És una llarga història. L’actual governant de Síria, Bashar al-Assad, rebé el poder del seu pare, Hafez al-Assad, fa dotze anys, raó per la qual se’l considera un dictador. El seu pare estigué en el poder més de 30 anys. Al-Assad pertany a la rama islàmica dels alauites, que són una minoria respecte dels sunnites que representen més del 70% de la població. Una dictadura opressora que dura molts anys.
Hi ha molts interessos creuats: els sunnites volen derrocar el poder dictatorial d’Al-Assad; EEUU per un costat vol que seguesca aquest governant, per altre tem que es desencadene la guerra al Golam jueu. Turquia no vol refugiats siris que s’aproximen als kurds.
Mentrestant, la població pateix no una guerra sinó una massacre. Els més fràgils són els que primer paguen els abusos dels senyors de la guerra, Duen quasi tres anys de destrucció i al país no va a quedar pedra sobre pedra.
Els dirigents de l’Orient Mitjà volen que Assad romanga governant Síria, encara que siga amb la pressió que té per part dels ciutadans i de la comunitat internacional, però no volien que Gadafi continuara a Líbia. Pel que fa als EEUU, aquest no té la capacitat per tal de remoure’l del poder d’una forma efectiva i el que menys vol la comunitat en aquest moment és una guerra ètnica en una regió tan conflictiva.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Molt bo