La Mostra de Venècia (31 d'agost - 10 de setembre de 2011) programa a la secció Fora de Competició, d'una banda, una quinzena de títols que són els de debò seleccionats fora de concurs. I, per altre cantó, reuneix en aquest apartat del certamen tots aquells títols que s'hi projecten per mor d'homenatges, sessions especials i premis concedits d'antuvi, com el Lleó a la Carrera, per exemple.
D'entre els quinze títols fora de concurs, cal destacar un any més el pes del cinema de gènere. Fins a quatre títols hi ha en aquesta edició, que podem considerar productes fantàstics i de terror: la pandèmia vírica de Soderbergh, la ment inestable d'un nen de família desestructurada, la paranoia vampírica d'una mossa en un intrenat d'elit, el vincle entre una nena especial i un enginyer que ha de crear una criatura-robot... Però, en coherència amb el que també passar a la secció competitiva, aquí també hi ha unes quantes adaptacions: de Joseph Conrad, d'un tradicional conte xinès, d'una novel·la de Rachel Klein, d'un còmic centroeuropeu...
Els títols dels films programats, en aquest apunt enllacen de manera diferent segons que corresponguin a la quinze ontològicament "fora de concurs" o, al contrari, hi siguin per mor d'homenatges, sessions especials, etc. Els primers van a les fitxes que he penjat de cadascuna d'aquestes pel·lícules. Els altres, van al web del festival de Venècia.
Venècia 2011: Fora de competició.
La follia d'Almayer(La folie Almayer | Almayer's Folly) de Chantal AKERMAN. Akerman adapta Joseph Conrad. En un punt del sud-est asiàtic i prop d'un riu tumultuós, Almayer somia fer fortuna, per amor a la seva filla. Amb Stanislas Merhar.
El bruixot i la serp blanca (Baish Echuanshuo | The Sorcerer and the White Snake) de Tony SIU-TUNG CHING. Adaptació d'un antic conte xinès, en què Jet Li és un monjo que ha de salvar un noi, enamorat de la serp que ha près la forma d'una magnífica noia.
Jocs d'estiu (Giochi d'estate | Summer Games | Jeux d'été), de Rolando COLLA. L'estiu que dos marrecs amb problemes familiars descobreixen les alegries i els dolors del primer amor i la vida els canvia. Inspirada en la biografia del cinesta, víctima d'un pare violent.
La desintegració (La désintégration), de Philippe FAUCON. El terrorisme islamista, que es nodreix de joves nascuts a l'Europa occidental. Com els tres nois protagonistes d'aquest film, que no pensen seguir formant part de la societat on han crescut, sobretot des que una mena de germà gran, bon orador i carismàtic, els ha adoctrinat.
The Moth Diaries(The Moth Diaries), de Mary HARRON. Mary Harron, que es donà a I Shot Andy Warhol (1996) i després assumí el repte de dur a la pantalla American Psycho (2000), ens serveix ara l'adaptació de la novel·la de Rachel Klein: un relat de terror i suspens, en què una noia inestable internada en un col·legi d'elit està convençuda que una companya és una vampir.
¡Vivan las antípodas!, de Victor KOSSAKOVSKY. El documentalista rus s'ha dedicat a filmar indrets habitats de la Terra que tenen antípodes igualment habitades. Ha fet la volta al món i ha xalat amb un treball de muntatge que s'anuncia de gran impacte estètic. Segon Film d'inauguració de la 68a Mostra.
Alois Nebel (Alois Nebel), de Tomás LUNÁK. Film d'animació, en blanc-i-negre, amb el qual debuta aquest cineasta txec, adaptant una novel·la gràfica que explora el trauma persistent per la violència patida als Sudets a la segona post-guerra mundial.
W.E.(W.E.), de MADONNA. La famosa cantant es pregunta què devia tenir Wallis Simpson com perquè el rei Eduard VIII d'Anglaterra abdiqués per a poder-s'hi casar. I per això reconstrueix aquella història i la posa en paral·lel amb un cas d'adulteri ambientat a l'actualitat. Protagonistes: Andrea Riseborough, Abbie Cornish, James D’Arcy, Oscar Isaac.
