Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

22 de febrer de 2019
0 comentaris

Beat Ceferí Jiménez Malla (“el Pelé”)

Un model de santedat que no coneix fronteres, a la qual crida el Senyor a tots sense discriminació de races i cultures. Ceferí Jiménez, apodat “el Pelé” amb la seua resposta generosa a Déu, va saber estimar els paios i els gitanos, mostrant amb això que tots són fills d’un mateix Pare.

Nasqué el 1861 a Benavent de Segrià, prop de Lleida. Des de xicotet va viure amb la seua família la vida nòmada pròpia de l’ètnia gitana. A Fraga va rebre el sagrament del baptisme. Aquella vida, al marge de les estructures socials feia que els xiquets gitanos cresqueren sense freqüentar les escoles. Ceferí mostrà molta habilitat per a realitzar treballs, gaudia també de bona memòria. Amb gran mestria realitzava cistelles per a transportar palla. Ben prompte s’hagué de fer càrrec de tota la seua família, mare i germans. Ja aleshores era un mosso robust, seriós, formal i honrat. Amb el segle XX s’esttablí a Barbastre. On ja vivien algunes famílies gitanes, que estaven amb bones relacions amb els paios.

Començà a manifestar els seus sentiments religiosos. En els seus negocis i tractes amb cavallers donà a conèixer la seua integritat i honradesa. Als 18 anys es va casar amb Teresa. Amb el ritus gitano. En saber que els catòlics contreien matrimoni pel ritus catòlic ho féu per l’església, en la parròquia de Sant Llorenç de Lleida, el 3 de gener de 1912. Del seu matrimoni no tingué fills. En 1910 adoptà Josefina Jiménez, “la Pepita” neboda de Teresa, que era del poble valencià de Catarroja. La va educar el millor que va saber. De xicoteta la va dur a un parvulari, després passà al col.legi de les Filles de la Caritat, on va obtindre una bona formació.

Ceferí cada vegada es mostrava més religiós. S’inscrigué en diverses associacions religioses. En esclatar la guerra civil el juliol de 1936, a Barbastre, en ple carrer defensà un sacerdot a qui se l’estava maltractant, en trobar-li que duia un rosari el van detindre. La seua filla Pepita i els seus amics li denanaven que els donara el rosari. Però ell no se’n volia desprendre. En la matinada del 2 d’agost fou assassinat en les tàpies del cementeri de Barbastre. La seua mort fou molt sentida ja que tots el tenien per sant. El papa Joan Pau II el va beatificar en la plaça de Roma el 4 de maig de 1997. Les seues nétes van llegir les lectures de la celebració.

PD: Text traduït del full ALELUYA.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.