Agafant el relleu a cineastes com Martin Scorsese, Stephen Frears, Nanni Moretti, Wong Kar-wai, Sydney Pollack... Quentin Tarantino serà el director (i guionista) que impartirà la lliçó magistral al decurs del Festival de Canes d'enguany. Una classe que promet contingut d'alt voltatge cinèfil i devassall de passió per part del mestre i una expectació intensa en els alumnes, delerosos d'assaborir la rauxa vital i les sortides enginyoses de Tarantino... i de tenir-lo tant a tocar!
Habitual de Canes, s'hi va estrenar fora de competició amb Reservoir Dogs (1992); hi va guanyar la Palma d'Or el 1994, amb Pulp Fiction; en presidí el Jurat el 2004, en la mateixa edició que hi presentà Kill Bill 2 fora de competició, i l'any passat va tornar a engrescar-hi el personal amb Death Proof.
L'organització del Festival de Canes ha matisat, mitjançant un despatx de l'Agència France Press, la informació publicada dies enrere, sobre la commemoració del quarantè aniversari del Maig del 68. Per tant, he hagut de refer del tot aquest article, des del titular al contingut.
Situem-nos. El 10 de maig de 1968, s'obria la 21a edició del Festival de Canes, amb la projecció de la versió restaurada d' Allò que el vent d'endugué, de Victor Fleming. Seguint el programa previst, s'hi va poder veure Horí, má panenko, de Milos Forman; però de seguida van tenir lloc els fets ja mítics: una colla de directors, entre els quals François Truffaut i Claude Lelouch, van manifestar que era una indecència estar de festes per la Costa Blava, d'esquena egoistament a la crisi social que vivia tot França. Quatre membres del jurat —Roman Polanski, Terence Young, Monica Vitti i Louis Malle— van dimitir en solidaritat amb el moviment obrer i estudiantil. I Jean-Luc Godard es va enfilar al teló de l'antic Palau dels Festivals, perquè no s'hi pogués projectar la pel·lícula que tocava: Peppermint frappé, de Carlos Saura. I el mateix Saura havia demanat als organitzadors del certamen que no la hi passessin. Així les coses, aquell any, el Festival s'acabà abans d'hora, sense Palmarès.
El 2008, s'ha confirmat, Canes vol commemorar el 40è aniversari d'aquells fets de maig, amb la projecció d'alguns llargmetratges que, havent format part de la secció oficial competitiva del 1968, no s'hi van arribar a projectar. Serà al marc del programa que Cannes Classics dedica al patrimoni cinematogràfic; però encara no s'ha decidit quins seran els títols escollits. Entre els films que en són candidats, evidentment, Peppermint frappé, de Carlos Saura; Je t'aime, je t'aime, d'Alain Resnais; Petulia, de Richard Lester, i Rozmarné léto / Estiu capriciós, de Richard Lester.
FOTO Cartell de Je t'aime, Je t'aime, de l'Alain Resnais
Els comentaris de les pel·lícules en competició a Canes 2007, anant a "Vull llegir la resta de l'article". Aviat, en aquest mateix article, hi afegiré els comentaris de films projectats en seccions paral·leles del Festival.
Ja es veia a venir, que Asia Argento encapçalaria el caire picant de Canes 2007, fins al punt que el 21 d'abril gairebé li vaig dedicar sencer l'article Sexe i música a la mitjanit de Canes; però és de debò que la realitat comença per superar ja la més tòrrida de les previsions. Acabo de "descobrir" el cartell del film que ha protagonitzat per a Olivier Assayas i... no me'n sé estar de penjar-lo al bloc. Me n'estalvio comentaris, perquè és ben eloqüent!
He dedicat un article a tots i cadascun dels vint-i-dos directors que participen a la Secció Competitiva del Festival de Canes; però és molt més llarga la llista de cineastes que presenten pel·lícula aquests dies a la Croisette. Se m'ha fet impossible de dedicar-los articles a tots; però no voldria deixar d'esmentar-ne uns quants (de les pel·lícules dels quals trobareu referència, en general, als "post" que he escrit sobre les diverses seccions del Festival). Dennys Arcand, el de Les inasions bàrbares, serà qui clourà aquesta 60a edició, amb L'âge des ténébres. Fora de competició, seran protagonistes també: Michael Moore, el de Bowling for Columbine i Fahrenheit 9/11, amb Sicko; Steven Soderbergh, amb Ocean's 13; Michael Winterbottom (de bracet amb Angelina Jolie), amb A Mighty Heart. Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l'article".
