Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Des d’Algemesí el camí del Sit per carretera ens condueix a través de la CV-15 fins a Albalat de la Ribera. Allí la placeta que forma la confluència entre els carrers Cavallers i del Castell, troba el pelegrí l’ermita.

És en la part posterior, davall un gran rellotge de sol, els rajoless informen sobre l’origen d’aquest indret: “a les darreries del segle XIII el molt honorable Gonçal Garcia, Senyor i Baró de la Vila i Ostiari major del Rei Jaume II el Just, erigí en aquest lloc l’Hospital de l’Apoòstol Sant Pere, anomenat després dels Gloriosos i Benaurats Sant Roc i Sant Sebastià. Fon bastit de nou i engrandit el 1340, per privilegi del Rei Pere el Cerimoniós a l’expectable Pere Maça de Liçana i de Cornell, aleshores Senyor i Baró d’Albalat. En el segle XVIII i en el regnat de Carles III d’Espanya, ací foren instal.lades les Cases de l’Ensenyança”.

El 18 de gener d’aquell any conclogué l’última restauració, dirigida per l’arquitecte n’Eduard Alegre Fayos, a instància del pàrroc en Josep Ortega Perales. En la benedicció participaren els rectors en Ricard Benedito, en Josep Benavent i en Lluís Domènech.

La façana consta de porta adovellada amb rètol de la plaça, representació de Sant Roc, estació VII del via crucis, òcul ovalat, desaigüe, fanals i frontó de línia barroca, rematat per penell. Unit a la façana es troba la torre amb la campana fosa el 1748. L’interior de planta rectangular, volta de tres trams, sacristia, capelles entre els contraforts i altar amb les imatges de la Immaculada i els patrons.

Lectura: Filpencs 3, 17-21