicació de 50 números, hi trobem un text de Gustavo Martínez Garzo, escriptor de qui he penjat algun que altre article. També una referència a Sérgio Klein, al tercer llibre d'Espais Natural, en aquesta ocasió dedicat als Pasatges per descobrir, una "sucosa" entrevista a Xavi Sarrià, cantant d'Obrint Pas i autor del llibre Històries del Paradís, una referència al llibre d'Agustín Fernández Paz, Només ens queda l'amor, Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil, etc. Cal destacar també que la pàgina que la revista dedica a l'Animació Lectora ens explica com fer AVORRIR LA LECTURA. La manera infal.lible de fer que els infants odien els llibres. Cal fer un cop d'ull pares, mestres i amants de la lectura en general.
I de les notícies que duu en aquest número:
Naix Edi.cat (xarxa d'editors independents), al PV la població competent en la nostra llengua ha caigut del 59,5% al 52,5%. I a la ciutat de València empitjora perquè sols un 9,7$ sol parlar valencià, percentatge que ha baixat 10 punts respecte a 1993. Hem de prendre'ns seriosament la llengua. I col.laborar en la campanya de voluntariat "Parla'm en valencià" posada en marxa per Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua.
I per acabar unes frases de la revista:
"El plaer més gran de la vida consisteix a dur a terme allò que tot el món diu que no pots fer." Walter Bagehot
"L'acte central de la literatura no és l'escriptura, no és l'edició: és la lectura." Joan Tudela
"La lectura fa l'home complet; la conversa el fa àgil; escriure el fa precís." Francis Bacon
"Moltes coses jaen encobertes per minva de negligents descobridors." Joan Roís de Corella
En primer lloc, haig de donar les gràcies a els que
habitualment em deixeu algun comentari als meus escrits. I especialment ahir.
Com haureu comprovat ara no solc contestar els comentaris (si no és una cosa
molt puntual)... enteneu que la connexió (i en van ja no sé quantes vegades que
ho hauré deixat escrit ací) no em permet fer "quasi" res... si a més
a més, haig de contestar -com feia abans- a cada comentari se'm fa etern. I, com deia, ahir em vaig deixar molts noms (ho sé). Podria haver esmentat
Morrison, l'Àngel Caigut, Corral nou, etc. Però és que ja us ho deia: no volia
dir noms perquè me'n deixaria molts.
I passen al text d’avui. Del número de tardor de L’Illa. Revista de lletres, d’edicions
Bromera, vull destacar aquestes informacions: A l’adreça www.recercaenaccio.cat podreu trobar
el text del ‘Llibre dels fets’ gràcies al treball conjunt de professors i experts de les universitats de Barcelona, Girona, València i la Rovira i Virgili de
Tarragona. És una bona manera d’acabar la celebración del 800 aniversari del
naixement de Jaume I fent un cop d’ull a aquesta pàgina. També al mateix número
he pogut llegir que ha nascut una revista de relats: La Lluna en un Cove. En aquesta
pàgina podreu trobar més información www.lallunaenuncove.cat.
I per acabar la referència al número de tardor de L’Illa us deixe una frase
d’Emily Dickinson:
“No hi ha millor nau
que un llibre per viatjar lluny”
També he vist a Levante-EMV de diumenge una información
sobre “Negocios corrompidos”. I el que m’ha cridat l’atenció –i no sé per què-
és que l’Estat espanyol haja retrocedit al lloc 28 entre els països amb menor
imatge de corrupción del planeta. Però cal mirar el llistat dels més i menys
corruptes d’enguany (2008).
MÉS: Somàlia, Myannmar, Iraq, Haití, Afganistan, Sudan,
Txad, Guinea, Guinea Eq. i R.D. del Congo.
MENYS: Dinamarca, Suècia, N. Zelanda, Singapur, Finlàndia,
Suïssa, Islàndia, Holanda, Austràlia i Canadà.
I si ens fixem sols en l’UE, el “nostre” país ocupa el 14é.