Fotografia: Hou Hsiao-hsien, al rodatge de Le voyage du Ballon Rouge
És una experiència de debò impactant, veure una pel·lícula al Grand Auditorium Louis Lumière, del Palau de Festival de Canes. La immensa pantalla, de 19 metres d'ample per 8 metres d'alt, fa que els plans cinematogràfic puguin agafar uns impressionants 152 metres quadrats de superfície. Les condicions acústiques, magnífiques, fan que el so arribi precís, net, perfecte, a tots els racons de la sala, grandiosa. Els 2.246 seients de què disposa (818 a platea i 1.428 a l'amfiteatre) reflecteixen pefectament la magnitud de les dimensions del local. És al Grand Auditorium Louis Lumière on tenen lloc les projeccions públiques dels films en competició al Festival de Canes, així com les dels seleccionats fora de concurs i, per descomptat, les gales inaugural i de cloenda, amb el lliurament de la Palma d'Or i de la resta de guardons del certamen.
La premsa acreditada hi veu normalment la pel·lícula que es passa a dos quarts de nou del matí, en una sessió reservada als mitjans de comunicació i a la qual assisteixen també alguns convidats per la productora del film. L'altra pel·lícula, de les dues que (com a mínim) entren en competició diàriament, la veiem a la tarda, pels volts de les 7, en una altra sala, anomenada Théâtre Claude Debussy: és més petitoia: pantalla de 15 metres d'ample per 6,55 metres d'alt (total: 98,25 metres quadrats); 1061 butaques (678 a platea i 383 a l'amfiteatre)... Aquí, a part d'aquesta projecció per la premsa, és on tenen lloc les sessions públiques de la secció paral·lela Un certain regard (oficial no competitiva).
Per seguir cal anar a "Vull llegir la resta de l'article".
La sorpresa (absolutament agradable) ha saltat inesperadament fa unes hores: la pel·lícula El globus vermell / La ballon rouge, la primera que el gran mestre xinès HOU Hsiao-hsien filma a França, inaugurarà la secció Un certain regard, el 17 de maig. S'hi comptava com a candidata a la Palma d'Or i fou una de les absències que es trobà més a faltar a la llista de films a concurs, anunciada tot just fa una setmana. Sembla que es tracta de l'adaptació d'un curtmetratge francès guanyador de l'Oscar, en què Juliette Binoche dóna vida a una mare parisenca tan atrafegada, que el fill de set anys l'ha de deixar moltes hores amb la cangur, una taiwanesa que estudia cinema, a qui el marrec, de tornada de l'escola, arrosega pels carrers i els cafès del barri, en companyia d'un amic ben estrany: un globus vermell que va per sobre les teulades i que només ell veu... El fet que s'hagi tardat aquests dies a fer públic que finalment es passarà al Festival, fa pensar que la pel·lícula no estava acabada o que hi havia un estira-i-arronsa entre productors, distribuïdors i responsables del certamen, feliçment resolt amb aquesta honorable posició de film d'inauguració. Tanmateix, que no vagi a competició, tractant-se de l'obra d'un cineasta com HOU, assenyala algunes possibilitats: o no els convenç com ha quedat o és d'una fragilitat que aconsella no sotmetre-la a la pressió del concurs. Ras i curt, o és un nyap (cosa que caldria descartar d'antuvi) o és una meravella molt especial (potser massa especial i tot...).
També ahir s'anuncià la selecció de dos altres títols per a Un certain regard.Du Levande, de Roy Anderson, i Una novia errante, d'Ana Katz. Igualment, el film Young Yakusa, de Jean-Pierre Limosin ha incrementat fins a un total de cinc el nombre de pel·lícules que es projectaran en sessions especials. I, posats a rebre bones notícies, encara una altra cirereta: hi haurà films restaurats a la secció Cannes Classics, de la qual tan sols s'havien anunciat docuemntals cinèfils. El 2 de maig sabrem els clàssic de debò que hi haurà a Canes 2007. Amb totes aquestes novetats, els propers dies (a mesura que pugui) aniré actualitzant els articles d'aquest bloc, per tal que s'hi reflecteixi la totalitat de l'oferta del Festival.
