Un profesor de Educación Secundaria tiene una jornada de 37,5 horas semanales repartidas en 18 lectivas, 3 de guardia, 3 dedicadas a labores de tutoría y/o laboratorio, 1 para reunión de departamento, 5 para otras actividades -reuniones de coordinación, tareas de mediación, atención a padres, biblioteca, claustros, consejo escolar, planificación y realización de actividades extra-escolares, elaboración, aplicación y evaluación de distintos planes (transición Primaria-Secundaria, lectura, autoprotección?), cursos de formación, etcétera- y 7,5 para la preparación de las clases. En estas últimas tiene que elaborar y adaptar materiales, elegir la didáctica más apropiada para cada grupo, controlar la libreta de cada uno de sus alumnos (entre 180 y 270 adolescentes), confeccionar y corregir exámenes, confeccionar adaptaciones curriculares...). Es evidente que el número de horas consideradas por la Administración para todo este trabajo es insuficiente, ya que supone dedicar 25 minutos semanales a realizar todas estas actividades por cada una de las 18 horas de clase, o, lo que es lo mismo, entre 2,5 y 1,66 minutos semanales por alumno. Y ahora, para tratar de reducir el déficit de la Generalitat -que cuenta entre sus más curiosas decisiones el concertar el Bachillerato con la enseñanza privada, cuando ya no disponía de dinero para ello- decide aumentar las horas lectivas del profesorado. Como cualquier profesor está en este momento realizando 37,5 horas semanales de trabajo, si se nos suman 3 horas lectivas más, pasaremos a 40,5 horas (sin contar las de preparación de estas 3 horas más de clase). Eso sí, la consellera insinúa que estas horas se realizarán a costa de otras que actualmente realizamos. ¿A cuáles se refiere: tutoría, extra-escolares, atención a padres, preparación de clases, labores de mediación?? Y todo ello con un recorte del sueldo (50% en los sexenios), despido de interinos (y/o reducción de su salario) y una reducción drástica de los programas de apoyo. Enrique Carbonell. Valencia
Una senyora va a netejar a una casa un parell d'hores dues vegades per setmana. Després d'acabar la seua faena, s'adona que els amos de la casa no tenen menjar preparat aquest dia. Pensa que arribaran cansats del treball i no tindran ganes de cuinar, així que decideix quedar-se una estoneta més i preparar-los alguna cosa.
A la setmana següent, els senyors han de recollir un paquet a Correus, i els diu que ella l'hi recollirà sense problema: "Abans d'anar a netejar em passaré a per ell i us estalvie el viatge". Arriba a la casa, ja ve de Correus amb el paquet, ho deixa tot net i s'adona que el xiquet s'ha oblidat l'entrepà del berenar i els seus pares ja estan treballant. Després de netejar, agafa l'entrepà i es passa pel col·legi a donar-lo al menut.
Dies després, els senyors li abaixen el sou. Sense explicació. Però s'enfaden quan la senyora va a netejar, només a netejar, i no els compra el detergent de la rentadora de camí a casa, o quan no s'ofereix voluntària per anar al banc o recollir el xiquet del col·legi quan es posa malalt.
Els mestres i professors fan les seues classes cada dia. Ensenyen tot allò que prepara els seus alumnes per a la vida. Avaluen els seus coneixements i els ajuden a superar-se dia a dia. Tot i que no entra en les seues obligacions el fer eixides i activitats extraescolars, decideixen voluntàriament a causa de la gran vocació d'aquest col·lectiu, participar en diferents activitats culturals i educatives. I ho fan amb il·lusió, amb l'únic objectiu d'enriquir l'aprenentatge dels seus alumnes. Però, de sobte, als mestres i als professors els baixen el sou. I els retallen diferents drets adquirits al llarg dels anys. I els de dalt intenten carregar-se l'escola pública, la que amb tant esforç han construït els mestres i professors durant generacions. I s'intenta desprestigiar els docents. Però la gent es mostra sorpresa i enfadada amb els mestres i professors perquè aquests ja no volen fer tot allò que no entre dins de les seues obligacions. En comptes d'agrair que durant anys, hagen invertit esforços extra en realitzar diferents activitats extraescolars que no estaven obligats a programar, se'ls retrau que ara no tinguen ganes de fer-les. Perquè se senten ignorats. Desprestigiats. Indignats.
