Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

9 d'abril de 2017
0 comentaris

La il.lusió més gran del canonge Francesc Gil, d’August Monzon i Arazo (Levante-EMV, 04/04/2017)

Francesc Gil i Gandia –don Paco, com li déiem– ha traspassat sense haver vist el que a vegades anomenava «la meua il·lusió més gran»: «que el valencià ressone en la litúrgia de la Seu». Perquè la catedral metropolitana, l´església mare de totes les comunitats cristianes de la diòcesi, destinada a ser el seu referent i model, don Paco se l´estimava amb tot el cor. Com també estimava entranyablement el valencià, el parlava i l´escrivia sempre que li era possible.

¡Estimava tantes coses, don Paco! L´Evangeli i l´Església, abans que res, i tot seguit, sense solució de continuïtat –«sense confusió i sense separació», com va dir el concili de Calcedònia– les nostres terres i els altres països, la natura i la cultura, la història i l´art€ Com a bon pastor, s´interessava sincerament per cada persona que acudia a ell, i maldava per entendre-la en el context de les seues circumstàncies. Les hores que cada dia passava al confessionari en són el millor testimoni.

Era realment un sacerdot humanista, en la línia de canonges com Sanchis Sivera o Josep Espasa. Modest, mancat de tota prepotència, admirava els qui eren més savis que ell, i va mostrar sempre un gran respecte per la institució universitària. Amable, moderat i pacífic, no era gens derrotista: mirava amb ulls esperançats qualsevol iniciativa renovadora que poguera sorgir en l´Església o en la societat. Mai no el vaig vore intrigant, ni murmurant, ni parlant malament de ningú.

Totes estes qualitats, poc habituals, no han sigut suficients per a fer possible la seua il·lusió més gran. En les exèquies del nostre amic, celebrades a la Seu, no es va pronunciar ni una sola paraula en valencià. Ni una ni mitja ni cap. ¡I això, a pocs metres de la trona de sant Vicent Ferrer i de la làpida memorial d´Ausiàs March! ¿Posarà fi a esta situació injusta i absurda, perllongada durant tants anys, el Missal valencià d´altar anunciat pel cardenal-arquebisbe? Fóra un magnífic homenatge a don Paco, i l´acompliment d´un dret fonamental dels fidels valencians.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.