La secció retrospectiva que havia estat una de les aportacions més actives del Festival de Canes -com de tots els certàmens importants- en la recuperació del patrimoni cinematogràfic, s'ha convertit als darrers anys en l'apartat anomenat Cannes Classics. En la nova definició, duia dues línies bàsiques. D'una banda, esdevenia plataforma de promoció de les obres restaurades per filmoteques d'arreu i, per altre cantó i sobretot, presentava amb força alguns clàssics l'edició en DVD dels quals era a punt de fer-se, a escala gran. La programació d'enguany de "Cannes Classics" l'han rebatejada com "Documentaires sur le cinéma. Cannes Classics" i, si no hi ha cap novetat, la denominació en fa ben ostensible un nou canvi d'estratègia. Marlon Brando, Lindsay Anderson, Maurice Pialat i Pierre Rissient són els protagonistes d'aquests films. Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l'article"
Calent encara l'impacte que desfermà al Festival de l'any passat el film de Davis Guggenheim, An Inconvenient Truth, sobre la campanya d'Al Gore per concienciar del perill del canvi climàtic, Canes 2007 ha apostat per un nou documental de vocació ecologista, nord-americà i promogut per una figura ben coneguda. Leonardo DiCaprio és l'ànima de 11th Hour, que es projectarà en una de les cinc sessions especials previstes. Esperem que la pel·lícula s'ho valgui i que no hagin caigut en les temptacions d'explotar el filó de l'any passat i de comptar amb un altre rostre famós, com el de l'actor de Hollywood. Els altres documentals que es projectaran en aquesta llei de sessions són l'esperat Retour en Normandie, del francès Nicolas Philibert; el prometedor He Fengming. Crònica d'una dona xinesa, del xinès WANG Bing, i, íntegra, la sèrie nord-americana de set capítols documentals sobre la Segona Guerra Mundial, The War, de Ken Burns i Lynn Novick.
Finalment, a tall d'esdeveniment absolutament especial, i al marge de la programació dels documentals, es passarà Chacun son cinéma, film d'esquetxos realitzats per autors de la talla o renom d'Angelopulos, Kitano, Cimino, Cronneberg, Hou, González Iñarritu, Loach, Moretti, Salles, Von Trier, Wenders, Yimou, De Oliveira, Campion, Dardenne, Kiarostami...
En aquest post, és d'aquestes pel·lícules de què parlo. Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l'article"
Sexe i música, de la mà d'artistes, seran els protagonistes de la nit a Canes 2007. D'entrada, un nom propi: Asia Argento. Nascuda a Roma el 20 de setembre de 1975, és filla (en tots els sentits de la paraula) del director Dario Argento. Amb una carrera que va començar als 11 anys d'edat i que tantineja entre el cinema independent i el comercial, entre els autors carnals (Patrice Chéreau, Abel Ferrara, Catherine Breillat), els films de son pare i altres del gènere (com George A. Romero), amb alguna incursió al camp de les superproduccions (al costat del molsut Vin Diesel), Asia Argento ha dirigit també 2 films: Scarlet Diva (2001) -un autoretrat d'star guillada, del qual ella mateixa va escriure el guió- i The Heart is Deceitful Abouve All Things / Le livre de Jéremie / Ingannevole é il cuore più di ogni cosa (2004) -adaptació d'un relat de J.T.Leroy, en què ella mateixa encarna una mare jove que es prostitueix-. Avesada doncs a papers vertiginosos i desinhibits, es disposa enguany a convertir-se en la reina de l'alegria a Canes, tant de dia com de nit; ja que, en la secció competitiva, la trobem de protagonista a Una vielle maitresse, de l'erotòmana Catherine Breillat, i, a les sessions de mitjanit, és una de les noies del club Paradise a Go Go Tales, d' Abel Ferrara, í la italiana engolida pel sexe esgotador amb un golden boy en hores baixes, a Boarding Gate, d'Olivier Assayas.