Eva (Eva), de Kike MAILLO. Opera prima fantacientífica (mig parlada en català, mig en castellà), del barceloní Kike Maillo, en què Daniel Brühl és un enginyer cibernètic que ha de crear un nen robot i, havent estat fora molt de temps, coneix una nena especial, magnètica, de nom Eva, filla de son germà i d'una seva ex. Al repartiment, també Marta Etura, Alberto Ammann, Lluís Homar.
Sotragada (Scossa), de Francesco MASELLI, Carlos LIZZANI, Ugo GREGORETTI, Nino RUSSO. Films d'episodis en què quatre cineastes, cadascú al seu estil, evoquen els terratrèmols que fa cent anys sacsejaren Reggio Calabria i Messina: el dolor i emigració que van provocar, la por i la ràbia que s'apoderaren de la gent, i la força que en féu reviscolar els supervivents.
El camp màgic (La clé des champs | The Field Of Enchantment), de Claude NURIDSANY, Marie PERENNOU. Els autors de Microcosmos hi tornen. Ara, amb un nen i una nena que, encisats per un estany salvatge i amb la seva imaginació encara infantil, hi descobreixen el caràcter meravellós i terrorífic de la natura, en el que serà una experiència iniciàtica.
Il villaggio di cartone (Il villaggio di cartone), d'Ermano OLMI. Recuperant Rutger Hauer (amb qui havia treballat a La llegenda del sant bevedor) i amb Michael Lonsdale de protagonista, el veterà Olmi explica la història d'un vell capellà que, en desmuntar l'església en desús on s'ha estat tants anys, s'adona de la força sacralitzadora de la nau, un cop desposseïda dels oripells ornamentals, i la seva missió sacerdotal pren un sentit nou en posar-se al costat del pobres i els indigents.
Rabitto horâ 3D (Rabitto horâ 3D | Tormented), de Takashi SHIMIZU. Film de terror en què Takashi Shimizú, aliat amb el director de fotografia Christopher Doyle, penetra en els esgarrifosos racons de la ment d'un nen, fill d'una família amb problemes, que es fa cada cop més amb un conill de peluix... que pren vida!
Contagi (Contagion), de Steven SODERBERGH. Un virus letal s'escampa molt ràpidament i els científics breguen per a trobar-ne el remei, mentre el pànic se les campa entre la gent, que lluita per sobreviure. Amb Matt Damon, Kate Winslet, Marion Cotillard, Jude Law, Gwyneth Paltrow i Laurence Fishburne.
Damsels in Distress (Damsels in Distress), de Whit STILLMAN. El director de Metropolitan (1990), Barcelona (1994) i Last Days of Disco (1998) torna al cap de 13 anys amb una nova comèdia "universitària"; ara, amb quatre mosses decidides a engrescar l'ambient tristoi de la universitat. Film de cloenda de la 68a Mostra de Venècia.
Lleó d'Or a la Carrera —Marco Bellocchio—.
En el nom del pare (Nel nome del padre), de Marco BELLOCCHIO. Nova versió del film.
Vinculat familiarment a Barcelona, el director nord-americà Whit Stillman torna després de 13 anys d'estar desaparegut del mapa. A la seva filmografia —Metropolitan (1990), Barcelona (1994) i The Last Days of Disco (1998)—, amb un toc Woody Allen i amb certes ràfegues de Scott Fitzgerald, l'ambient universitari o post-universitari hi ha estat sempre present. I per aquest seu retorn, que clourà la 68a Mostra de Venècia, novament ha agafat el món dels estudiants per a trenar-ne una comèdia, sens dubte, atenta als sentiments, les expectatives de vida, els desitjos... i a les coses que s'arriben a fer per a tirar endavant.
Damsels in Distress (Damsels in Distress)
DirectorWhit Stillman. Guió Whit Stillman. Producció Westerly Films (Nova York, EUA). Durada 1h38.
Repartiment Greta Gerwig (Violet Wister), Megalyn Echikunwoke (Rose), Carrie MacLemore (Heather), Analeigh Tipton (Lily), Adam Brody (Charlie), Hugo Becker (Xavier) Billy Magnussen (Thor), Ryan Metcalf (Frank).
