|
POLÍTICA  Qualsevol mot que puga escriure o dir al voltant d'aquest patriota sempre es quedarà curt, molt curt, massa curt. Per tant, solament afig que m'unisc al dolor de la família des d'aquest poblet del País Valencià, i desitge que, almenys, alguna de les coses per què va lluitar en vida el gran Heribert Barrera les aconseguim. ACS.Us deixe uns mots seus: «És evident que els estats no estan superats ni desapareixen... Si Catalunya vol ser una nació amb tots els ets i uts, forçosament ha d'aspirar a esdevenir un estat.» Pel que fa a la Llei de Dependència, tenim el que segueix:
 Cal assenyalar l'absència d'uns mitjans de comunicació independents i fiables. Els públics estan encara al servei del govern de torn. I els privats, cada vegada més concentrats, serveixen els interessos del grup capitalista que els controla. El seu únic objectiu és obtenir el màxim benefici econòmic. No informen, sinó que marquen unes línies d'opinió, transmissores del pensament únic.
Però el més important per a la regeneració de la política és l'existència d'AUTÈNTICS DEMÒCRATES, CIUTADANS LLIURES, CAPAÇOS DE PENSAR PEL SEU COMPTE I D'ACTUAR CERCANT EL BÉ COMÚ, sense que açò signifique voler l'accés a algun esglaó de govern. No tenim una societat civil, viva i exigent que plantege als polítics les seues necessitats. Ens han educat, ens segueixen maleducant per a ser súbdits submisos, conformistes, consumidors compulsius que accepten una esclavitud precària. Individus aïllats i insolidaris, incapaços de sacrificar-se per la resta. Acostumats, massa acostumats diria jo, a viure davall la por o la mentida, com no ens fiem de ningú, acabem entabanats fàcilment per qualsevol que ens prometa seguretat, pa i diversió.
On estan, entre nosaltres, els que han dit NO a aquest sistema corrupte i corruptor? Qui són els rebels indignats que cerquen la veritat entre tanta porqueria mentidera, que han fet de la resistència no violenta l'eix de la seua acció cívica, trencat complicitats i lligams amb aqueixos poders que intenten mantenir-nos esclavitzats?  L'electorat, dipositari teòric de la soberania popular, solament pot exercir-la cada quatre anys i es veu impotent quan comprova que els seus vots poden dur un o altre dels partits majoritaris al govern, però no influir en les seus decisions concretes. Tot el que pot arribar a aconseguir, d'una manera indirecta, quan s'atenen les orientacions dels resultats de les enquestes d'opinió, confeccionades pel CIS, encara que la seua publicació corre a càrrec de l'executiu. El resultat és palpable, cada vegada més, els ciutadans desconfiem dels polítics i passem de la política, especialment els joves.
Per on ha d'anar la regeneració de la política? Podem pensar en algunes mesures urgents que són necessàries.
Açò és el mínim imprescindible. I tanmateix, resulta, avui dia, utòpic, pel nul interés dels partits polítics majoritaris per aqueixos canvis que minvarien el seu oligopoli.
(continuarà) 
Si parlem de regenerar la política és perquè ens adonem que està degenerada. El canvi de règim polític va venir precedit i acompanyat d'una gran il.lusió. Clar que no de forma uniforme, variava segons les persones i les zones.
La transició va consistir en un donar i rebre entre sectors que controlaven part del poder i el conglomerat heterogeni de grups opositors. Fou una transacció en què, a contracor, quasi tots cediren en parcel.les de poder o en símbols. Una llei de punt final, d'amnistia, serví per tal de decretar la IMPUNITAT no solament per als actors de delictes polítics, sinó també per als de sang, inclosos els anomenats crims contra la humanitat.
I es redactà, plebiscità i promulgà la Constitució vigent, amb les seues ambigüitats, llacunes i contradiccionms. Ja teníem democràcia. Però, hi havia demòcrates? L'eix del règim polític que tenim són els partits polítics, unes estructures piramidals, escassament democràtiques, l'objectiu principal dels quals és la conquesta i conservació del poder polític. Per a tal fi, el programa electoral és solament un banderí propagandístic per tal d'aconseguir vots. El sistema electoral que ens hem dotat ha donat lloc a un bipartidisme imperfete, amb dos partits nacionalistes i poca cosa més.
(continuarà)
 Qui pregunta ja respon. I no he trobat millors mots per a l'ex-molthonorable que aquests (del Vilaweb.cat):
'El gens honorable president de la Generalitat Valenciana'L'escriptora es pregunta com ha arribat a ser el màxim representant dels valencians 
'Aquesta dimissió és la punta de l'iceberg'El sociòleg i activista creu que tot és una estratègia per a afavorir Rajoy 
'Camps no vivia pas en la realitat del País Valencià'El músic i cantant creu que Camps viu en un 'somni faraònic' 
'És el resultat de no acceptar l'evolució de la societat valenciana'El coordinador d'ACPV reclama un gir al model polític del PP per al País Valencià 
'M'agradaria que el substitut ens escoltés'El president d'Escola Valenciana diu que la dimissió arriba tard perquè va ser imputat fa temps 
'L'escenari està canviant'El músic i cantant d'Obrint Pas parla del revès que ha patit el PP  (continuació) Respostes:
8. b. Segons els mateix informe, encara en termes relatius el nombre de persones que viuen en situació de pobresa ha minvat (ha passat de ser el 70% al 48% de la població mundial), el nombre de pobres augmentà a 2.600 milions.
9. b. La reducció de la fam no ha prosperat en els darrers anys, i s'ha estancat en el 16% de la població mundial el 2006. A més, la crisi alimentària de 2008 i la consegüent augment del preu dels aliments ha fet que l'objectiu de reduir aquesta xifra fns al 10% quede cada vegada més lluny.
10. a. Solament 5 països han complert la promesa del 0,7% (Luxemburg, Holanda, Dinamarca, Noruega i Suècia). L'Estat espanyol ha proposat per al 2011 un 0,4%.
Conclusions:
Les dades d'aquests apunts no són més que una xicoteta mostra que podeu consultar als informes de l'ONU i altres organismes nacionals i internacionals, però sí donen una idea dels avenços en matèria d'educació, salut i cooperació.
És cert que s'avança però les desigualtats clamen al cel. I hauríem d'haver avançat molt més ràpidament en el desenvolupament dels països subdesenvolupats.
I la situació de precarietat en què viu una part tan important del món ens ha d'INDIGNAR. Un altre motiu per a la indignació. I així no podem quedar-nos tranquils perquè hi haja 500 milions menys de persones vivint en la pobresa extrema (encara n'hi ha 1.400), ni tampoc perquè hi haja 30 milions més de xiquets escolaritzats (encara en quedem 115). I així podríem seguir...
I també cal dir que diversos objectius han sofert un estancament en els últims anys. Encara que el motiu siga la crisi mundial, NO és JUST que la població dels països en vies de desenvolupament estiga pagant les conseqüències d'una crisi ORIGINADA, FONAMENTALMENT, en les grans INSTITUCIONS FINANCERES DELS PAÏSOS DESENVOLUPATS. I més si sabem que el diner que calia haver destinat a l'ajuda al desenvolupament s'ha desviat als grans bancs, els directius i accionistes dels quals no han trigat gens a tornar als sous i beneficis de què ja guadien. UNA VERGONYA MÉS D'AQUEST MÓN!
PD: Haig d'agrair a Guillermo Casanovas la redacció d'aquest fullet d'on pràcticament he tret les dades i m'he limitat a fer-ne la traducció. Moltes gràcies.
 (continuació)8. El 1981, 2.500 milions de persones vivien en situació de pobresa (menys de 2$ al dia). Quina ha estat l'evolució fins al 2005?
a) Ha baixat a 1.300 milions.
b) Ha augmentat a 2.600 milions.
c) Ha augmentat a 3.400 milions.