U2 posen el component musical de les cannoises sessions de mitjanit, amb U2 3D, el documental de Catherine Owens i Mark Pellington, sobre la seva gira mundial "Vertigo Tours".
Per seguir, cal anar a "Vull llegir la resta de l'article"
Ocean's 13, d' Steven Soderbergh; A Mighty Heart, de Michael Winterbottom; Sicko, de Michael Moore, i L'âge des ténèbres, de Denys Arcand seran al Festival de Canes, entre el 16 i el 27 de maig de 2007; però no participaran en la competició per la Palma d'Or. La pel·lícula de Denys Arcand, a més, serà la que tindrà l'honor de cloure aquesta 60a edició del certamen, com a colofó de la gala de lliurament dels premis.
En aquest article, comento breument aquests films que es passaran en Fora de competició. Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article"
S'acaba de fer pública la programació del Festival de Canes i la composició dels jurats. Ara, en transcric tan sols la llista, que tot dinant analitzaré amb fruïció i després, en parlaré.
Actualització (04.05.2007): Les llistes de les diverses seccions han quedat completes amb algunes novetats que l'organització ha donat a conèixer aquests dies i les he actualitzades.
Els cartells del 60è Festival de Canes i els de la 46a Setmana Internacional de la Crítica i de la 39a Quinzena de Realitzadors ja els han presentat en societat.
Són Pedro Almodóvar, Bruce Willis, Jane Campion, Juliette Binoche, Penélope Cruz, Souleymane Cissé, Samuel L. Jackson, Gérard Dépardieu i Wong Kar-wai els que han tingut l'honor d'aparèixer al cartell de Canes 2007. I per què ells? Són els més representatius o els més valuosos? No. Simplement, l'any passat eren per allà i el fotògraf Alex Majoli, de l'agència Magnum, els va fer tot un seguit de retrats artístics en moviment, amb voluntat de copsar-ne visualment la personalitat i el delit comunicatiu. Del resultat d'aquelles sessions, el dissenyador gràfic Christophe Renard n'ha compost una coreografia que celebri l'energia creativa del cinema.
Pel que fa al cartell de la Quinzena, admet dos formats. El vertical correspon a dos moments d'un rodatge (no identificat, encara...) i l'apaisat, que en reprodueix tan sols un, de moment. Finalment, la galta marca per una bufetada al rostre d'aquell "malalt de cine" no dóna pas precisament el millor cartell dels que ens ha ofert, any rere any, la Setmana de la Crítica de Canes.
ens permet consultar, des de dijous passat, més de 1.500 documents visuals i sonors, en anglès o francès, que ressegueixen la història del Festival de Canes al llarg dels sus 60 anys. A "Chroniques d'un festival" trobem moments carregats d'emoció (com l'esbroncada a Maurice Pialat en rebre la Palma d'Or o l'esvalot que hi hagué amb l'arribada de Madonna a la Croisette...), una autèntica antologia de les glamoroses entrades d'estrelles als Palais des Festivals, documents excepcionals (com l'entrevista a Hitchcock, ran de la presentació d' Els ocells / The Birds / Pájaros / Les oiseaux el 1963)... Reportatges televisius, fragments de telenotícies, declaracions de famosos en documents videogràfics, que es complementen amb un complet àlbum de fotografies i tall de programes radiofònics. Aquest fenomenal desplegament és accessible gratuïtament i, cas ens en vulguem descarregar res, el preu és d'un euro.