Els mestres i professors demanen la teua ajuda per a lluitar per l'escola pública. Per recuperar el seu prestigi i que els reconeguen la immensa responsabilitat a la qual s'enfronten en estar educant persones petites perquè arriben a ser grans persones. I per agrair el gran esforç que, voluntàriament, han estat realitzant durant anys.
Una mesura (de les moltes proposades) per tal de manifestar el nostre desacord amb les RETALLADES del govern valencià i espanyol ha estat retirar de les entitats bancàries el 1r de cada mes 1.000€. Jo ja ho he fet. I tu, si realment, estàs preocupat de la qualitat de l'educació i la sanitat al PV ja hauries d'anar d'haver-ho fet (si és que encara no ho has fet). Almenys per mi no quedarà. A la persona que atenia la finestreta (que em coneix) li he explicat el motiu per què ho hem decidit així, i m'ha dit que li semblava molt bé... que ja està bé de balafiar, robar i que ací no passe res. També l'he informada de la (de moment) proposta de retirar tot el que tenim en les entitats bancàries i posar-ho en una sola entitat. Açò sí que, encara que més complicat de dur a cap, els molestaria de debò. I al mateix temps els diríem als banquers i polítics el que són. Bona vesprada.
PD: A continuació us deixe la convocatòria de l'apagada general per al 15 de febrer.
Soy profesora, y me honro de serlo y me enorgullezco de mi profesión. Sí, tengo dos meses de vacaciones y un horario de docencia directa bastante denso.
Soy profesora, trabajo en el aula y fuera de ella y la gente no lo sabe y a mí no me importa.
Sí señores, soy profesora, con oposición, pertenezco al cuerpo de funcionarios.
Soy profesora y no discuto los días de descanso de los bomberos, ni los de los funcionarios de prisiones.
Soy profesora y cuando voy al médico no le discuto su diagnóstico, sólo espero que me cure.
Soy profesoray cuando voy a mi abogado no le discuto de leyes, sólo espero que me defienda.
Soy profesora y cuando voy por la autovía, conduzco con confianza porque sé que la diseñó un ingeniero de caminos.
Soy profesora y vivo en una casa tranquila, la casa que proyectó en su día un arquitecto.
Y ustedes ¿quiénes son? ¿Por qué se atreven a decir que trabajo poco y mal?
Soy profesoray enseño cada día el camino a seguir para conseguir las competencias de una profesión.
Soy profesora y recojo cada curso a un montón de chavales de los que aprendo tanto como ellos de mí.
Y ustedes ¿quiénes son? ¿Por qué se atreven a decir que trabajo poco y mal?
Soy profesoray trabajo cada día con personas sensibles y frágiles porque aún no han alcanzado la madurez.
Soy profesora e intento inculcar trabajo, esfuerzo y dignidad para alcanzar el éxito personal.
Y ustedes ¿quiénes son? ¿Por qué se atreven a decir que trabajo poco y mal?
Me bajan el sueldo, me suben las horas de trabajo, me incrementan los alumnos en el aula…
Divendres un company de l'institut em va donar a llegir aquesta carta de J. Garcia Serra sobre Abidal. Pel seu interés i per tal de donar-la a conéixer al més nombre possible de gent us la deixe al bloc. De veritat, amb persones com Abidal, tenim el futur guanyat. El pitjor és que són tan poquetes... Força, Abidal!