Sinopsi Tres noies boniques —l'animada líder Violet Wister, l'assenyada Rose i la sexy Heather— volen engrescar l'ambient d'una universitat nord-americana més aviat tristoia. Al trio s'hi afegeix també la nova, Lily, i juntes decideixen ajudar els estudiants "depres". Les protagonistes viuen un seguit d'històries romàntiques —per exemple, amb el mel·liflu Charlie; l'home dels seus somnis, Xavier, i amb els desfermats Frank i Thor— que els posen a prova de valent l'amistat i la salut mental.
Vídeos [x] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: Damsels in Distress (it / ang) -enllaç que caduca-] Festival de Toronto 2011 [Special Presentations: Damsels in Distress (ang)]
Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]
Més informació [MyMovies (it)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)]
En aquest temps d'apocalipsis cinematogràfiques, el polimòrfic Steven Soderbergh ha triat la varietat "pandèmia de virus letal". I ho fa amb el guionista de L'ultimatum de Bourne, i un gran esplet d'actors, encapçalats precisament per Matt Damon.
Contagi (Contagion | Contagio)
DirectorSteven Soderbergh. Guió Scott Z. Burns. Producció Double Feature (Burbank, EUA), Partecipant Media (Burbank, EUA), Imagenation Abu Dahabi (Burbank, EUA). Durada 1h45.
Sinopsi Un virus mortal s'escampa molt de pressa. I mata en pocs dies. Mentre l'epidèmia es propaga a gran velocitat, la comunitat mèdica mundial, en una cursa contra rellotge, malda de trobar un remei. El pànic entre la població, però, s'escampa encara més de pressa que el virus i la gent brega per sobreviure en una societat que s'engruna.
Film de terror en què Takashi Shimizú penetra altre cop en els esgarrifosos racons de la ment... ara d'un nen, fill d'una família amb problemes, que es fa cada cop més amb un conill de peluix... que pren vida! Per primer cop, Shimizu compta amb el director de fotografia Christopher Doyle.
Sinopsi Un nnen i un conill. La família del nen sembla que s'enfonsi i la cosa empitjora que el menut mostra un lligam cada cop més fort i perillós amb un conill de peluix que acaba prenent vida. S'ha tornat boig? La seva germana, és viva o morta? Els pares deliren o és cosa dels llibres de contes, que els presenten tots com a trastocats?
Tercer llargmetratge que dirigeix Al Pacino i projecte molt personal, barreja de documental, ficció i treball d'improvisació, que ens convida a entrar en l'esfera íntima de l'actor i director, tot investigant la complexitat de "Salomé" (la famosa obra d'Oscar Wilde), la personalitat del seu autor (Wilde) i el naixement d'una nova estrella, Jessica Chastain. A més de la protagonista de L'arbre de la vida, de Malick, i del mateix Pacino, al repartiment, Kevin Anderson. I participen al film Tom Stoppard, Gore Vidal, Bono, Tony Khusner i Merlin Holland, nét d' Oscar Wilde.
Wilde Salomé (Wilde Salomé)
DirectorAl Pacino. Guió Al Pacino, al voltant de Salomé, d'Oscar Wilde. Producció Salome Productions (Los Angeles, Califòrnia, EUA). Durada 1h35.
Intèrprets Al Pacino, Jessica Chastain, Kevin Anderson.
Sinopsi Al Pacino és Al Pacino i el rei Herodes. La pel·lícula segueix Pacino en una gira per Londres, París, Dublín, Nova York, Los Ángeles... i a l'interior del seu camerino. Res no sembla inabastable mentre Pacino explora la complexitat del drama d'Oscar Wilde, així com els processos i tribulacions que van marcar la vida de l'escriptor, oferint alhora una mirada inèdita sobre els propis neguits. Pacino se'ns endú de viatge, amb passió, determinació i sobretot obsessió.