Ja és oficial. L'organització del Festival de Canes acaba d'anunciar la presència rutilant de Martin Scorsese en els fastos de celebració del 60è aniversari del certamen (que tindrà lloc del 16 al 27 de maig de 2007). Flamant guanyador de l'Òscar, Scorsese serà més que una simple figura llustrosa a Canes, ja que ha assumit feina de notable volada. Parem atenció. D'una banda, envoltat de diversos cineastes, anunciarà la creació de la World Cinema Fondation, dedicada a unes tasques en les quals ell ha esmerçat grans esforços: preservar i restaurar les obres mestres del cinema mundial. A més, serà l'encarregar de fer una classe magistral de cinema (com, en anys anteriors, han fet Wong Kar-wai, Stephen Frears, Oliver Stone, Nanni Moretti, Sydney Pollack...). I, en un gest carregat de significat, serà el mateix Scorsese qui, el dia 27 de maig, lliuri personalment la "Càmera d'Or" a l'autor o autora de la millor opera prima presentada al Festival. A més, no hauríem de descartar encara la possible projecció especial del documental que Scorsese ha fet sobre els Rolling Stones, com ja apuntaven els rumors de què vaig parlar en aquest article: Carta als reis al llindar de la primavera . Llarg és el vincle d'Scorsese amb el Festival de Canes, per bé que podem destacar-ne la Palma d'Or, que guanyà el 1976 amb Taxi Driver (1976), i el fet que en presidí el jurat el 1998.
Junts: Theo Angelopoulos, Olivier Assayas, Bille August, Jane Campion, Youssef Chahine, Chen Kaige, Michael Cimino, Joel i Ethan Coen, David Cronenberg, Jean-Pierre i Luc Dardenne, Manoel De Oliveira, Raymond Depardon, Atom Egoyan, Amos Gitai, Hou Hsiao-hsien, Alejandro González Iñárritu, Aki Kaurismaki, Abbas Kiarostami, Takeshi Kitano, Andrezj Konchalovski, Claude Lelouch, Ken Loach, Nanni Moretti, Roman Polanski, Raul Ruiz, Walter Salles, Elia Suleiman, Tsai Min-lian, Gus Van Sant, Lars Von Trier, Wim Wenders, Wong Kar-wai, Zhang Yimou. 35 cineastes nascuts a 25 països diferents, repartits pels 5 continents, junts en un film d'esquetxos -3 minuts cadascun- sobre el tema de la sala de cinema: els records, les riallades, les esgarrifances, les cridòries, els emocions, els somnis... 35 autors habituals del Festival de Canes, on s'han donat a conèixer o han assolit el reconeixement mundial, junts per a oferir-nos, des dels respectius estats d'ànim i amb els corresponents estils i sensibilitats artístiques, una visió calidoscòpica de l'indret essencial del cinema, allà on l'artista troba el destinatari de la seva obra, l'espectador, en la forma com l'ha creada. 35 directors que han acceptar l'encàrrec del Festival, perquè estaven lliures i l'avinentesa els ha permès de tornar-se a expressar cinematogràficament, segons informen els responsables del certamen. 35 artistes del cinema que s'han avingut a la genial idea de celebrar 60 anys del Festival amb una singular, probablement irrepetible, obra de creació: Cadascú el seu cinema / Chacun son cinéma. Aquest és el títol del film d'esquetxos que el 20 de maig es projectarà a Canes, en un moment absolutament privilegiat dels actes de commemoració, efectivament, del 60è aniversari "cannois"
(Per seguir, cal que aneu a "Vull llegir la resta de l'article")
Canes 2006 ha acabat amb l'anunci del Palmarès que ens ha deixat perplexos. Si la 59a edició del Festival no ha de passar a la història precisament per les pel·lícules seleccionades, el veredicte del Jurat presidit per Wong Kar-wai n'incrementa els aspectes més aviat galdosos. Malgrat tot, a Canes hem vist cinema, molt de cine. Si desplegueu aquest post, trobareu una panoràmica del que s'ha vist a la secció oficial. A més, alguna referència al que s'ha vist fora de competició i, també uns primers comentaris sobre "Salvador", de Manuel Huerga.
Fins a final de maig, Club 7 Cinema tanca perquè me'n vaig a Canes. Les meves cròniques sobre el Festival, les podeu trobar, a partir del dimecres 17 de maig de 2006 a:
Des del 20 d'abril de 2006 fins a final de maig de 2006, preveig que podré dedicar-me poc a mantenir el bloc, perquè estic preparant el Festival de Canes, que tindrà lloc del 17 al 28 de maig.
En aquest post, reprodueixo la llista de pel·lícules que conformen la selecció oficial del Festival de Canes (anunciada com a ampliable). En els propers dies, en d'altres posts, reproduiré la programació de la Setmana de la Crítica i de la Quinzena de realitzadors.
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