"Tens al cap el mateix que ha tingut l'Abidal al fetge, i demà t'ho treuran", és l'única cosa que vaig ser capaç de dir al meu fill de quinze anys, completament trasbalsat per la terrible notícia que jo havia conegut dos minuts abans. "Papa, compra'm la samarreta de l'Abidal. Lluitaré com ell i guanyaré la meva Champions", em va respondre. No va plorar. Va ser l'únic que no ho va fer. Va entrar al quiròfan amb la samarreta de l'Abidal, i va estar penjada a la capçalera del seu llit, com una mena d´objecte sagrat, durant tota l'estància hospitalària. Una setmana després de l'operació, coincidències, en una botiga em vaig trobar l'Abidal, a qui mai no havia vist abans. Li vaig explicar el nostre cas, i amb el mòbil li vaig ensenyar les fotos del meu fill amb la seva samarreta a l'hospital. Li vaig agrair la força que ens ha donat el seu exemple. "Jo també vull conèixer l'Abidal", deia el meu fill quan l'hi vaig explicar.
Després de cinc mesos d'operacions, radioteràpies i químios, el passat dijous 5 de gener alguns jugadors del Barça van visitar els nens a l'hospital. A la nostra planta els tres jugadors designats eren Puyol, Alexis i Éric Abidal, gràcies a una infermera que va fer que ens toqués l'Éric. Quan l'Abidal va entrar a l´habitació va abraçar el meu fill, que per primera vegada plorava sense consol. "Vamos, vamos, hermano, que yo estoy aquí para animarte. Yo también estoy peleando contra esta enfermedad y voy a montar una fundación que alegre y haga masajes a los chicos enfermos", li va dir al meu fill.
Afectuós, tendre, simpàtic, durant deu minuts no va parar d´abraçar-lo. Tots estàvem molt emocionats i agraïts.Abans de marxar, en fer un comentari del rellotge, es va treure el seu Rolex Daytona i li va posar al nen: "Toma, quiero que te lo quedes. Detrás está grabado mi nombre". Va ser impossible fer-li desistir i tornar-li el rellotge. "Lo que vale ya no me importa. Quiero que él esté feliz".
Ens va abraçar i va continuar el recorregut per les habitacions. Vaig mirar el meu fill, mai no podré oblidar l´expressió de felicitat que tenia, ja no l'hi recordava. A la nit va encendre el llum diversos cops per mirar la inscripció que hi ha al darrere del rellotge. La meva dona i jo no sabem com agrair a l'Abidal la seva atenció i generositat. El mínim que podíem fer era escriure aquesta carta.
La visita dels jugadors va millorar més l'estat d´ànim dels nens que qualsevol medicament. Això fa que el Barça sigui alguna cosa més que futbol. Admirem Pep, Messi, Xavi, Iniesta, Puyol, però, passi el que passi, el gran ídol de la meva família per sempre serà l´Éric Abidal. Per nosaltres és més que un jugador. Molta salut als nens malalts i una abraçada forta als seus pares."
Demà dijous hem de tornar al carrer per a defensar els serveis públics. No podem tolerar les retallades que projecta el Consell i que són un greu atac a les ciutadanes i ciutadans i posen en perill el benestar i l’atenció a les valencianes i valencians.
Des de Compromís sempre hem defensat el sector públic valencià i estem al costat d’aquelles persones que treballen dia a dia per a donar un bon servei a la ciutadania. El problema de les retallades, però, no sols afecta a les treballadores i treballadors de l’administració pública valenciana, sinó que ens afecta a totes i tots.
Per això, des de Compromís fem una crida a tots els seus càrrecs públics i orgànics, militants i simpatitzants a eixir demà al carrer i a participar en les manifestacions convocades a València, Castelló i Alacant pels sindicats. Vos animem que acudiu amb les banderes de Compromís per a demostrar el nostre suport a estes reivindicacions.
