Els Papers de Santa Maria de Nassiu

S’ha dit encertadament que educar no és omplir un recipient buit sinó encendre un llum. En altres paraules, educar és ensenyar a pensar i no solament ensenyar a tenir coneixements. Els coneixements naixen de l’hàbit de pensar amb profunditat. Avui dia coneixem molt però pensem poc el que coneixem. Aprendre a pensar és decisiu per tal de situar-nos amb certa autonomia en aquesta societat, dominada pels mitjans de comunicació, per la publicitat, per la propaganda i la manipulació mediàtica. En cas contrari serem simplement els seus lacais, condemnats a repetir models i modes que se superen ràpidament. Per a pensar, de veritat, ens cal ser crítics, creatius i, sobretot, reflexius.

Som crítics quan situem cada text o succés en el seu context, en relació amb el seu entorn social i històric. Tot coneixememt implica també interessos, que creen ideologies, que són formes de justificació i de vegades d’encobriment. Ser crític suposa treure la màscara dels interessos amagats i treure a la superfície qüestions amagades. Suposa comparar, contrastar, analitzar. La bona crítica és sempre autocrítica. Pensar críticament és donar raons d’allò que volem i implica també situar l’ésser humà i el món al marc general de les coses, en continu canvi, en evolució.