Anem devant de Portugal, Grècia i Itàlia. Encara sort…
I per acabar aquest any (si no deixe cap comentari abans de
les 00h00 de l’1 de gener vull tenir un record per a totes i tots els palestins
que estan patint aquesta vergonya d’Israel. A continuació teniu el text escrit per Juan Luis
Urchegui Lasarte, de Donosti, que ho diu ben clar. Bon dia.
FELIÇ ANY 2009!
PD: I un altre text d'Antonio Muñoz Molina, Prosa caminada (EL PAÍS).
En primer lloc, LLIBRES: El que he acabat de llegir és de Juan José Millàs, Los objetos nos llaman, Seix Barrall Biblioteca Breve. És un recull d'escrits de què ens té acostumats l'autor. Amb dos apartats: Los Orígenes (amb 28 capítols) i La Vida (amb 47). Tots els capítols tenen la seua "coseta" però si cal triar-ne algun, aquests són la meua tria: La muerta, Los placeres del taxi, La misma frase, Los padres mienten, Papeles pintados, Dos pares de calcetines, Una vocación de clase media, Y llovía y llovía, La ropa interior de las mujeres, Cuerpo y alma, etc. I com podem llegir a la contraportada: "Si puedes dejar de leer un segundo para preparate un café, ese café quedarà contaminado por la lectura de Los objetos nos llaman. Serà un café especial, único, un café inolvidable, porque estarà preparado por uno de sus personajes. Este libfro, ese café y tú os habéis convertido en un relato. Prueba. No se puede leer a Millàs sin que algo, a nuestro alrededor, cambie, sin que la realidad cotidiana nos asombre."
En segon lloc, recomane la lectura del número 1.279 d'EL TEMPS. Concretament el tema de portada "AULES BUIDES. Rebel.lió a l'ensenyament del País Valencià". A part de l'editorial "L'ensenyament, un dret", cal llegir les 20 pàgines dedicades a aquest tema. Hi ha textos de Víctor Maceda i Núria Cadenas. Cal destacar l'entrevista a Bernat Lerma, catedràtic de filosofia i professor d'institut des del 1980. Es mostra crític amb la LOGSE, la mare de tots els mals -afig jo-, i la LOE, i també amb l'esquerra, que ha estat, al meu entendre, una de les causants del gran desgavell que hi ha a l'ensenyament avui dia (i més encara al PV). Llegiu-lo que no té cap malbaratament.
Aquest any que alguns ja han qualificat d'horribilis arriba a la seua fi. Per a mi ha estat un any d'operacions quirúgiques i rehabilitació del menisc esquerre i, d'ací pocs dies, comnçaré la rehabilitació del de la cama dreta. I perquè no en tinc més. Si haguera de triar un adjectiu per tal de qualificar l'any no sé per quin m'inclinaria. Ha estat un any més, hem fet un any més, hem conegut alguna que altra persona, hem aprofundit en la coneixença d'altres, hem sentit la solidaritat i l'estima prop, etc. I moltes més coses que podríem afegir.
Però no vull deixar d'acabar els apunts d'enguany sense escriure (ho he fet ja moltes vegades) sobre la poca importància que tenen les persones per als governants i la impossibilitat que tenen de posar-se en el lloc de qui ho passa malament, no arriba a fi de mes (bo, l'Espe Aguirre sí que ho fa... d'aquella manera), etc. I per què dic açò? Perquè m'ha caigut a les mans el resum de la societat de Jubilats i Pensionistes UDP de Benicolet (el meu poble) i he vist alguna cosa que hauria de fer caure la cara de vergonya als Camps, Cotino, Barberà, etc. Mireu:
Els ingressos durant aquest any que acaba han estat de 4.892,50€. D'aquests ingressos crida l'atenció que la subvenció de la Generalitat haja estat de 760€ (ni 1000euristes arriba a ser la societat de JiP de Benicolet), mentre que els beneficis de la loteria arriben a 613,50€ o l'explotació del bar de la Llar del Jubilat arriba a 1.923€. Crec que les xifres parlen per elles mateixos. Una vergonya que la subvenció de la Generalitat no arribe ni a 1000€, Però segueixen votant-los (encara que, si canviara el color del govern valencià, no crec que canviara massa açò que denuncie... i m'agradaria equivocar-me.