A València ens concentrarem a la porta de l’església de Sant Agustí a les 18.15 hores. Tindrem pancarta i repartirem adhesius. Per això, preguem la vostra màxima participació i el vostre suport.
A València i a Alacant s'apleguen uns 180.000 manifestants contra la política educativa del govern valencià
Les manifestacions celebrades ahir al vespre a València i a Alacant 'Més inversió, més qualitat, més valencià, més dignitat' en l'ensenyament públic van registrar una participació històrica: a València més de 120.000 manifestants van omplir els carrers del centre, segons els organitzadors, i a Alacant hi va haver 60.000 participants. La mobilització, que fou massiva, l'havia convocada la Plataforma per l'Ensenyament Públic per protestar pel que considera atacs del Consell a l'educació pública al País Valencià 'en forma de privatitzacions, retallades en drets laborals i manca d'inversió en recursos educatius'.
A València, molta gent va trigar fins a dues hores en eixir de la plaça de Sant Agustí, quan la capçalera de la manifestació ja feia estona que havia arribat a la plaça de la Mare de Déu. Gent de totes les edats va participar-hi, amb múltitud de pancartes en què les tisores eren l'element dominant i més present, acompanyades de lemes com 'prou de retallades'. Molts manifestants també duien samarretes negres amb el lema 'Stop retallades', simbolitzant el dol de l'ensenyament valencià per les mesures anunciades per la conselleria.
'Ens volen retallar un 20% el nostre sou per a pagar les factures de la seva corrupció i del malbaratament dels fons públics', es queixava el portaveu del sindicat STEPV, un dels convocants de la manifestació.
La presidenta de FAPA-València, María José Navarro, va reclamar una major inversió en l'escola pública, que ara, ha lamentat, 'reclama coses tan bàsiques com els diners per al funcionament dels centres per a poder engegar la calefacció. No es poden atendre així els nostres fills'.
Res semblant des de l'Irac i l'11-M
A Alacant la manifestació també ha estat històrica. Quan la capçalera arribava al final del recorregut previst encara hi havia molta gent que sortia del IES Jorge Juan, el punt de trobada i de sortida de la manifestació. La previsió d'assistència dels convocants era d'unes 8.000 persones, però van quedar desbordats i van parlar finalment, tant ells com la policia, d'entre 40.000 i 60.000 manifestants. Els comandaments de la policia local deien que no recordaven cap manifestació tan massiva a la ciutat des de la contrària a la guerra de l'Irac i l la de condemna de l'11-M.
La mobilització formava part de la campanya que la Plataforma promou en defensa de l'ensenyament públic des de 2008. Els membres de la Plataforma diuen que 'malauradament, totes les mancances que denunciem s'han vist agreujades fins a nivells insuportables per les comunitats educatives amb les darreres retallades'. L'èxit de convocatòria de les manifestacions d'ahir fou superior, segons la Plataforma, a la manifestació contra la l'ex-conseller Font de Mora i la seva Educació per a la ciutadania en anglès.
Els instituts es mobilitzen contra els impagaments del Consell
La protesta arriba quan la situació als instituts públics valencians ja ha esclatat. El Consell encara no els ha pagat la partida per a les despeses de funcionament que s'havia d'haver pagat al mes de desembre i la situació a diversos centres s'ha fet insostenible, fins al punt que han de dosificar al màxim la calefacció i que ja hi ha hagut talls de corrent per no pagar les factures. A més, aquesta setmana l'assemblea de directors d'instituts d'educació secundària de la demarcació de València ha advertit que començarà una 'campanya de mobilització i sensibilització a la ciutadania' si la conselleria d'Educació no compleix el seu compromís i paga abans del pròxim 24 de gener les despeses de funcionament que es deu a aquests centres. La polèmica ha saltat a les xarxes socials al Twitter, on l'etiqueta #fabratenimfred és una de les més utilitzades i recull els casos de molts centres.
