Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 de maig de 2015
1 comentari

Sí hi ha alternatives al deute (i II)

Hi ha plataformes per una fiscalitat que defensen la necessitat d’anar encaminats a un règim fiscal contributiu més just i progressiu (el que més tinga que més pague) i reclamen amb energia la lluita contra el frau, els paradisos fiscals i l’especulació financera. Perquè existeix un tracte molt desigual entre el que dona a les rendes del treball i a les del gran capital. Un botó de mostra:mentre les classes mitjanes i baixes d’aquest país han experimentat una apujada d’impostos arran de la recessió, s’ha produït un manteniment de figures com les SICAV, en què el gran capital sols tributa a l’1%. Quant al frau fiscal i la seua procedència, existeixen nombroses dades que posen sobre la taula la urgència d’acabar amb aquesta xacra que empobreix el país. Tal és així, que sí hi hagués hagut voluntat real del govern de l’estat per a perseguir el frau fiscal, no hagueren estat necessàries les retallades socials, sanitàries, ediucatives, que turmenten aqueste país. Recentment es feia públic un informe en què es posava en evidència que el 94% de les empreses eludia impostos en paradisos fiscals. Convé tenir en compte aquestes qüestions quan des de diferents instàncies es parla que és inevitable reduir la despesa social o quan s’afirma que sols tindrem “la despesa social que ens podrem permetre’ns”. I és que la fiscalitat i les retallades en despesa social són les dues cares d’un mateix debat: qui assumeix el cost de la crisi tant a recuperar les arques de l’estat, com a l’hora de qui a va a patir les retallades,,, i sempre, els més perjudicats estan sent els més febles.

I finalment, a més del que hem comentat, existeix la proposta de la Taxa Tobin, que pretén frenar l’especulació que es produeix en els mercats bancaris imposant un gravamen a les transaccions financeres i destinant el recaptat a fins socials o al control de les crisis financeres.

Per tant, no caiguem en la mentida del missatge fatalista que no hi ha altra forma de resoldre el deute que ens ha creat la crisi económica. Sí hi ha alternatives, però passen per actituds d’honestedat i de defensa dels drets socials, per una decidida lluita per la justícia i una defensa dels ciutadans, que exigeix inevitablement major nivell ètic i social dels nostres líders polítics, en un dels moments de major mediocritat que es recorden.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Com be diu i han alternatives per sortir de la crisi, però en akest país no es trova a cap politic honrrat k vulgi encapsalar akesta fita.
    Som la vergonya de l’enomenada UE, em fa vergonya de pertanyer a un paìs tan corrupte i sensa escrúpols.
    Ja no kedan persones per enfrentar-se a akestos gobernants k sols pensen amb acaparar cada dia més rikesa a costa del k sigi. Ja no es fan revoltes (pacífikes) per reclamar els nostres drets sostrets per una colla de mangantes aprofitats.
    El poble es sobirà i els politics elegits, són ficats al capdevant del país per dfensar al poble i, no pas per enfonsar-lo.
    Espero no morir-me i poger veure k akest país s’hen surt i va endevant millorant i amb pau.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.