Vídeos [x] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: Wilde Salome (it / ang) -enllaç que caduca-]
Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]
El 2007, el veteraníssim i molt catòlic cineasta italià Ermanno Olmi va desmarcar-se obertament de l'Església institucional capitanejada per Ratzinger com a Papa Benet XVI. Amb Centochiodi, el qui s'havia mostrat més o menys proper a Joan Pau II, desenterrava el missatge regenerador i depurador de Joan XXIII amb aquell relat crístic que alguns han descrit com "evangeli de l'existència quotidiana". Quatre anys més tard, hi torna —tot i haver anunciat que deixava de fer cinema—, amb la història d'un vell capellà que, en desmuntar l'església on s'ha estat tants i tants anys, s'adona de la força sacralitzadora de la nau, un cop desposseïda dels oripells ornamentals, i de com la seva missió sacerdotal pren un sentit nou en posar-se al costat del pobres i els indigents. Significativament, Olmi ha triat aquesta cita per presentar el film: … l’unica vera grande rivoluzione avvenuta nel nostro mondo occidentale è quella di Cristo il quale dette all’uomo la consapevolezza del Bene e del Male, e quindi il senso del peccato e del rimorso. In confronto a questa tutte le altre rivoluzioni - compresa quella francese e quella russa - fanno ridere (Indro Montanelli, Domenica del Corriere, 15 ottobre 1968). Val la pena pensar com Ermanno Olmi estrena aquesta seva nova pel·lícula el mateix any que Nanni Moretti, amb Habemus Papam, ha exposat la pèrdua de sentit de la institució eclesiàstica. Finalment, en la mesura que Il villaggio di cartone parla també d'immigrants refugiats a Itàlia i compta amb el suport de l'Alt Comissariat de l'ONU per als Refugiats, ve a ser com un complement a Terraferma, que E. Crialese presenta en competició.
RepartimentMichael Lonsdale (el vell capellà), Rutger Hauer (el sagristà), Alessandro Haber (el graduat), Massimo De Francovich (el metge); amb Elhadji Ibrahima Faye (el socorrista), Irima Pino Viney (Magdahà), Fatima Alì (Fatima), Samuels Leon Delroy (el bard), Fernando Chironda (el querubí) Souleymane Sow (l'advers), Linda Keny (mare), Blaise Aurelien Ngoungou Essoua (pare), i els nens Heven Tewelde (Miriam), Rashidi Osaro Wamah (el menut testimoni) Prosper Elijah Keny (nadó).
SinopsiTalment un munt de parracs llençats allà, als esgraons de l'altar. És el vell capellà, tants anys rector d'aquella església que ara ja no serveix de res i ha quedat en desús. Els operaris van traient de les parets els quadres dels sants i els objectes sagrats més valuosos. Un llarg braç mecànic treu el gran crucifix de mida humana que era penjat a la cúspide per a deixar-lo a terra com un vençut. Fóra inútil oposar-s'hi: res pot aturar el curs dels esdeveniments que les noves realitats imposen a la història. Tanmateix, a mesura que va desapareixent la seva església, el capellà s'adona que brollen noves percepcions que l'animen. Li sembla que només ara aquelles parets despullades revelen una sacralitat que abans no tenien. A partir d'aquell moment desànim, doncs, li revifa una manera nova d'entendre la missió sacerdotal. Prou de l'església de les cerimònies litúrgiques, dels altars daurats, sinó la Casa de Déu on troben refugi i confort els pobres i els indigents. Ells seran els autèntics ornaments del Temple de Déu. I la vida del vell capellà trobarà nous camins de caritat, fraternitat i fins el valor de fer aquells actes d'amor que demanen també el màxim sacrifici, com a alt significat de la consagració sacerdotal. Som en un temps en què al món li calen homes nous i justos per a desemmascarar l'ambigüitat de les paraules amb l'objectivitat dels actes (Ermanno Olmi, Asiago, 17 de gener de 2010 - 6 de juliol de 2011)
El camp màgic (La clé des champs | The Field Of Enchantment)
Pel·lícula amb nens i natura màgica. La descoberta de la vida en un estany meravellós. Obra dels autors de l'apologia naturalista de l'inframón Microcosmos.
El camp màgic (La clé des champs | The Field Of Enchantment)
DirectorClaude Nuridsany i Marie Perennou. Producció Thelma Films (París, França). Coproducció Les Films de la Véranda (París, França), Wild Bunch (París, França). Producció associada Manchester Films (París, França) . Durada 1h21.
Intèrprets Simon Delagnes, Lindsey Henocque, Jean-Claude Ayrinhac.