COMO DOCENTE, PROPONGO UN SEGUIMIENTO MASIVO A ESTA INICIATIVA:
TODOS LOS CENTROS DE EDUCACIÓN PÚBLICA organizarán una ACTIVIDAD EXTRAESCOLAR INTERDISCIPLINAR consistente en un viaje al AEROPUERTO DE CASTELLÓN el mismo día.
LOS 300 AUTOCARES CARGADOS DE PROFESORES Y ALUMNADO NO TENDRÁN PROBLEMAS DE APARCAMIENTO. SE PONDRÁN EN MARCHA ACTIVIDADES DIVERSAS, POR DEPARTAMENTOS, EN LAS PISTAS:
LENGUA: CON AYUDA DE LOS ALUMNOS ENVIARÁ COMUNICADOS DE PRENSA Y CITARÁ A LOS MEDIOS DÍAS ANTES DEL ENCUENTRO. UNA VEZ ALLÍ, LECTURA DE PRENSA Y DECRETOS LEY. PLÁSTICA: REPASO HISTÓRICO SOBRE LA ESCULTURA Y PARTICULARMENTE SOBRE LA QUE SE HA INSTALADO RECIENTEMENTE EN LA ROTONDA DE ACCESO AL AEROPUERTO QUE HA COSTADO 300.000 EUROS FÍSICA: LANZAMIENTO DE AVIONES DE PAPEL Y ESTUDIO DE LAS PARÁBOLAS DE SU TRAYECTORIA, DANDO ASÍ USO A LAS INSTALACIONES Y COMPARÁNDOLA CON LAS TRAYECTORIAS Y LAS VELOCIDADES DEL CIRCUITO DE FÓRMULA 1. ED. FÍSICA: ATLETISMO DE LUJO EN PISTA A ESTRENAR.. BIOLOGÍA: ... ...
COMPAÑEROS: EN LA ERA DE LA COMUNICACIÓN VISUAL, LA IMAGEN DEL AEROPUERTO DE CASTELLÓN ATESTADA DE ALUMNOS Y PROFESORES REALIZANDO SU TRABAJO CONJUNTAMENTE, EN REIVINDICACIÓN DE UNA POLÍTICA DE CALIDAD QUE NO APLIQUE SOBRE NOSOTROS LOS RECORTES, LLENARÍA LAS PORTADAS DE TODOS LOS MEDIOS.
RECORDAD QUE EN ESTE PAÍS SOLO DISPONEMOS DE UNOS MINUTOS EN LOS TELEDIARIOS. EL RESTO ES DEPORTE DE COMPETICIÓN NACIONAL -CORRUPCIÓN, FÚTBOL... ¡NECESITAMOS UNA IMAGEN QUE HABLE POR TODOS NOSOTROS! NO UN PARÓN DISGREGADO DE 5 MINUTOS EN LOS CENTROS QUE NO VERÁ NADIE.
A LOS CONTROLADORES AÉREOS LES VIMOS. A LOS FARMACÉUTICOS TAMBIÉN -BUENO, NO LES VIMOS: CERRARON- .TODOS ELLOS SE GANARON SU MINUTO DE ATENCIÓN EN LOS MEDIOS DE ESTE PAÍS. ¿NOS HACEMOS LOS MUERTOS O ACTUAMOS?
A PARTIR DE ESTA "LLAMADA DE ATENCIÓN" YA VERÍAMOS OTRAS POSIBLES ACTIVIDADES O MEDIDAS DE PRESIÓN...
TODOS LOS QUE ESTÉIS DE ACUERDO CON ESTA INICIATIVA, REENVIADLA CON CCO. Y HACEDLA LLEGAR A COMPAÑEROS Y SINDICATOS, A VER SI ENTRE TODOS CONSEGUIMOS EVITAR MÁS AMPUTACIONES A LA FUNCIÓN PÚBLICA.