I també vull denunciar ací l'actitud de Benet XVI en demanar la protecció del món dels homosexuals. Aquest sant home no sé per qui estarà assessorat però és clar que l'han assessorat molt malament. Ara resulta que, en compte de demanar la protecció de les víctimes dels abusos de membres de l'Església i actuar en conseqüència, demana la protecció per a la Humanitat de les conductes gais.
Avui us escric de tot un poquet. En primer lloc, del llibre que acabe de llegir: El maestro de los santos pálidos, de Marco Santagata, Editorial Destino. És un llibre que no haguera llegit mai per uniciativa pròpia (no conexia l'autor). L'editorial Planeta em féu aquest obsequi i l'he llegit. És un llibre d'un professor de literatura italiana a la Universitat de Pisa i guardonat amb el prestigiós premi Campiello 2003, premi que tenen també Primo Levi, Giorgio Bassani o Antonio Tabucchi. El contingut es troba a mig camí entre el que podem anomenar la novel.la d'aprenentatge i la novel.la històrica a la Itaìlia del XV. I segons Francisco Rico "ens regala a la vegada un relat picaresc, una novel.la d'amor i un retaule històric". M'ho he passat bé en la seua lectura.
Des del dia 7 de desembre és rector de les parròquies de Navarrés i Bicorp l'amic Germán Llácer Oltra, nascut a Quatretonda. L'he conegut aquests darrers cursos en què ha impartit Religió al meu institut i era vicari de Santa Maria d'Oliva (la Safor). Arran de la falta de sacerdot al nostre Arquebisbat la Cúria valenciana ha hagut de suprimir els vicaris de les parròquies. I per aquesta raó han estat nomenats rector d'altres indrets durant el mes de desembre. El capellà del meu poble i també de Quatretonda també ha estat canviat. Ara tenim un fill d'Ontinyent i del curs de Germán Llàcer. No sé en aquest moment res més. Féu l'entrada diumenge passat a les 12:00 a Benicolet i a les 19:00 a Quatretonda.
I ja que estem amb notícies de l'Església, el bisbe -fins ara d'Alcalà de Henares- En Jesús Català Ibáñez, natural de Vilamarxant, ha estat nomenat bisbe de Màlaga. Va ser bisbe auxilar de València i bisbe d'Alcalà. I des d'aquest passat cap de setmana titular del bisbat de Màlaga. Si he dut aquesta notícia al bloc és per insistir una vegada més que el nostre cardenal ja duu quasi tres anys després de la jubilació al front de l'Arquebisbat, que ja és hora que siga rellevat i deixe pas a nous aires. I si Déu vol -el que passa és que per la CEE Déu sol estar poc- que siga nomenat un pastor digne del poble valencià. Que ens estime, que valore la nostra cultura, que siga dialogant, que sàpia posar-se al costat del que pateix i no, com han fet els darrers arquebisbes, al costat del poder... popular. Però crec que aquesta "pregària" no serà escoltada. sabem massa quins aires corren per la CEE i pel Vaticà. Bon dia.
Ahir em deixava un comentari al meu post Carles Tomàs, de Beniarrés, en què qualificava els populars d'inquisidors. I tant que sí. I podríem seguir el llistat i no acabaríem. És cert que fa uns dies Alfons Cervera els anomenava incorregibles en un article de Levante-EMV. Pense que les dues coses els defineix a la perfecció. Són INQUISIDORS I INCORREGIBLES. Sembla que han recapacitat i volen "aturar" el moviment contestatari escolar. No ho sé. Els conec i no me n'acabe de fiar. De tota manera, si la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha considerat ajornar la jornada de vaga, donem-los el benefici del dubte. Però molt hauran de canviar -cosa poc probable i/o impossible a hores d'ara- perquè siguen capaços d'arribar a una entesa amb pares, mares, professors, professores, dindicats i alumnes. Temps al temps.
