He pogut llegir aquest article de Pere Moll i Torres, publicat a Vilaweb/Ontinyent. Ací us el deixe per tal que pugueu dir-hi la vostra.
“La jubilació del Borbó (per la porta falsa) i poc després l’afer d’En Pujol i la seua progènie, han estat (desigualment) la substància dels informatius espanyols en un període en què la informació està sotmesa al sensacionalisme grotesc i carrincló i a un mesellisme polític i econòmic (vers l’estat) que fa pudor. S’utilitza l’estracanada mitjançant alguns personatges rellevants per a denostar qualsevol moviment cívic (sobretot si és perifèric) o reivindicatiu. Aquestos personatges, actors protagonistes de la transacció democràtica (a Espanya), ara deurien estar estiuejant, però el seu passat continua essent d’actualitat, encara que la recensió mediàtica no siga la mateixa per a tots dos.
Aquesta situació em fa retrotraure als principis dels anys 80 quan la democràcia encara portava bolquers i, de forma continuada, com a recurs centralista, s’anatematitzava molt sovint Catalunya i P. Basc (autonomía descafeinada para todos; Guerra, Abril Martorell…). L’any 82 el Barça va fitxar Maradona, aleshores Nuñez (l’altre President) feia barcelonisme i Pujol “cambonisme”. Pujol va reciclar Maradona per a una campanya antidrogues, recorde que un amic meu , psicoanalista argentí (cosa rara), va escriure una carta a “El País”, esmenant sobre el consum de certes hamburgueses. Maradona també feia propaganda de Macdonald (nos vemos en Macdonald); possiblement d’eixa menja ha estat producte la seua feixuga figura. Per eixe temps, l’esportista borbó també feia esport i negocis nàutics amb “Fortuna”(immunitat talasocràtica) i d’altres de risc com l’esquí i la cacera (de tot), però a l’esser immune mai li treien la targeta vermella. Pujol també feia muntanyisme amb la “Blancaneus-Ferrusola, i els Set Bordegassos” des del cim dels pics catalans contemplaven la seua estimada Masia (Catalunya).
Han passat 30 anys i el patrimoni (cultural, polític i econòmic) d’aquestos tres xicots sembla que ha crescut prou, els seus fills s’han fet grans i han fet bé els deures, no patiran massa, sempre aniran a taula parada. La “Mano de Dios”, Diego Armando (camorra) Maradona, entra i surt de clíniques de rehabilitació. Canonitzat a l’Argentina i a Nàpols, passa algunes estades a Colòmbia. També a Joan Carles I, el jubilat, l’han enviat a Colòmbia a retre i a que li retren homenatge. Dies abans d’arribar el borbó, ha salpat des de Colòmbia un vaixell de l’Armada Española amb productes típics colombians vers Nova York. De quantes coses hauran estat testimoni les bodegues del mal venut iot “Fortuna”? Però això no és notícia: aquesta opacitat borbònica importa una figa a la Justicia Española i a la seua ciutadania. El que sí és clar és que molts amics de J. Carles I, per mèrits propis, han acabat a la presó. Ha estat alguna vegada en Pujol amic del borbó? Pujol no ha estat mai independentista (quedaria molt lleig traure els diners de Catalunya via Banc de Santander o d’altres) però pensen a Espanya que és un bon arsenal per a desnonar l’independentisme. Ja fa més de deu anys que no xafa el Palau de La Generalitat, però ell, la Blancaneus-Ferrusola i els Set Bordegassos són bona munició per que la premsa, l’estat espanyol i la seua pleballa peguen trets contra el dret a decidir. Ara sembla que tothom sabia els seus afers delictius però s’ho han guardat com a l’última bala que ha de salvar la unitat d’Espanya.”
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!