Els cinc sindicats d’educació han acordat aquest matí noves mesures de mobilització, atenent les propostes de les assemblees comarcals unitàries realitzades aquesta setmana.
Aquestes noves propostes es concreten en:
1.Una primera onada de tancaments en els centres educatius el pròxim dimarts 24 de gener. Es proposa que el professorat convide als pares i mares i s’organitzen, en els tancaments, assemblees informatives, tallers de pancartes amb el lema de la campanya “No a les retallades en els serveis públics. Depuració de responsabilitats en el Consell” per a penjar-les en el centre, i un sopar contra les retallades.
2.Coordinació en els barris i localitats per a convocar concentracions i manifestacions de tot el personal de la funció pública i de la ciutadania, que no se solapen en les convocatòries generals, com han acordat fer a Gandia l’1 de febrer i a Alzira el 8 de febrer.
3.Dilluns de dol. Assistència al lloc de treball amb samarreta negra.
4.Concentracions tots els dijous a les 12h de 5 minuts a la porta dels centres, que siguen visibles per la ciutadania.
5.Assistència a la manifestació convocada pels sindicats el dijous 26 de gener a Alacant, València i Castelló (18:30h). Es fa una crida als centres perquè duguen cartells reivindicatius i informatius sobre la situació del centre.
6.Recollida de signatures exigint la dimissió del conseller d’hisenda, José Manuel Vela i lliurament als sindicats.
7.Convocar claustres per tal de donar suport al manifest sindical unitari.
A més, el 27 de gener, en la reunió unitària de tots els sectors de la funció pública, els sindicats de l’ensenyemant proposarem altres mesures sorgides en les assemblees perquè també les assumisquen en els sectors de sanitat, justícia i funció pública, com la vaga de consum, les concentracions en l’Aeroport de Castelló, Ciutat de les Arts i les Ciències de València, Terra Mítica, Depuradora de Pinedo o la Ciutat de la Llum a Alacant, i altres.
Us deixe una crònica a l'atzar del gran dia d'ahir sobre la defensa de l'escola pública i de qualitat que el DESGOVERN del PP es vol "carregar". No podem oblidar que el PV està governat pel PP ja fa més de 16 anys. Alguna cosa hauran fet malament per tal que hi haja escoles i instituts públics sense calefacció, sense paper per a fotocòpies, sense professors-substituts quan algú de nosaltres es trenca una cama i no pot assistir a classe, sense paper per a torcar-se el cul (sí heu llegit bé, i espere que em disculpeu l'expressió), etc.
Encara que, per motius personals, no hi vaig poder assistir ahir, compartesc totes i cada una de les reivindicacions per una escola pública i de qualitat (i afig que més que reivindicacions són DRETS que tenim les valencianes i valencians). I si els desgovernants que estem patint des de fa més de 16 anys no saben fer-ho millor que "abandonen", i d'una vegada deixen en pau l'escola pública.
I ja per acabar el meu text, us comente una coseta que anit un ex-regidor de Compromís em deia: "Ara resulta que ningú no ha votat el PP al PV". I és cert: vas a Xàtiva i no et trobaràs al carrer (si fas la pregunta) ningú que reconega que ha votat Rus (PP). Almenys tingueu dignitat i, encara que el vot siga secret, no ens feu dir-vos, votants del PP, allò que la sultana Aixa li digué al seu fill, Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (XI) (Granada, 1452 - Fes, 1528), conegut pels cristians com Boabdil: "plora com a dona el que no saberes denfendre com a home"
I la notícia: PROTESTA CONTRA LES RETALLADES
Milers de valencians es manifesten per l'ensenyament públic (el periodico.cat)
Els manifestants denuncien intents del Govern valencià de fomentar un model d'escola privada i elitista
Dissabte, 21 de gener del 2012 - 20:17h. EFE / València
Milers de persones s'han manifestat dissabte a la tarda pels carrers de València en defensa de l'educació pública i contra les retallades pressupostàries en aquest sector, sota el lema "Més inversió, més qualitat, més valencià, més dignitat".