I per acabar el post us deixe algun article dels que ha aparegut a la premsa aquests dies:
M'he trobat amb un article de Joan F. Mira, El racó de la història, publicat al núm. 1276 d'EL TEMPS. És un article d'aquells que van al gra i diuen les coses pel seu nom. No tinc l'escàner a mà per tal de penjar-vos-el sencer. Si algú el vol que m'ho diga i li'l faré arribar només puga. Sí que vull destacar l'acabament: "I quan jo era menut, el Dissabte Sant cantàvem: "Ratetes, ratetes, eixiu del forat,/ que el NOstre Senyor ja ha ressuscitat." Qui és el nostre senyor, ja és una altra qüestió." Jo mateix ho he cantat moltes vegades també... i en aquell moment no pensava, com pense ara, sobre l'eixida del forat de la història.
També vull resaltar l'article de Salvador Vendrell, L'inspector, del passat dilluns (al voltant del que ha estat l'actuació d'un inspector sobre l'EpC). Ací el teniu. Igualmenmt l'article sobre els pressupostos de Camps d'Antoni Such a LEVANTE. Ací el podreu trobar. Al voltant de les càmeres de vigilància en un institut de la ciutat de València escrivia Mauricio Contreras del Rincón, Te están grabando, Manolito (LEVANTE-EMV). Cal llegir-lo també. També us recomane la lectura de l'article de Josep Torrent, Ineptos y codiciosos (EL PAÍS). I perquè tot no siga lectura i ja que, de moment, no la puc veure (me l'han recomanada, però) us anime a anar al cine i veure la pel.licula Gomorra, de Garrone.
En primer lloc, haig d'agrair els comentaris d'ahir al post sobre la neu al meu poble. Agraït. I conteste, sobretot, a Jordi que estiga tranquil. Sé que sóc molt -massa, sobreto ara- aficionat a caure bacs però ahir no vaig eixir en tot el dia de casa. Per si de cas. Les fotos estan fetes des de casa.
En segon lloc, us haig d'informar que el traumatòleg i cirurgià En Tomàs Mut, de Gandia, ja m'ha donat dia i hora per a l'artroscòpia. Si no hi ha cap novetat, divendres, 5 de desembre, a les 16h00, a l'Hospital 9 d'Octubre tindrà lloc la meua intervenció quirúrgica. No direu que no he celebrat, com cal, enguany el 800 aniversari del naixement de Jaume I: dues artroscòpies a l'Hospital 9 d'Octubre.
També vull referir-me -i passe a altres temes- a una notícia del Liante (a la manera de Can Carrasca) de dilluns. A Canal 9 se le cae el fútbol era el titular. Sí que estan fent mala televisió quan, fins i tot el futbol, no li funciona a Canal 9. De 17 retransmissions esportives (de futbol), la Sexta supera el percentatge de share a Canal 9 en 5 partits. S'ha de dir que cal no considerar 4 retransmissions (de les 17) perquè una de les dues cadenes no emetia futbol. Per tant, en 13 retransmissions la Sexta supera 5 vegades el share de Canal 9. Açò pot semblar irrellevant. I pot ser que ho siga. Però cal afegir que és Canal 9 la que més espectadors "cedeeix" a la Sexta. També cal dir que, mentre l'any 1993, el futbol tenia una audiència de 520.000 espectadors en Canal 9, avui, any 2008, són una mitjana de 240.000 sols. I encara és més "greu" per a Canal 9 si considerem el share de Minut a minut. Així el 31 d'agost partia amb un 10,9% i un 11% tenia la sèrie l'Alqueria Blanca, i el passat 16 de novembre, Minut a minut aconseguí un share de 9,4% i l'Alqueria Blanca un 14,3%.
I sense eixir-nos d'aquest tema, cal dir que dels 25 treballadors del departament d'Esports de l'any 1993 hem passat a quasi 90 enguany. Tot un rècord. No podia ser d'altra manera. Som els millors. Serà per diners... etc. I una coseta més els tertulians que van a Minut a minut cobren uns 170€ per una escassa horeta de dir coses. A més a més, se'ls fa un regal (corbata o una altra cosa semblant), se'ls paga el taxi d'anada i tornada des de casa als estudis de Burjassot. En aquestes "cosetes" balafien els nostres governants (del PP, ací al PV) els nostres impostos. Si voleu la informació ací la trobareu.
