Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Hui hi ha tensió a l´aire: he convocat examen i les criatures, tendres encara, tenen els nervis encesos. Distribuïsc les còpies de la prova, repasse en veu alta els possibles dubtes, n´aclarisc el vocabulari i demane silenci, per favor. Arranca la prova i unes desenes de caps s´inclinen àvidament sobre el full, sospiren, escriuen, miren amunt, es rasquen el cap, trauen la llengua i…
… un, dos, tres segons…
Alumne 1 i 2 em pregunten què significa «apocat». Els dic que esperen un moment perquè he d´acabar de passar llista.
Alumne 3 espera, impacient, i m´ho torna a preguntar. Li ho aclarisc. Als dos minuts, alumna 4 em pregunta què vol dir «apocat». Li ho faig saber.
Alumna 5 i alumne 6 riuen perquè han coincidit a alçar la mà alhora per preguntar-me què vol dir «apocat». Pose els ulls en blanc i els ho definisc. Passen deu segons i alumne 7 em demana si «apocat» significa «advocat». Li dic que no, home, no, ara t´ho resolc.
Alumne 8 i alumna 9 xarren en veu baixa. –Eh! –els interpel·le–, esteu copiant? -No, és que no sabíem què volia dir «apocat». –Ah! –retruque jo–, però això m´ho heu de preguntar a mi. I els ho faig saber.
Alumne 10 fa: –Com? Com? Repetix-ho, per favor, que no ho he sentit. Li ho consentisc.
Alumna 11 bufa i m´hi acoste: –Què passa? –Res, que no entenc açò. –Quina cosa? –Açò; em pots definir «apocat»? I ho faig.
Alumne 12 alça la mà per dir-me que ha acabat l´examen. –Bé, tot no –detalla–, perquè no entenc què vol dir «apocat». M´hi acoste i li´n done la definició.
Alumne 13 pega un crit «Apocat!». El mire, astorada: s´ha adormit i ha tingut un malson, em diu.
Alumna 14 riu i jo li pregunte per què. «Perquè ha dit una paraula rara que no entén ningú».
Alumna 15, futura mestra, mira el cel i sent que està a punt d´abandonar els estudis.
Alumne 16 s´alça per buscar la paraula «apocat» al diccionari. Passat un temps em diu que la paraula no existeix. M´enfade. Ell hi insisteix. «Això deu ser una paraula inventada… o un barbarisme», em diu, tot milhomes. Li arranque el diccionari de les urpes. «Tros de suro! Aquest és castellà!».
Alumna 17 i alumne 18 es passen una noteta. «”apocat” vol dir “ombligo”», hi ha escrit. Me la quede. I me l´engul.
Alumna 19 alça el braç: – Puc posar «tímid» com a sinònim de «apocat?».
Alumnes 20, 21, 22, 24, 25… esclaten: «Ei, gràcies, alumna 19!» –diuen amb un somriure als llavis.
I així cada hora de cada curs de cada vida meua.