Els Papers de Santa Maria de Nassiu

L’etapa del Camí del CId, seguint el sender núm. 52, El Puig-València travessa el que va ser anomenat pels moros Abu Xech o alqueria del bosc, i es troba envoltada d’oliveres.

“Despertava l’horta i els seus badalls eren cada vegada més sorollosos. Rodava el cant del gall de barraca en barraca; els campanars dels poblets retornaven amb sorollosos repics el toc de missa primera”, embolcallat per aquestes paraules de l’escriptor Vicent Blasco Ibáñez, el peregrí camina pels carrers d’aquest poble i el seu barri de les Sidres, contemplant els camps, conreats des de temps immemorial. I en lloc tan evocador: l’ermita, amb les estacions del via crucis. Una de les centenars que acompanyaren la vida dels llauradors en les llargues jornades de sol a sol.

Fou en maig de 1965 quan Luis B. Lluch Garín visità el lloc i va escriure: “El seu aspecte exterior és agradable i alegre. Té teulada a doble vessant i una espadanya de pilars de talús, frontó terminal, creu de ferro i una veleta amb la figura d’un gall. En la façana una motllura de secció rectangular, i davall el ràfec hi ha un retaule amb aquesta inscripció: Ermita del Santíssim Crist de la Misericòrdia-Albuixech. Any 1951. A expenses de… Devots d’aquesta Església d’Albuixech”.

L’interior és de planta rectangular, alçant-se sobre quatre columnes l’altar amb el nínxol central, dedicat al titular.

Lectura: Salm 65, 10-14

Visites la terra, la fas fèrtil
i la satisfàs de riqueses;
els canals de Déu desborden d’aigua,
i així prepares els seus camps de blat:
regues els solcs de la terra,
emparelles els seus terrossos;
la reblaneixes amb xàfecs
i beneïu els seus brots.
Tu corones l’any amb els teus béns,
i al teu pas desborda l’abundància;
desborden les pastures del desert
i els turons se cenyeixen d’alegria.
Les praderies es cobreixen de ramats
i les valls es revesteixen de blat:
tots ells aclamen i canten.

Oració: Pare, davall la mira del Crist de la Misericòrdia, la sang del qual rega la vida dels teus fills, contemple l’horta, mentre rese: Tu tens cura de la terra i la regues, l’omples d’abundància; les sèquies de Déu van plenes d’aigua”, artèries per què durant segles el preciat líquid fertilitzava els camps, cobrint-se aquests de sembrats. Camine seguint les estacions, el via crucis, la sèquia per la qual flueix el manantial de la teua Misericòdia.