El compromís solidari (i 2)

El compromís solidari (i 2)
    Solidaritat no és la caritat de l’almoina tranquil.litzadora de consciències, sinó que és l’anàlisi clara i la denúncia rotunda de les estructures que provoquen pobresa, marginació i dolor. Gran part de la societat realitza, elogia i fins i tot premia la solidaritat almoinera, però no suporta ni aplaudeix la solidaritat crítica. Com deia el bisbe brasiler Helder Càmara: “Si done pa a un famolenc em diuen sant, però si pregunte per què no té pa.. em diuen subversiu”.

     El compromís solidari ens duu a adoptar un estil de vida sobri i senzill, a prescindir de coses supèrflues, a procurar no caure en allò que critiquem, a predicar amb l’exemple propi. Solidaritat és un sentiment gratuït perquè u se solidaritza sense esperar res a canvi i fuig del criteri comercial de “et done per tal que em dónes”.

     Apostem i treballem per una societat acollidora, on hi haja lloc per atots sense exclusions. Perquè no som fatalistes i creiem que la realitat es pot canviar, fem el que està en les nostres mans per tal d’assolir-ho. “Són coses xicotetes. No acaben amb la pobresa, no ens trauen del subdesenvolupament, no socialitzen els mitjans de producció i de canvi, no expropien les coves d’Alí Babà… Però tal vegada desencadenen l’alegria de fer i la traduesquen en actes. I, al cap i a la fi, actuar sobre la realitat i canviar-la, encara que siga un poquet, és l’única forma de provar que la realitat és transformable” (Eduardo Galeano).
 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *


*

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>