Aquest és un dels títols que he acabat de llegir. El vaig comprar per això dels docents. N’he estat, de docent, fins el passat 7 d’abril, dia de la meua jubilació, encara que el docent sempre duu un cert carisma… I després de llegir-lo, haig de reconéixer que, encara que dubtós al principi per si no m’agradava, sí m’ha agradat i molt.
Ricard Huerta és professor d’educació artística a la Universitat de València-Estudi General. Director de l’Institut de Creativitat i Innovacions Educatives i del postgrau Educació Artística i Gestió de Museus, diploma guardonat amb el Premi Universitat-Societat, podem llegir al llibre.
El llibre consta d’Introducció, 10 Capítols i una Bibliografia.
Pel que fa als 10 capítols, haig de dir que tenim els 4 primers que vénen a ser teòrics i t’ajuden a entendre la resta dels capítols. I els 6 restants estan dedicats a diverses ciutats on s’han fet certs estudis. I aquesta part m’ha entusiasmat. Estan dedicats a:
Buenos Aires: territorio engrandecido i cosmopolita.
Lima: superando el acoso del miedo.
Montevideo: la belleza de lo senzillo.
Santiago de Chile: una larga lucha por la educación i
València: paella, corrupción, flores i despilfarro.
No cal dir l’actualitat del capítol dedicat a València.
I el llibre acaba amb un 10é capítol: Descubriendo una mirada particular del profesorado hacia lo urbano.
El recomane de debò.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!