Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

19 de maig de 2016
0 comentaris

Davant de la situació de les persones immigrants i refugiades a Europa (Grup de Seglars i Rectors del Dissabte)

Les migracions contribuïxen al desenvolupament dels pobles

si transformem la por en acolliment

 

És trist que, fins fa poc, haja prevalgut la indiferència davant d’un patiment tan gran com el de les persones refugiades i les immigrants. El trasbals que experimentem ens obliga a reflexionar per tal d’adoptar-hi un posicionament eficaç.

 

El fet de veure per TV gran nombre de persones fugint, en condicions penoses, de bombardejos i atacs indiscriminats ens impacta emocionalment i ens mou amb major impuls a la misericòrdia, però no hem d´oblidar que, tant les refugiades reconegudes legalment com les no reconegudes i qualsevol altra immigrant, tenen idèntics drets, i nosaltres idèntica responsabilitat envers totes elles. No podem fer accepció de persones.

 

Que el desig de seguretat s’avantpose en Europa a la dignitat i els drets de la població migrant només pot explicar-se si l’interés econòmic i de benestar ho justifica tot.

 

El creixement de postures racistes en certs països europeus on partits xenòfobs i islamòfobs són els més votats, ens porta a pensar que el problema no es resoldria només amb lleis sinó gràcies a la convicció ciutadana. És, per tant, necessari sensibilitzar les comunitats en la defensa dels drets de la gent migrant mitjançant el desenvolupament d’una cultura de l’acolliment inspirada en l’hospitalitat, és a dir, que produïsca pràctiques a més de lleis. Les persones intel·lectuals i les dirigents de la política o la religió tenen l’obligació permanent de recordar-nos que la garantia dels nostres drets a Europa rau en què siguen universals, o siga, per a tothom.

 

Cal superar les mirades de la por davant de l’ésser humà diferent; la de creure’l inferior a nosaltres; la de la defensa del meu benestar per damunt de ma humanitat i el meu ser persona; la de la impotència que ens diu no es pot fer res; la que diu que a Espanya hi ha massa gent refugiada, quan el seu nombre és ben escàs comparat amb el de molts altres països, siguen rics o pobres.

 

Cal adonar-se que les lleis discriminatòries estimulen el grau de xenofòbia i racisme de la ciutadania i que, a major impediment legal per a acollir i regularitzar persones immigrants o refugiades, major és el negoci de les màfies criminals.

 

Cal passar de la mirada de l’hostilitat a la mirada de l’hospitalitat, a la mirada inclusiva que es manifesta en campanyes com la de Migrantes con Derechos, a la mirada de qui sap que compartint rebrà més del que dóna, a la mirada que permet veure els altres éssers humans com els veu Déu, que no jutja el mèrit ni la rendibilitat econòmica de la gent sinó les seues necessitats materials i la de ser acceptada com a part del cos social.

 

Les maneres de comprometre’s són moltes i variades, però les nostres accions han d’estar orientades al servei de les persones immigrants o refugiades i ajudar a construir una societat acollidora i solidària, que ens permeta verificar que Déu s’hi fa present i ens crida sempre a l’hospitalitat.

 

Si discernim i decidim col·lectivament, confirmarem que la nostra imatge de Déu i la nostra comunitat cristiana van pel camí de Jesús, immigrant i refugiat l’abaixament      –la solidaritat– del qual portà la salvació al gènere humà.

 

Maig de 2016

Grup de Seglars i Rectors del Dissabte


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.