La política fiscal ha de combatre la desigualtat al marge d’interessos partidistes, contribuint a una societat més justa i equitativa.
Cal recaptar prou per finançar un model social que garanteixi serveis públics de qualitat i igualtat d’oportunitats.
S’ha d’aplicar “tolerància zero” al frau fiscal, incloent mesures que posin fre a la impunitat dels evasors.
Els privilegis i l’opacitat dels paradisos fiscals han de desaparèixer.
Recaptar més no pot suposar augmentar l’esforç fiscal de les classes mitjanes i els més pobres. Qui més té, ha de contribuir més.
Tots, empreses i individus, han de tributar en funció de la seva capacitat i de la seva activitat econòmica real, sense privilegis, ni excepcions.
Les grans fortunes i les rendes del capital han de contribuir en major mesura, per reduir la pressió sobre els salaris i el consum.
El sistema tributari ha de ser progressiu i equitatiu en el seu conjunt sense mesures que afavoreixin els interessos d’uns pocs.
Els beneficis fiscals han de ser excepcionals i només s’han d’aplicar, si permeten crear valor real i durador (com la creació de nous llocs de treball de qualitat).
Una bona política tributària requereix un debat públic obert, transparent i amb participació ciutadana.
(Extret i traduït de http://www.oxfamintermon.org/es/que-hacemos/proyectos/desigualdad/fiscalidad/decalogo)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!