Quan veges la barba de ton veí pelar, posa la teua a remullar (I)

Bo, açò de les barbes té la seua història, o si preferiu tradició i ben arrelada perquè la barba existeix de sempre: Reis Mags, Papa Noël, Mag Merlí, set nanets. També té actualitat. Aquest any el primer dissabte de setembre se celebrarà el Dia Mundial de la Barba.

Entre aquestes dates una llarga i densa història sobre la barba. L’arqueologia ens hi familiaritza en l’antic testament, en els pobles sumeris, caldeus, perses, grecs, romans, que les duien en rinxols i tirabuixons fets amb pinces i tenalles. Els grecs com a senyal de dol o càstig en alguna època, inclús Alexandre Magne les prohibeix als seus soldats ja que els enemics podien fer-les servir per tal de derrocar els seus soldats del cavall. En fi, històries i llegendes que generen les barbes amb generositat a més de picors com a Sant Josep, “que me pinchas con las barbas”.

Qui no va tremolar de xicotet quan va conéixer la història de Barba Blava, terrorífic assassí de dones i xiquets o qui ha oblidat la figura d’Osama bin Laden, mort en maig de 2011 o més recent encara les de Fidel Castro? Hi ha barbes primaverals, doncs per ahí han d’anar les barbes “florides” que lluen amb orgull alguns cavallers; són unes barbes blanques, impol.lutes, molt respectables.

Pròxims a les barbes estan els bigotis i pocs tan populars com el del pintor Dalí, excèntric i genial, o les patilles de Curro Jiménez popularitzades a la tele. Deixem clar que les barbes són els pèls que solen començar davall de la boca i que poden arribar fins els turmells. Barbes com les de Valle-Inclán, per exemple, són molt útils perquè abriguen en hivern i en estiu, Valle-Inclán es canviava el vestit de bany sense haver de tapar-se amb una tovallola.

En temps pretèrits més que les perruqueries hi havia barberies perquè en aqueixos locals es feien quasi exclusivament afaitats, de cinc dies, una setmana o el que pintava. Es mullava generosament la cara del pacient amb sabó abundant i la navalla s’encarregava de la resta de l’operació. Més tard vingueren les fulles d’afaitar que es carregaven les barbes de tres dies i ja l’invent de la maquineta elèctrica que no té problemes amb la barba de cada dia, i per suposat, presten un servei magnífic als que han d’anar nets de tot pèl per raó del seu treball com els passa a alguns de l’hostaleria, en canvi als botxins se’ls caracteritza comunament amb unes denses i temeroses barbes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *