Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

15 de novembre de 2019
0 comentaris

Sant Pere Claver (9 de setembre)

Tímid i senzill, català, curt en paraules i llarg en fets. Pere Claver Corberó, conegut com “L’esclau dels esclaus “, és una de les figures del santoral més apassionants i arriscades dl segle XVII, la vida de qui es va desenvolupar en el context d’aventures, passions i injustícies del port negrer de Cartagena
d’Índies, a Colòmbia. El seu lliurament abnegat als negres, dels quals els teòlegs discutien fins i tot si posseïen ànima, és un antecedent admirable de la pràctica de l’alliberament cristià, la defensa dels drets humans i el compromís preferent de l’Església pels pobres i marginats.

Era natural de Verdú, Catalunya. Va néixer el 1580. Va ingressar en la Companyia de Jesús el 1602. A Mallorca es va relacionar amb el germà porter de la casa dels jesuïtes de Palma, sant Alonso Rodríguez, el qual va fomentar en el jove religiós el desig de traslladar-se a Amèrica per evangelitzar i ajudar els indis.

Ja a Amèrica, va rebre l’ordenació sacerdotal el 19 de març de 1615, a Cartagena d’Índies. Allí va conèixer el jesuïta Alonso de Sandoval,que rebia amb afecte i batejava els esclaus que en abundància
arribaven al port de Cartagena d’Índies, en un estat calamitós.

Claver es va lliurar en cos i ànima als negres. Va veure llavors el clar sentit del sacerdoci. Va seguir a peu de la lletra el mètode emprat pel pare Sandoval. Acudia al port portant una cistella de fruita i menjar i descendia a la sentina del navili i atenia els centenars de negres que jeien allí soterrats, es guanyava el seu afecte i els ensenyava el camí de Jesús. Va arribar a batejar més de tres-cents mil negres durant els trenta anys que es va dedicar a aquella missió.

A la Quaresma de 1654 es va sentir malalt de gravetat, a poc a poc es va anar agreujant. El dia 8 de setembre d’aquell any en caure el dia, acompanyat d’alguns jesuïtes i amics, va lliurar amb gran serenitat i pau el seu esperit al Creador. Va ser canonitzat pel papa Lleó XIII, el 15 de gener de 1888, al costat dels jesuïtes sant Joan Berchmans i el seu estimat sant Alonso Rodríguez.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.