Ascendeix el pelegrí seguint el curs del riu Magre, elevant la mirada cap a la senyora de la Ribera Alta: la muntanya Matamons, perquè “quan Matamon s’emborrasca i la murta fa capell, llaurador, vés-te’n a casa, pica espart i fes cordell.”
Així els agricultors des de sempre han mirat el mont amb respecte i en L’enclavament on s’unien els termes de Catadau, Tous i Carlet, edificaren una ermita dedicada a la Santa protectora de la pedra. Aquell edifici va sofrir l’abandó, alçant-se en la urbanització Lloma Molina ubicada a l’oest de Catadau l’actual edifici. Hi fou col.locada com a primera pedra un vell carreu de l’antiga ermita.
A aquest indret s’arriba per un camí rural des de la CV-50. L’edifici irradia la sobrietat i l’elegància dels temples moderns. Alçant-se sobre el pujol a mode de mirador amb dues escales de ferradura. Al centre del mur fou gravat l’escut, amb el nom de la població i la data “1973”. A la dreta es troba l’espadanya amb els elements següents: llegenda “Catadau a la seua patrona Santa Bàrbara”, retaule de la màrtir, creu fosa i campana.
En el vestíbul quatre columnes sostenen el sostre. Resguardat del sol i la pluja el caminant descansa la mirada sobre la vega del riu Magre, la muntanya de Cullera i la difuminada línia blava de la Mediterrània. L’interior protegit per una porta de fusta és de mitjana circumferència amb sostre pla. A les parets laterals són venerades les imatges de Santa Cecília i Sant Nicolau i en el centre la titular.
Lectura: Deuteronomi 34, 1-4
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!