Els Papers de Santa Maria de Nassiu

La infància no és un temps per a preparar l’adult del futur, ni els xiquets són nanets, adults xicotets que cal capacitar per a la seus lluita posterior en aquesta selva humana que és la societat actual…

La infància és el terreny abonat per a senbrar les semilles que més avant brotaran desenvolupant la persona que tots duem dins. És l’etapa per tal d’aprendre a través de les mans, dels ulls, la boca, els peus, per tal d’experimentar el món, per tal de mullar-se amb l’aigua, jugar amb la terra, volar estels amb l’aire, fascinar-se amb el joc, entrar en la realitat on es viu. Algú va dir que solamenmt els bojos, els humils, els genis, els ancians savis, els néts de cor posseeixen encara el màgic do de veure amb els ulls d’un xiquet.

Parò la infància està amenaçada. Vivim en un món ple de soroll, no hi ha espais en la nostra vida quotidiana. No hi ha moments de pausa, d’escolta, de silenci. Hem acceptat i assumit l’enrenou sorollós de la nostra vida, vivimm amb pressa i en continu canvi. Els adults amb això amb prou feines… però quines consqüències té aquesta forma de vida dels xiquets?