9. Un dels ODM és eradicar la fam, per la qual cosa s'establí com a objectiu que la població amb nutrició insificient es reduïra del 20% el 1990 al 10% el 2015. El 2001 havia baixat al 16%, quin era el percentatge mundial amb problemes de desnutrició el 2006?
a) Seguí baixant fins el 12%
b) S'estancá en el 16%
c) Tornà a apujar al 20%
10. El 1970, els països desenvolupats prometeren destinar el 0,7% del PIB per a Ajuda Oficial al Desenvolupament. Quants països havien acomplert aquesta promesa el 2007?
a) 5
b) 25
c) 50
(seguirà) (continuació)8. El 1981, 2.500 milions de persones vivien en situació de pobresa (menys de 2$ al dia). Quina ha estat l'evolució fins al 2005?
a) Ha baixat a 1.300 milions.
b) Ha augmentat a 2.600 milions.
c) Ha augmentat a 3.400 milions.
9. Un dels ODM és eradicar la fam, per la qual cosa s'establí com a objectiu que la població amb nutrició insificient es reduïra del 20% el 1990 al 10% el 2015. El 2001 havia baixat al 16%, quin era el percentatge mundial amb problemes de desnutrició el 2006?
a) Seguí baixant fins el 12%
b) S'estancá en el 16%
c( Tornà a apujar al 20%
10. El 1970, els països desenvolupats prometeren destinar el 0,7% del PIB per a Ajuda Oficial al Desenvolupament. Quants països havien acomplert aquesta promesa el 2007?
a) 5
b) 25
c) 50
(seguirà)  Respostes: 5. b. La taxa de moratalitat infantil als països en vies de desenvolupament el 2008 era de 72 xiquets de cada 1.000, per la qual cosa ha minvat, però encara queda molt lluny dels objectius marcats per l'ONU. A més, en la regió de l'Àfrica Subsahariana aquesta taxa és de 144 xiquets de cada 1.000, i en termes absoluts ha augmentat des dels 4 milions de 1990 fins 4,4 milions el 2008. Entre les causes destaquen la desnutrició infantil, la manca de tractament per a malalties "fàcilment guaribles" com diarrees i pneumònies, i el fet que menys de la meitat de parts compten amb una atenció sanitària apropiada.
6. c. En 69 països no arriba a una de cada deu persones les que tenen accés a internet.
7. a. El percentatge de persones vivint en situació de pobresa extrema (menys d'1,25$ al dia) ha minvat al 26%, cosa que ve a significar haver passat de 1.900 a 1.400 milions de persones. L'objectiu és que aquest percentatge arribe al 23% el 2015 -la meitat del 46%, que era la xifra de 1990.
 (continuació)5. La taxa de mortalitat infantil (xiques menors de 5 anys) és de 6 de cada 1.000 als països desenvolupats. Als països en vies de desenvolupament era de 100 per cada 1.000 el 1990, i un dels Objectius de Desenvolupament del Mil.leni de l'ONU era reduir-la en dues terceres parts (a 33 de cada 1.000). Quina creus que era la taxa el 2008?
a) 98
b) 72
c) 53
6. Internet ha estat un dels grans avenços tecnològics de les últimes dècades. En països com Holanda, Suècia o Islàndia, quasi el 90% de la població té accés a aquesta xarxa global. Tanmateix, en alguns països, la penetració d'internet és molt menor. Quants països tenen menys d'un 10% de la població amb accés a internet? a) 26 b) 47
c) 69
7. El 1981, un 52% de la població vivia amb menys d'1,25$ al dia (situació de pobresa extrema). Quin era aquest percentatge el 2005? a) Hi havia baixat al 26% b) Hi havia baixat al 43%
c) Shi 'havia mantingut en el 52%
(continuarà)  Respostes:
1. a. Aquests quatre països (i 5 més) tenen una expectativa de menys de 6 anys d'instrucció, cosa que significa que un xiquet no acabaria ni tan sols l'educació primària. De fet una gran majoria dels xiquets a penes estarà escolaritzat durant 2 o 3 anys.
2. c. Es pot dir que en els últims 20 anys els nivells d'educació han millorat, encara que començaven en nivells baixos. Països com Txad, Uganda, Níger o Burkina Faso han doblat els anys d'educació, altres com Mali, Guinea, Etiopia o Moçambic han tingut augments encara més grans, mentre que alguns com Angola, Sudan o Tanzània s'han mantingut pràcticament igual. A pesar d'aquests avenços, l'objectiu de l'ONU d'aconseguir l'educació universal l'any 2015 es manté com una quimera.
