Els Papers de Santa Maria de Nassiu

     El passat 5 de maig assistíem a Salem a la presentació del llibre de l’amic Manel Arcos i Martínez, d’Oliva (Safor) que duu per títol Acabaren com Camot. Bandolerisme a la governació de Xàtiva en temps de Ferran VII (1814-1833), editat per Edicions Tívoli. A part de poder allí mateix aconseguir el llibre signat per l’autor i assistir a una amena i completa exposició del que són els seus treballs i estudis sobre el bandolerisme, podem afegir que dur el títol del llibre avui ací és més que “encertat”. I segurament moltes i molts ja haureu endevinat el motiu. Per si de cas… us l’explique.

     Ahir assistíem a la darrera (?) retallada per part del govern que ens desgoverna i que cada dia ens vol més pobrets, presidit per aqueix home que, com vaig escoltar en una tertúlia televisiva, ha incomplit totalment el seu programa de govern, tret d’un aspecte: “CASAR-SE AMB UN ALTRE HOME”. Sí, com ho podeu llegir, així li ho vaig escoltar a un tertulià (de qui no recorde el nom ara). I a més a més, si bé ho pensem, tenia i té tota la raó. De tota manera, encara li queden (cosa que no desitge de cap manera, perquè ha estat una presa de pèl TOTAL als seus votants) tres anys i mig (si no convoca eleccions, cosa que ja hauria d’estar fent) per tal d’incomplir aquest darrer punt: casar-se amb un home, sí, això que tant els omple la boca: el matrimoni homosexual.

     I després d’aquesta xicoteta referència a l’actualitat, esmente almenys una breu coseta del llibre.

     L’autor explica que a mitjan segle XVIII Pere Sales i Trilles, prevere català, escrigué un llibre sobre normes morals, Promptuari moral sagrat i catecisme pastoral, en què podem llegir literalment:

“HI HA DUES CLASSES DE LLADRES: LA PRIMERA ÉS DELS POBRES QUE ROBEN ALS RICS; I LA SEGONA DELS RICS QUE DEFRAUDEN ELS POBRES.”

i això ja passava el segle XVIII. Qui anava a dir que ara mateix tot seguiria igual: els rics defraudant els pobres, i el govern, en compte d’actuar contra els defraudadors, actua contra les classes de la societat que menys tenim i que paguem religiosament  els nostres impostos. Els hauria de caure la cara de vergonya… i si en tingueren (de vergonya) no eixir de casa. Però encara ens donen lliçons de democràcia i de bona governança. Vergonyós!