Els manifestants (més de 70.000 segons l'organització) portaven adhesius amb la frase "No deixis que et retallin" i han corejat lemes com "En Educació, no a les retallades", "Torneu-nos els diners lladres del govern", "Menys corrupció i més educació", i "No és una crisi, és una estafa".
La presidenta de FAPA i portaveu de la plataforma, María José Navarro, ha assegurat que la situació de l'educació pública és "insostenible" amb retallades al professorat, falta de dotació per a despeses ordinàries i un deute del Consell de 60 milions, i ha defensat que tothom surti al carrer per defensar la qualitat de l'educació pública.
LECTURA DE MANIFEST
Després de recórrer diversos carrers del centre de València, la protesta ha acabt, més d'una hora després, a la plaça de la Verge, sense que la cua hagués sortit del punt d'inici, on la portaveu de la plataforma ha llegit un manifest que denuncia "les contínues agressions que pateix l'escola pública".
Segons el document, "l'únic culpable de la crisi" en la comunitat és el Consell, "que ha dilapidat els impostos en una política econòmica desastrosa i ha tirat els diners en projectes ruïnosos, des de Terra Mítica fins a l'aeroport sense avions de Castelló".
El manifest assegura que el Govern valencià vol "desmantellar" els serveis públics i fomentar un model d'escola privada i elitista per a la qual cosa han iniciat "una escalada de privatització sense precedents".
Amb el lema 'Més inversió, més qualitat, més valencià, més dignitat. No deixes que et retallen', la Plataforma per l'Ensenyament Públic ha convocat a les sis de la tarda una manifestació a València i Alacant per protestar pels atacs a l'educació pública al País Valencià 'en forma de privatitzacions, retallades en drets laborals i manca d'inversió en recursos educatius'.
La mobilització forma part de la campanya que la Plataforma promou en defensa de l'ensenyament públic des de 2008. Els membres de la Plataforma diuen que 'malauradament, totes les mancances que denunciem s'han vist agreujades fins a nivells insuportables per les comunitats educatives amb les darreres retallades'.
Les dues manifestacions sortiran de la plaça de Sant Agustí, a València, i de l'IES Jorge Juan, a Alacant, a les sis de la tarda.
Els instituts es mobilitzen contra els impagaments del Consell
La protesta arriba quan la situació als instituts públics valencians ja ha esclatat. El Consell encara no els ha pagat la partida per a les despeses de funcionament que s'havia d'haver pagat al mes de desembre i la situació a diversos centres s'ha fet insostenible, fins al punt que han de dosificar al màxim la calefacció i que ja hi ha hagut talls de corrent per no pagar les factures. A més, aquesta setmana l'assemblea de directors d'instituts d'educació secundària de la demarcació de València ha advertit que començarà una 'campanya de mobilització i sensibilització a la ciutadania' si la conselleria d'Educació no compleix el seu compromís i paga abans del pròxim 24 de gener les despeses de funcionament que es deu a aquests centres. La polèmica ha saltat a les xarxes socials al Twitter, on l'etiqueta #fabratenimfred és una de les més utilitzades i recull els casos de molts centres.
El compromís és l'acció personal o col.lectiva per tal de passar de condicions de vida menys humanes a condicions més humanes. Es tracta d'un moviment permanent, sense aturar-se mai en cap etapa, doncs sempre hi ha portes per obrir i noves metes per assolir. El compromís no és per unes poques hores, o quan no hi ha altra cosa a fer per tal d'ocupar el temps lliure. Qui es compromet ho fa completament i de cor.
El compromís es té per coherència personal, per fidelitat a u mateix. El compromís no es justifica per l'èxit obtingut, ni es deixa pel fracàs o la decepció que arriba. El compromís es justifica a ell mateix. La "paga" del compromís és saber-se conseqüent amb el que u creu i desitja, no trair-se ni corrompre's més.
