La xenofòbia no té raça ni color (i II)

El que la xenofòbia destapa és un tipus de lluita de classes a escala global, concretament, un conflicte entre aquells que es consideren més rics i els miserables. Aquells perceben en aquests una amenaça per a la seua riquesa o benestar i per això destapen els odis més ancestrals per a legitimar la seua expulsió, persecució, inclús violència.

La lògica de la xenofòbia és el menyspreu de l’emigrant pobre perquè és pobre, no perquè és emigrant o per ser estranger. Quan vénen estrangers com a turistes són molt ben rebuts, amb gran propaganda positiva i se’ls estenen totes les catifes per tal que entren. No importen que siguen xeics àrabs amb les seues mansions i iots, o peixos grossos de qualsevol mena, si són turistes rics són ben vistos i acollits. De la mateixa manera, els emigrants executius són molt ben rebuts, atletes i jugadors de futbol, intel.lectuals o empresaris ben vistos amb gran simpatia i molt ben acollits. Fins ara no es coneix cap episodi de xenofòbia contra turistes rics o emigrants executius.

Totes les formes de xenofòbia tenen el mateix perfil, discriminen i persegueixen l’emigrant i l’estranger per ser pobre. La xenofòbia, en la seua arrel històrica, és un odi als estrangers pobres, que no tenint alternativa millor per a sobreviure es llancen a l’aventura d’emigrar sotmetent-se a les condicions d’humiliació socials que els esperen.

És trist veure com la societat Sud-africana, que va viure com cap altra la discriminació, el racisme i la dominació de l’apartheid, haja oblidat tan ràpidament l’horror d’aquestes barbàries i veja créixer al seu si un càncer tan deplorable com la xenofòbia contra els emigrants pobres.

Aquesta reflexió serveix per a Europa i qualsevol altre país. Particularment el nostre té una gran lliçó a aprendre. Les darreres dècades s’ha vist florir i créixer la xenofòbia contra els emigrants africans, magrebins, llatinoamericans, pakistanesos, entre altres. Paradoxalment, en pocs anys veiem les tornes canviar i avui dia milers de jóvens es veuen obligats a abandonar aquest país per a trobar treball. Moltes famílies que menyspreaven els emigrants al nostre país, ara es troben amb la realitat que els seus fills han d’enfrontar la possibilitat de sofrir la xenofòbia per ser emigrants que busquen treball en altres països. Aquesta realitat ens ha de fer pensar-hi molt.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *