Les amistats i enemistats al poble, una realitat que es dóna en tots els pobles: són les dissensions, baralles, no parlar-se amb els veïns i, sobretot, entre familiars per qüestió de les herències. Les terres a repartir, els habitatges, el diner, causen moltes divisions entre els germans i familiars.
És curiós: mentre tots estan a casa, tot va de meravella. Pero quan arriba el repartiment dels béns familiars, de seguida entren les baralles, dur-se malament, no parlar-se.
És cert que avui molts familiars no volen rebre l’herència ja que els suposa una despesa, perquè cal pagar molt a Hisenda i perquè, si hi ha edificis, el simple fet de derrocar-los i refer-los ix molt car.
I quan sorgeixen enemistats, això dura molts anys. De vegades, per a tota la vida, inclús per als descendents. Un dia es trobaren dos homes que duien 23 anys sense parlar-se per aquests temes . I un li va dir a l’altre: “Escolta, duem molts anys sense parlar-nos, t’has enriquit amb això? Doncs no. Doncs anem a donar-nos la mà i canviem per al futur. I així va ser.
Note quer la relació és millor entre germans solters. Quan intervenen altres persones, la qüestió es complica i l’eneteniment ja és pitjor.
Ja és clàssic veure als pobles les baralles pel regadiu: a quina hora em tova a mi i a quina hora et toca a tu. I de vegades han volat les aixades com a argument.
Capítol a part és l’atenció a les persones grans o soles. Costa ser generosos i, de vegades, sorgeixen problemes. És cert que l’atenció sol ser molt bona. Però la complicació de les hores i el treball, sol engendrar divisions. I el mateix passa amb els fills solters que segueixen a casa amb els pares. Hi ha certa animadversió cap a ells “perquè s’aprofiten dels pares.
Aparentment tot funciona bé entre els veïns del poble. Però quan s’aprofundeix, apareixen les diferències, les baralles, … No accepte el refrany però diu la dita popular: “poble xicotet, infern gran”. Anem a berenar i ahí s’obliden aqueixos rencors.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!