La posició oposada al compromís és el passotisme, la indiferèncvia, passar de tot. És una actitud de comoditat i d'egoisme. és una barreja de desgana i cinisme dels que pretenen estar de volta de tot sense ni tan sols haver arribat a cap part. El "passota" s'assembla a l'espectador que mira sense interés una pel.lícula avorrida. S'automargina de la realitat que l'envolta i viu la seua vida. Es riu dels que tenen ideals i dels que es cerquen embolics per voler canviar les coses. En el fons, el passota és un "trepa" que va a la seua encara que s'afone el món. I aquest tipus abunda tant entre la gent jove com entre els adults que critiquen de vegades els joves.
El compromís és dur i també en ocasions arriscat; exigeix esforços i renunciar a moltes coses. El compromís autèntic ens duu a "SER ELS PRIMERS EN EL SACRIFICI I ELS DARRERS EN EL BENEFICI". Tenir un compromís no és fer coses a temps parcial ni per unes hores, sinó que consisteix en una forma de ser i de viure. No es tracta de coses externes i desconnectades de mi, sinó que sempre i en qualsevol circumstància el que faig és quelcom que m'ix de dins, del meu mode de ser interior. Per això, el compromís sempre és font de felicitat, és joiós, encara que ens duga complicacions. En aquest sentit profund i íntim, el compromís no és quelcom imposat com una obligació que altres ens imposen, sinó que és quelcom que flueix de les meues conviccions més profundes.
Un compromís entés i sentit d'aquesta manera ens fa viure convençuts que les coses poden canviar si empenyem SOLIDÀRIAMENT. Creiem el que diem i vivim el que creiem. Vivim entusiasmats. L'entusiasme trenca el fatalisme resignat d'"ací no es pot fer res" i afronta amb enteresa d'ànim les dificultats, sabent que sempre hi ha una eixida. L'entusiasme és fruit de l'esperança, doncs solament els que tenen esperança saben comprometre's amb il.lusió.
Encara que no caldria cap mot més, el titular ja ho diu tot, agafe del bloc COMPROMÍS PER L'ALCÚDIA la informació i enllaços per tal que en pugueu tenir una bona informació (i no la que dóna Canal 9). Bona vesprada. I moltes gràcies als autors del bloc:
Los sindicatos bloquean cualquier negociación con la Conselleria, los rectores dicen que otro impago impedirá abrir los campus y ya se prevén encierros para protestar
Un industrial ric i emprenedor es va horrotitzar quan va veure un pescador tranquil.lament recostat en la seua barca contemplant el mar i fumant la seua pipa després d'haver venut el peix.
Per què no has eixit a pescar? -li preguntà l'home emprenedor. Perquè ja he pescat prou per avui -li respongué el tranquil pescador. Per què no pesques més del que necessites? -insistí l'industrial. I què anava a fer amb això? -preguntà a la vegada el pescador. Guanyaries més diner -fou la resposta- i podries posar un motor nou i fer més potent la teua barca. Així podries anar a aigües més profundes i pescar més peixos. Guanyaries el suficient per comprar-te unes xarxes de niló, amb la qual cosa obtindries més peixos i més diner... i fins una veritable flota. Aleshores series ric i poderós com jo. I què faeria aleshores? -preguntà de nou el pescador. Podries asseure't i gaudir de la vida -respongué l'home emprenedor. I què creus que faig ara? -contestà el tranquil pescador.
L'amic i blocaire Jordi Puig em fa arribar un text en què em diu que puc compartir amb qui vulga aquesta imatge de Xavier Ródenas i les paraules de Maria Josep Escrivà a partir del muntatge que Jordi ha realitzat. Considere que no hi ha espai millor per a compartir quelcom que la xarxa. Ací ho teniu. I moltes gràcies.
