Els Papers de Santa Maria de Nassiu

En el marc de les ideologies, ens considerem fronterers. Abominem dels mals del liberalisme econòmic, amb el seu individualisme depredador i mai no hem compartit les tesis del col.lectivisme marxista. Vam descobrir prompte, en els nostres ja llunyans anys de facultat, Buber, Berdiàev, Mounier, i ens vam incardinar en el personalisme comunitari. Pocs anys fa que ens mostraren Lévinas i Ricoeur que ens van anclar encara més en aqueixa mentalitat. Amb això, no falten els envestidors d’un i altre signe, aparentment oposats, que intenten interessadament confondre’ns amb els seus rivals, neocapitalistes o socialistes. Sabem que ens anem fent persones, en el procés de les nostres relacions amb la resta, els tus amb els que ens anem connexionant al llarg de les nostres vides. És el rostre dels altres, especialment de les víctimes, el que a través de la resposta commiserativa que desperta en nosaltres, el que ens humanitza. Açò ens duu a considerar la nostra existència com un do que solament adquireix el seu sentit ple en reconéixer-lo i compartir-lo amb la resta. Aquest plantejament antropològic té conseqüències socials que pugnen amb la visió productiva i competidora que converteix els éssers humans en mers acumuladors de béns, a través d’un consumisme compulsiu o en peces d’un sistema totalitari. La cooperació i la solidaritat des d’avall, com motors d’un nou sistema econòmic és l’horitzó utòpic que ens impulsa. D’ahí que, molt sovint, en respondre a la pregunta per la nostra ideologia, hem contestat federal-autogestionària.