Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
ELECCIONS MUNICIPALS (Crear ciutat, crear poble) (i II)
Tercer. La defensa dels béns i serveis públics constitueix en l’actualitat un dels referents més importants de la mobilització ciutadana. Defensa del Sistema Universal de la Salut; Defensa de l’Escola Pública de Qualitat; el desenvolupament de la Llei de Dependència; Defensa de l’Aigua, de la Terra i la Qualitat dels Aliments com a Bé Comú; una prestació solvent dels serveis públics (neteja diària, manteniment del mobiliari i arbrat, recollida del fem…). Un aspecte que convé destacar en aquesta dècada, i cal seguir impulsant és el trànsit de l’economicisme “mercantilista” al concepte de patrimoni públic de tota la família humana.
Quart. Són els moviments de la ciutadania i no les institucions de l’estat els veritables impulsors del canvi i de la innovació de les nostres ciutats. És un fet constatat que, quan no hi ha teixit associatiu organitzat de manera crítica…, aleshores emergeixen els polítics oportunistes. Per tot això, urgeix amb prioritat, el que el Papa Francesc ve a descriure de manera gràfica com a “sobrers” per part del sistema econòmic dominant: Aquest sistema ja no aguanta. Hem de canviar-lo, hem de tornar a dur la dignitat al centre i que sobre aqueix pilar es construesquen les estructures socials alternatives que ens calen. Els cristians -ens ve a recordar Francesc, tenim quelcom molt valent, una guia d’acció, un programa, podríem dir, revolucionari. Les Benaurances: “Els pobres primer”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El cap de l’Església catòlica romana crec que erra al dir que hi han persones (els “sobrers”) que no tenen dignitat. Això és voler estigmatitzar i fer perdre l’autoestima (amb la posterior autoculpabilització) als “sobrers”.
A l’Evangeli, i a l’anomenat Antic Testament, trobem que tothom, pel sol fet de ser criatura de Déu, té una dignitat que cap home pot arrebassar. És possible que les situacions vivèncials siguin indignes per a la persona; però la persona, l’ésser huma, mai és indigne per ell mateix (recordem que el seu cos és Temple de l’Esperit Sant).
Referent a “els pobres primer”, a quins “pobres” ens referim? “Pobres de què?”: Jesús va fer veure a no poca gent que tenia molta riquesa material que era en segons quins aspectes (i no poc importants, ans el contrari) més “pobres” que altres que no tenien tants diners
Segur que “tan sols” amb un plat d’escudella calenta, vestit i aixopluc [o fins i tot “el pá sencer”, que alguns exigeixen amb raó] la gent és “salva”? Tot s’acaba amb “el tenir”? A l’Evangeli segons Mateu, a tot el capítol 6, jo hi veig un discurs antieconomiciste (“Busqueu primer el Regne de Déu i la seva justícia […]”), molt més “revolucionari” que no pas sols pensar en menjar, beure i vestir.
Atentament, i que Déu el beneeïxi
PD: L’informo d’una pàgina web en català que potser serà del seu interès:
http://www.recursosbiblics.com
“Jehovà, Déu meu,
he clamat a tu, i m’has donat remei.”
Salm 30:2