Des de la Plana

Les aigües baixen molt revoltes, al PSOE. Pel que es veu, encara no han acabat de coure que, després de la seua vergonyosa abstenció davant del flamant president Rajoy, algú els diga a la cara el que han fet. I així estan, remugant en contra de Gabriel Rufian, que es va limitar a dir-los el que tants pensem. I la única excusa que troben són “les formes”. Que ve a dir que si un perpetra una traïció als seus, això és tolerable, però si algú li ho diu a la cara, les formes s’han de respectar. Com allò de ser políticament correcte. Quina barra. Com la d’aquell diputat del mateix PSOE, que el diumenge, va i li diu al propi Rufian que el no l’ha votat, a Rajoy; que s’ha abstingut. O, el que és el mateix, que pensa que la gent és ruca i no sap el que han fet i perquè.

D’altra banda, després de tots els escarafalls de la Gestora per tal que tothom s’abstingués, va i quinze no ho han fet. I estan ara tractant de decidir quina sanció els posaran. La polèmica faria riure si no fora perquè tornem a tindre al mateix sinistre personatge (quina ironia que haja arribat al càrrec per Tots Sants, com les carabasses del Halloween). Només a tall d’exemple, Joan Manuel Serrat, que amb tanta devoció l’invoquen allà a l’Altiplà com a exemple de “convivència”, es aquell que cantava i en castellà per a què ho entenguen fins i tot ells, “no es amarga la verdad; lo que no tiene es remedio”.

Respecte a les sancions als diputats que tenen paraula, dos detalls:

En primer lloc, els catalans no es podien abstindre. Del PSC ja només queda una carcassa amb poc contingut. La major part de personatges vàlids, ja ha deixat el partit fa temps i està defensant la independència. I si els que queden s’abstenen davant Rajoy es queden sense absolutament res a dir. Una cosa semblant passa a les Illes. Que, per a veure el pa que es donarà, ja estem al País Valencià esperant a veure com acabarà Ximo Puig.

I, en segon lloc: pel que s’ha vist ara, la gran majoria dels diputats del PSOE no tenen ofici ni benefici fora de la política. Perquè en cas contrari, a bones hores haurien fet el que han fet. Si foren professionals de qualsevol cosa, abans que passar aquesta vergonya, que els acompanyarà tota la seua vida, s’ho deixen i se’n tornen a la seua feina: a la Universitat, a la fàbrica o a la perruqueria. Segurament, el problema és que si no són diputats, van drets a la cua de l’atur i sense massa preparació. Ni formació de cap ofici ni, en general, tampoc idiomes.

Així que res. Els caldrà molta paciència, per empassar-se tot el que s’hauran d’empassar. I a les properes eleccions, si encara es tornen a presentar els mateixos, no crec que els trien ni les famílies. Clar que sempre els podrà contractar com assessors gas Natural, o Endesa, o Telefónica, o el Banc de Santander o qualsevol d’aquestes empreses. Fins que abaixen la persiana, que al pas que van, tot arribarà.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!