En aquest poble caben vint sirians

No es pot crear una consciència rural tancada, com si l’èxit de viure en un poble siga estar simplement a gust amb els costums i tradicions i aconseguir una prosperitat estable. La consciència rural ha de ser ampla, capaç d’abraçar les situacions i problemes d’altri.

Per això, no es pot entendre la realitat d’un poble simplement en la seua individual petitesa. Forma part d’una societat ampla i els problemes d’aquesta li pertoquen. Açò enriquiria la vida dels pobles i la blindaria contra una consciència xicoteta i pobletana en el pitjor sentit de la paraula.

En aquesta època és indefensable l’axioma que el meu poble és el millor del món. És una part del món i, com  a tal, ha d’estar interessat i ha de ser col.laborador amb els problemes de la societat.

La vida d’un poble s’enriqueix no sols amb les seues tradicions ancestrals, sinó també unint-se al corrent del que passa al món, del que esdevé més enllà del pont del poble. Açò donaria un altre aire a la vida dels pobles.

Qui ha obert el debat diu que ha col.locat al balcó de sa casa una pancarta amb el lema: “En aquesta casa cap un sirià”. I un dels companys afig: Doncs en el poble almenys en caben vint!

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


*