Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

1 d'abril de 2015
1 comentari

Despertar l’esperança (II)

Per això són pocs els que es comprometen a fons per tal que les coses siguen diferents. Creix la indiferència cap a les qüestions col.lectives i el bé comú. La democràcia no genera ja il.lusió ni concita els esforços de la gent per a crear un futur millor. L’actual crisi econòmica ha posat de manifest el frau de contingut dels nostres governs, incapaços de fer plantejaments més enllà dels interessos econòmics, per damunt dels drets fonamentals dels propis ciutadans.

Vivim una crisi d’esperança l’arrel de la qual probablement estiga en la manca de fe de l’home en ell mateix i en la manca de confiança en la pròpia vida, per la qual cosa ha intercanviat el sentit de progrés, entés com l’avenç col.lectiu de tota la societat, per l’enriquiment d’uns pocs. En eliminar Déu de la nostra vida i dels nostres horitzons… hem descobert que ja no sabem cap a on adreçar els nostres passos. Les nostres preguntes no acaben de tenir resposta.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Estic plenament d’acord amb aquest apunt. Jo sóc molt catastrofista i voldria i procuro ser optimista. No hi ha valors, en general. I el poder empeny cap a la marginalitat les iniciatives de cooperació i solidaritat amb els més desafavorits, convertint en porucs i extravagants a tots aquells que voldríem dignificar les bones raons i les bones obres, en el sentit més cristià de les paraules.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.