Avui faré un post una mica divers. En primer lloc, us faré cinc cèntims del darrer llibre llegit. És El joc de l'àngel, de Carlos Ruiz Zafón, editorial Planeta. D'aquest escriptor no puc dir massa coses que no sapieu ja els habituals de la literatura actual. Ha escrit pocs llibres però de molt d'èxit. Llibres d'aqueixos que t'enganxen des de la primera pàgina. Així em va passar amb L'Ombra del Vent i m'ha passat amb El joc de l'àngel. Comença escrivint literatura juvenil (El Príncep de la Boira, El Palau de la Mitjanit, etc.) i amb la seua primera novel.la per a adults ja es va consagrar com un dels autors més llegits i reconegutys arreu del món. Col.lobora cada diumenge al Magazine Digital (Levante-EMV) amb un article. I d'aquest llibre allò millor que podeu fer és llegir-lo. Són 672 pàgines de bona literatura. Si tens la "sort" de caure un bac, com m'ha passat a mi, fer-te un esguinç de genoll i immobilitzar-te durant uns dies, te'l llegiràs en un obrir i tancar d'ulls. Si no, et pasarà com a mi amb L'Ombra del Vent: el duia darrere a qualsevol lloc fins que el vaig acabar. I em vaig quedar amb ganes de més. A la contraportada podem llegir: "Un escriptor no oblida mai el primer cop que accepta unes monedes o un elogi a canvi d'una història. Mai no oblida el primer cop que sent el dolç verí de la vanitat a la sang i que creu que, si aconsegueix que ningú no descobreixi la seua manca de talent, el somni de la literatura serà capaç de posar un sostre damunt el seu cap, un plat calent al final del dia i allò que més desitja: el seu nom imprés en un miserable tros de paper que segurament viurà més que no pas ell. Un escriptor està condemnat a recordar sempre aquest moment, perquè és aleshores que ja està perdut i que la seua ànima té un preu."
Ahir en fullejar el Levante-EMV em va sorprendre una entrevista a Carlos Marchena, capità del València CF. A la portada destacava el diari aquesta resposta: "Por estadística debería haber homosexuales, però el mundo del futbol es un poco machista". I remetia a les pàgines 2 a 8 de la secció d'Esports. I si anàvem a la mateixa entrevista podíem llegir:
"Pregunta: En un colectivo tan amplio como es el de los futbolistas, ¿no resulta extraño que ningún jugador se declare gay?
Respuesta: Es raro porque simplemente por estadística sí debería haber gente homosexual, pero este mundo es un poco machista, u, si hay alguien de esa tendencia, creo que no se ha atrevido a decirlo; tampoco creo que debería ser un atrevimiento, sino expresar públicament lo que cada uno es y punto."
I podíem llegir aquesta pregunta i la resposta corresponent:
"Pregunta: La Reina, según el libro de Pilar Urbano, no está de acuerdo en que se llame matrimio a las uniones entre personas del mismo sexo ¿y usted?
Respuesta: Pienso que el amor es libre y cada uno puede tener la tendencia sexual que quiera y nadie te puede decir con quién tienes o debes estar. Creo que la Reina está equivocada. Matrimonio ¿por qué no? perfectamente."
I ja per acabar aquesta referència destaque una pregunta més:
"Pregunta: ¿Llevaría a su hija a un colegio público?
Respuesta: Sí, por qué no. Yo he estudiado en colegios públicos y estoy orgulloso de ello. Espero que mi hija lleve una vida tan normal como la que yo llevo que es la misma que cualquier valenciano. No vivo en ninguna burbuja ni mundo irreal."
Cal afegir que Carlos Marchena (31 de juliol de 1079) té estudis de Medecina. I això es nota a l'entrevista. Ací podeu llegir l'entrevista sencera.