3. c. Més de 10 països (14, concretament) tenen una esperança de vida que no arriba als 50 anys. Els últims en aquest rànquing són Afganistan i Lesotho amb 44,6 i 45,9 anys respectivament, però també es troben aquesta trista llista la R.D. del Congo (amb més de 60 milions d'habitants), i Nigèria (més de 160 milions d'habitants), ambdós amb una esperança de vida en nàixer de 48 anys.
4. a. L'esperança de vida de Zimbabwe ha minvat als 47 anys. En realitat hi hagué un fort descens fins l'any 2005 (41,7) i ha apujat lleugerament des d'aleshores.
(continuarà)  1. Un xiquet/a noruec/ga que el 2010 estiguera a punt d'entrar en l'escola, podia esperar una educació que durara un promig de 17,3 anys. Per a un d'EEUU serien 15,7 i per a de l'Estat espanyol 16,4. Quants anys serien per a un xiquet de països com Níger, Angola, Sudan o Tanzània?
2. Respecte a 1990, els països de l'Àfrica Subsahariana han millorat en educació (en nombre d'anys d'escolarització)?
3. L'esperança de vida en nàixer a països com Noruega, Japó o l'Estat espanyol és superior a 80 anys. Quants països creu que tenen una esperança de vida menor de 50 anys?
4. A Zimbabwe tenien el 1980 una esperança de vida de 59 anys. Quanta en tenen el 2010?
PD: La resta del text i les respostes aniré penjant-les a poc a poc. He fet la traducció a la nostra llengua del Suplement del Quadern núm. 174 de CJ (juny, 2011) 
Benvolguts, Benvolgudes
Us reenviem aquest correu del Servei de Cooperació Internacional i Immigració de l'Ajuntament de Barcelona perquè cal contrarrestar aquests rumors ben malintencionats que
tants disgustos ens poden portar i que invalidarien una feina de tant de temps a favor de la tolerància, la diversitat i la integració.
Glòria Oller
(Coordinadora)
Pen Català
Canuda, 6 5è pis
08002 Barcelona
Tel. 93 3183298
Potser ja ho has rebut per un altre cantó. Seguim amb les nostres campanyes. Aquest són els 4 vídeos amb personatges de la sèrie sèrie en clau d'humor: Aquest cop amb personatges i humor. (volem enganxar el públic jove i de les xarxes socials)
que tracten els següents rumors/temes: els immigrants ens estan envaint els immigrants no s'integren els immigrants abusen del sistema sanitari els comerços immigrants actuen
fora de la llei i reben més ajuts si us plau mira els vídeos (amb so!)
si t’agraden t’agrairíem molt el seu reenviament.
Moltes gràcies per la col·laboració. Ramon Sanahuja Director del Servei de Cooperació Internacional i Immigració
Sector d'Educació Cultura i Benestar
Passeig Sant Joan 75, planta 2ª.
Ajuntament de Barcelona
93 256 46 20
Web de Nova Ciutadania:
Web de Cooperació:
Fes una ullada als vídeos de cooperació:
PD: I jo afegiria una pregunta: algú/na em pot explicar per què CiU ha deixat governar Badalana a aquest Javier Albiol (PP)?  Pel que digué ahir us el deixe ací:
|
Accés de l'autorVisites al blocVisites a la portada
Visites a les entrades
Categories
Els meus enllaços25 D'ABRIL 1707-2007
ACTUALITAT
BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ (BLOCAIRES)
BLOCS DE GENT JOVE I ESTUDIOSA
BLOCS QUE SEMPRE LLIG
CORRUPCIÓ URBANÍSTICA
EL MÓN DE L'ESCOLA
FOTOGRAFIES I UN POQUET DE LLETRA
FOTOLOGS
HISTÒRIA I MENTIDES
MÓN DEL FUTBOL
PORTAL DE BLOCS POLÍTICS EN CATALÀ
PREMSA
PREMSA DIGITAL
TASQUES EDUCATIVES
TRADUCTOR
UPF
VIDEOS
WEBS INTERESSANTS
|
|
MÉSVilaWeb és una producció de Partal, Maresma & Associats
|