Sinopsi Un estany abandonat. Dos nens que ronden sols queden encisats per aquell indret salvatge, que de mica en mica els va unint i els dóna força per encarar-se a la vida. A través dels seus ulls i la seva imaginació, l'estany es converteix en un regne secret, meravellós i alhora aterridor, tropell de criatures nascudes de somnis o malsons. Els nens experimenten una iniciació, breu i intensa, de la qual eixiran transformats.
Vídeos [x] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: El camp màgic (it / ang) -enllaç que caduca-]
Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]
Fa cent anys, un terratrèmol horrible i tot seguit un tremend terratrèmol submarí van devastar Messina i Reggio Calabria. Aquest 2011, que un sisme i el consegüent tsunami han dut la tragèdia al Japó, quatre cineastes italians evoquen aquella catàstrofe de fa cent anys, amb aquest film d'episodis de 15 a 20 minuts de durada, en què cada director, amb el seu estil particular, toca algun aspecte de la tragèdia.
Sinopsi Cent mil morts van causar els sismes que, fa un segle, arrasaren la zona de Messina i Reggio Calabria. Aquest film tracta del dolor atroç i l'emigració que van provocar, però sobretot posen èmfasi en la capacitat humana d'aventurar-se, entre por i ràbia, predisposició i reviscolament. Una capacitat que ningú sospita d'ell mateix abans de trobar-se amb una sotragada tan violenta.
Vídeos [Tràiler] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: Sotragada(it / ang) -enllaç que caduca-]
Al Festival de Sitges diuen que l'opera prima de Kike Maillo la projectaran en català el dia de la inauguració, a la sessió que hi hagi les autoritats, i que la passaran en castellà per al públic en general. El dubte era quina versió es passaria a Venècia (on s'estrena realment, abans que a Sitges) i, segons els web de la Mostra, serà una còpia parlada en castellà i català. Cal pensar que en un festival de primera categoria s'exigeix la versió original. Per tant, o és un error (inoportú...) del web esmentat o hem de concloure que l'opció de Sitges és una immensa presa de pèl, una manca de respecte, que farà fer el gamarús a les autoritats (això, si el conseller Mascarell i companyia no en són còmplices) —Tot fa pensar que estem davant d'una nova "escandalosa jugada picaresca" per a rampinar calés que haurien d'anar per a promoure la versió original en català, com si anéssim sobrats precisament de recursos. Aquesta és una cinta fantacientífica, sobre un enginyer cibernètic a qui encarreguen de fer un nen robot i topa amb la filla de son germà i d'una seva ex. Al repartiment, Daniel Brühl, Marta Etura, Alberto Ammann, Lluís Homar...
Eva (Eva)
DirectorKike Maillo. Guió Martí Roca, Cristina Clemente, Sergi Belbel, Aintza Serra. ProduccióEscándalo Films (Barcelona, Catalunya). Coproducció Ran Entertainment (París, França). Amb la participació de Televisió de Catalunya (Sant Joan Despí, Catalunya), Instituto Buñuel - Iberautor (Madrid, Espanya), Wild Bunch (París, França). Durada 1h40.
Repartiment Daniel Brühl (Àlex Garel), Marta Etura (Lana), Alberto Ammann (David Garel), Claudia Vega (Eva), Lluís Homar (Max), Anne Canovas.
Sinopsi En un futur no gaire llunyà. Els éssers humans viuen acompanyats de criatures mecàniques. L' Àlex (Daniel Brühl), prestigiós enginyer cibernètic, torna a Santa Irene amb un encàrrec molt concret de la seva antiga universitat: ha de crear un nen robot. L'Àlex ha estat fora deu anys i ara, en tornar, la vida ha seguit endavant, també per a son germà David i per a la Lana, que va refer la seva vida quan l'Àlex se n'anà. La feina de l'Àlex es veu alterada inesperadament per la irrupció casual de l'Eva, filla d'en David i la Lana. És una criatura especial, magnètica, que des del primer moment estableix un lligam de complicitat amb l'Àlex. Junts, tots dos emprenen un viatge que els du a un final revelador.