I per acabar el post vull deixar-vos un fragment de l'article de J.J. Pérez Belloch, Mienten cual bellacos, d'EL PAÍS de diumenge. Cal veure de què són capaços quan volen alguns "membres" de l'Església catòlica.
Dilluns podíem llegir a LEVANTE-EMV el titular següent: "Capitalidad Cultural de humo. La Asociación de Ciudades avalada por el Ministerio de Cultura no incluye a Valencia". Des del novembre del 2006 en què Alejandro Font de Mora -forense i conseller d'anglés- anunciava la candidatura de València a la Capitalitat Cultural Europea de 2016, pillada per sorpresa la gran Rita Barberà -alcaldessa perpètua (sic) d'aquesta ciutat- fins avui... fum de canyot -com quasi tot allò que el "nostre" govern valencià emprén-. Sols us donaré dues dades: 745.781 vots ha aconseguit la ciutat de València a Internet -quan el beat Camps i la resta de turiferaris s'omplin més i més la boca de dir que ja som 5 milions de valencians-. I Santander -recordem que és capital de Cantàbria i autonomia uniprovincial- encapçala la llista de les ciutats de l'Estat candidates a la Capitalitat Cultural, per davant de Còrdova o Càceres. Crec que no cal més paraules...
El deute del Consell -data de setembre d'enguany- ascendia a 411 milions en sis mesos encara que no tenia permís d'Hisenda per endeutar-se a aqueix nivell. I què passa? Res. Així, sengons les mateixes fonts, l'endeutament el 30 de juny arribava a 11.961 milions, un 6,99% en un any. Tot un rècord que no desdiu per a res amb la "coseta" que som els millors en tot...
Centenars d'alumnes es quedaven sense plaça a Gandia en Cicles Formatius a l'inici d'aquest curs escolar, concretament uns 282 alumnes no han pogut estudiar als ies Veles e Vents i Titant lo Blanc de Gandia. i Això que un 90% dels estudiants de Cicles Formatius "aconsegueix" -avui ja deu ser més temps- ocupació en menys de 6 mesos. Però no passa res. La privada subvencionada està per a les ocasions -com els c...-.
El curs escolar 2008-09 començava amb 25.000 escolars valencians en 1.300 barracots, segons denunciava FETE-UGT. I l'STEPV deia que, des del 1996, cap dels programas d'infraestructures escolars de conselleria s'ha donat per finalitzat. I quan començava el curs encara devia la conselleria uns 40 milions d'euros als professors (interins, equips directius, professors de concertada). Un altre rècord dels que ens té acostumats el "nostre" govern valencià. El lloguer d'aquests barracots és d'uns 6 milions anual. Des que el PP ens "governa" s'han invertit en barracots uns 1.300 milions d'euros, clar que, si atenem al que diu conselleria, el lloguer sols apuja un milió d'euros.
Un altre fet que vull destacar, com a estrany almenys, és que el beat Camps es trau de la màniga un reconeixement anomenat "Orden de Jaume I". Aquesta "Orden" es concedeix a diverses persones i entitas que, segons resaltava la premsa aqueixos dies, passen a formar part de l'"Orden de Jaume I". El primer que se m'acut és què faria Jaume I si ho sabera. No us ho dic. Ara bé, el que ja no té nom és que aquesta "Orden" haja estat atorgada als tres cardenals "valencianos": Garcia-Gasco, Cañizares i Carles. És cert que don Agustín ha estat nomenat fill adoptiu de la ciutat de València. Però què ha aportat aquest home a la nostra llengua i cultura? Res de res. O el que és pitjor ha entrebancat tot el que ha pogut i més la "normalització" de la llengua a l'Església valenciana. De Cañizares no diré res... si se'n va a Roma, com diuen, doctors té l'Església. I de Ricard Maria Carles, natural de València, tot el món sap per què va ser traslladat a Barcelona i com ha deixat l'Església catalana. Va fer, almenys i al meu entendre, una cosa positiva: aprendre la llengua pròpia i desmostrar que valencià i català són la mateixa llengua. Però per al que ha servit...
PD: Aquests comentaris han estat basats en la lectura de la premsa... Bon dia.
