Els Papers de Santa Maria de Nassiu

EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)

11 de febrer de 2006
Sense categoria
0 comentaris

La clau de casa

Sovint s’usa aquest símbol del lliurament de la clau de casa com signe de confiança, quan el president d’un país amic visita una ciutat.

Altres vegades fem servir les claus com signe d’amistat. Pensem en les claus de casa o del cotxe. Solament les deixarem a algú amb qui tenim llaços intensos per família, amitat o veïnatge.

Hem vist l’escena en què una mare lliura per primera vegada la clau del pis al seu/a fill/a d’uns 12 anys. L’adolescent se sentia important, algú distint. Ja podia entrar i eixir de casa sense la mirada vigilant de la mare o el pare. Aqueix sentit d’autonomia l’omplia d’alegria. Cada dia és més freqüent veure xavals de 10 a 12 anys amb les claus de casa. Ja se’ls coneix com "els fills de la clau".

Molts dels nostres gestos o accions aparentment sense importància tenen significacions de gran calat. Així, amb el lliurament de la clau de casa a un fill els pares li vénen a dir que ja no és un xiquet, sinó una persona major; que li donen autonomia; que hi confien i per tant té responsabilitat del que es tanca darrere de la porta del pis; poder presumir davant els seus companys de certa independència.

Però hi ha riscos que cal tenir en compte. Són preadolescents amb les característiques pròpies d’aquestes edats. Quan arriba a casa no té amb qui parlar, contar les seues coses, etc. Els fills passaran moltes hores sols al pis. Menjaran sols; estudiaran sols (si és que ho fan); no tenen amb qui comentar els seus dubtes. La seua companyia són els llibres, la tele, l’ordinador i el mòbil.

Arribarà la nit. Els seus pares tornen cansats i amb poques ganes d’escoltar problemes, unes quantes frases intercanviades, sopar i descansar per al dia següent. I la comunicació amb els fills per a quan?, quant de temps se li dedica? La comunicació exigeix el tracte directe, cara a cara, de manera tranquil.la i assossegada.

Sols volia insistir i deixar clar que la comunicació entre pares i fills és fonamental per a un desenvolupament harmònic dels adolescents. Compaginar el treball laboral i l’educatiu a nivell personal és un repte necessari que en aquests moments han de plantejar-se els pares.   


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.