Els Papers de Santa Maria de Nassiu

És possible aplicar, avui dia, l’adjectiu FEIXISTA a determinats projectes polítics contemporanis? O parlar de feiXisme avui és sols una metàfora retòrica? Diversos pensadors, com Hannah Arendt i Walter Benjamin, que van viure els temps ombrívols del nazisme o feixismes de la primera meitat del segle XX, advertiren que el feixisme és molt més que un règim polític, és un mode autoritari d’organitzar la vida social i la pròpia política.

El germen del feixisme és sempre l’autoritarisme. Però, a més, aquest és impulsat per un component xenòfob que realça el valor de les identitats racials o nacionals, front a altres races o nacionalitats que passen a ser considerades perilloses i inferiors. Aquesta combinació genera un tercer element, el populisme. No hem d’oblidar que tots els feixismes s’iniciaren amb un gran suport popular, aconseguit a través d’estratègies nacionalistes xenòfobes que prometien un futur gloriós vencent els enemics de la pàtria.

Tornant al títol de l’article, l’actual govern d’Hongria, presidit per Viktor Orban, està en el poder des de 2010 i el seu missatge principal és: Hongria per als hongaresos, fora els estrangers! El govern d’Orban es va elegir amb una ampla propaganda xenòfoba contra els emigrants, principalment musulmans. El missatge nacionalista i xenòfob és, una vegada més, molt popular, a l’extrem que el govern d’Orban arribà a construir, contra els emigrants, una gran “MURALLA” de ferro de més de 40 km, amb concertines elèctriques, filfarros i patrulles amb ordre de disparar a qui aconseguira botar. L’irònic és que Hongria va ser víctima de la polítiques soviètiques de la cortina de ferro. Per això Orban va declarar: “L’antiga cortina de ferro es va construir contra nosaltres. Aquesta va ser construïda per nosaltres”.

Les polítiques populistes del nacionalisme xenòfob d’Orban tenen resistències, però també estan servint d’exemple per a altres líders polítics, com el recentment elegit president de Brasil, Jair Bolsonaro, que va declarar obertament la seua admiració pel govern d’Orban.

Però és que la política del govern d’Orban no es limita a radicalitzar el discurs i la pràctica del capitalisme ultra-liberal. Una de les mesures que més crida l’atenció, pel seu caràcter paradigmàtic, és la nova llei laboral sobre les hores extraordinàries, proposada pel govern d’Orban i aprovada el darrer 12 de desembre. Segons aquesta llei, les empreses podran exigir dels treballadors un número d’hores extraordinàries de 400 hores/any. Això significa quelcom així com altres dos mesos de treball més en un any. A més, la llei permet a l’empresa fer el còmput de les hores treballades durant un període de tres anys. com a conseqüència retardant el pagament de les hores fins a tres anys.

Aquesta llei crea, per als treballadors, unes condicions de semi-esclavatge laboral. La tendència natural és que les empreses, per tal d’ampliar la jornada laboral, passen a exigir als treballadors una jornada de sis dies de treball a la setmana, amb més de deu hores diàries de treball. Per tot això, aquesta llei esta sent anomenada “esclavista”.

Encara que no hi ha proves immediates que ho certifiquen, les grans sospites és que per darrere d’aquesta llei estiga la pressió de les multinacionals alemanyes de l’automòbil, entre elles BMW. Aquesta llei seria un incentiu per tal que aquesta empresa invertisca els 1.000 milions d’euros que té previst a Debrecen, en lloc de ser implantada a Eslovàquia, on estava planificada inicialment.