L’axioma paranoide, Vicent Moreni Mira (LEVANTE-EMV, 24/07/2017)

En aquests moments de reactàncies crucials en el devenir de la història, és quan es posa de relleu el sentiment de catalanofòbia compartit pel 99,9 % dels espanyols, inclosos la meitat dels mateixos catalans, nascuts o no al territori. I és ara quan la substància nacionalista espanyola destapa les seues cartes basades en l´amenaça i en el segrest de les llibertats. Que el percentatge ja esmentat odia el que representa una cultura, un idioma i una cosmovisió diferent de la castellana, és una veritat irrefutable que els fets posen en evidència cada dia. En vista d´aquesta situació, una part del poble català intenta endreçar el conflicte través d´una acció democràtica.

L´experiència demostra per enèsima vegada que el poder castellà no acceptarà mai Catalunya com a subjecte polític, perquè l´acord en una consulta circumscrita a un territori significaria l´atorgament implícit d´un estatus que no preveu l´ordenament jurídic espanyol. Per tant, no permetran el referèndum oficial. Repetir el 9N? I, per què no? No concitaria l´atenció internacional una insistència pacífica, tot i que torne a l´espai de la voluntat no sotmesa a lleis d´un estat en contra?

Els qui seguim l´evolució del problema –una minoria díscola– veiem com el poder anuncia servir la força per tal de tallar qualsevol iniciativa que desencalle un conflicte enquistat en el mapa, com a mínim, des dels Àustria. M´atrevisc a proposar una idea. Com que Catalunya té la sort de posseir un exèrcit inerme en estat de vigília permanent, aquest hauria de prendre les regnes del procés. Per això, els voluntaris per la causa sobiranista podrien construir les urnes segons un patró unificador. Els col·legis electorals es podrien instal·lar en tendes de campanya que es poden llogar.

És veritat que materialitzar les maniobres requeriria un fons de finançament. Des de la macrocèfala metròpoli de la Meseta ja han dit que, dels pressupostos, no en pot eixir cap partida destinada a finalitats secessionistes. Però si jo visquera al Principat, no em faria res aportar l´òbol que fera realitat el meu somni. Encara que es produïra fora de la llei. Deia Rousseau que, en cas d´una llei injusta, el ciutadà té l´obligació d´insurreccionar-se. Vicent Moreno Mira. València.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *