Els Papers de Santa Maria de Nassiu

El pelegrí després de visitar el Reial Monestir de Santa Maria, inicia la seva peregrinació cap els dos turons que s’alcen sobre aquest: la Patà i Santa Bàrbara. El primer amb les restes de l’antiga fortificació recorda amb el seu nom la guitza del cavall del rei Jaume I, gràcies a la qual, explica la tradició, brollà aigua i les hosts saciaren la set. El segon es 

troba dedicat a la màrtir de gran devoció entre els agricultors: Santa Bàrbara.

Constitueix el lloc un mirador privilegiat per contemplar el santuari mercedari, el poble,
des del qual s’estén la plana de l’horta veïna al mar, la costa valenciana i la serra Calderona. I allà, com un petit pardal en el seu niu de xiprers i pins, es troba la petita
ermita del segle XVIII, quadrada, de maçoneria, coberta per cúpula de les anomenades “bohèmia” amb faldons de teules que perllonguen fins a formar el ràfec, mentre el penell
aixecat a la part alta juga amb la brisa mediterrània.
Un retaulet de fusta indica el seu nom i dos finestres laterals il · luminen l’interior, on es venera un retaule de ceràmica en honor a santa Bàrbara. En temps passats des d’allà, a principis de maig, era beneït el terme.

Lectura: Mateu 5, 1-12

Oració: Pare. El lloc impregna de pau i senzillesa, la mateixa que irradiava la muntanya de les Benaurances quan el Mestre, el teu Fill, va asseure’s i va proclamar el sermó de l’esperança. Escolto la teva veu: benaurats els que pobres en l’esperit, benaurats els que estan tristos, els humils … Acompanyat per la dolça carícia de la brisa, llegeixo, rellegeixo, medito. I miro al lluny. Et dono gràcies per tantes persones, mar on es reflectien els raigs de les benaurances. I els anomeno al meu interior, rés a tu pels que heretaran la terra.