Madonna, la cantant, torna a posar-se rere la càmera. Tres anys després de debutar amb Filth and Wisdom, comèdia sobre tres companys de pis que menen vides desesperades per Londres, ara s'ha posat a "investigar" sobre el cas d'Edward VIII d'Anglaterra i Wallis Simpson, posat-lo de costat amb una història d'adulteri. Sempre m'ha intrigat la història del rei que renuncia al tron per la dona que estima, reconeix Madonna, que afegeix: Per què ho va fer, i què tenia Wallis Simpson que la fes tan especial? Volia explicar la història des d'una perspectiva actual; per això he creat la història de Wally, la dona jove entrampada en un matrimoni infeliç.
W.E. (W.E.)
DirectorMadonna. Guió Madonna i Alek Keshishian. ProduccióSemtex Films (Los Angeles, Califòrnia, EUA). Durada 1h55.
Intèrprets Andrea Riseborough, Abbie Cornish, James D’Arcy, Oscar Isaac.
Sinopsi En paral·lel, la història real d' Eduard VIII, príncep de Gal·les, que renuncià la tron el 1936 per a casar-se amb l'americana Wallis Simpson, i l'adulteri d'una noia, Wally Wintrop, que, a l'actualitat, enganya el marit amb l'amant rus.
Vídeos [x] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: W.E. (it / ang) -enllaç que caduca-] Festival de Toronto 2011 [Gala Presentations: W.E. (ang)]
Film d'animació en blanc i negre, amb el qual l'autor, adaptant la novel·la gràfica homònima, retroba els fantasmes de la història recent als Sudets. Tomás Lunák (Zlin, Rep. Txeca, 30.08.1974), curtmetratgista, realitzador de vídeos de rock i espots, que debuta ara al tereny dels llargmetratges comenta: la història del film s'ambienta a les muntanyes Jeseniky, regió fronterera que pertany a l'àrea que antigament s'anomenava els Sudets. Als darrers cents anys, hi ha poques àrees de l'Europa central amb un passat tan brutal i violent com el dels Sudets. Un dels moments més tràgics va tenir lloc després de la II Guerra Mundial, quan s'expulsà del país més de dos milions d'alemanys residents a Txecoslovàquia. En aquell període de violència, es van matar prop de trenta mil alemanys. Aquest trauma immens, encara perceptible en aquella regió i que la societta txeca encara no ha resolt, és un dels temes principals d'aquesta pel·lícula. El protagonista viu turmentat per visions recurrents de tràgics esdeveniments i dels records de quan el van expulsar. Ha de mirar d'entendre-ho per a trobar la pau.
Alois Nebel (Alois Nebel)
DirectorTomás Lunák. Guió Jaroslav Rudiš, Jaromír 99, basat en la novel·la gràficaAlois Nebel. Producció Negativ (Praga, Rep. Txeca). Coproducció Pallas Film (Halle/Saale, Alemanya) . Durada 1h20.
Intèrprets Miroslav Krobot, Marie Ludvikova, Leos Noha, Karel Roden.
Sinopsi Final d'estiu de 1989. El passat i el present convergeixen en una petita estació de tren a Bily Potok, llogaret situat a la frontera txeco-polonesa. És on viu Alois Nebel, el ferroviari local, individu solitari que prefereix matar l'aranya amb els horaris abans que estar amb la gent. La tranquil·la soledat de l'estació li asserena l'esperit, llevat de quan baixa la boira, perquè aleshores comença a al·lucinar, veient que passen per l'estació trens dels últims cents anys. Trens que transporten els fantasmes i les ombres de passat fosc de l'Europa central —l'ocupació nazi, el transport de jueus, la revenja dels comunistes alemanys...—. Aquests malsons acaben per dur Alois a un sanatori mental, mentre un seu "amic" anomenat Wachek li pren a la feina a l'estació. Al manicomi topa amb un individu estrany, que la policia ha detingut per haver travessat il·legalment la frontera i a qui anomenen el Mut, perquè ni els electroxocs no aconsegueixen fer-lo parlar. El Mut vol encalçar el pare de Wachek, un antic comunista, i acaba fugint. Quan l'Alois es cura surt del sanatori, però a fora les coses han canviat: el Mur de Berlín i el règim comunista txecoslovac ja no hi són. Sense casa i sense feina, l'Alois no sap què fer; de manera que fa cap a l' Estació Central de Praga, per a demanar ajuda. Allà s'enamora de la dona que vigila els WC i decideix entornar-se a les muntanyes, per a trobar el Mut i combatre els fantasmes que els han assetjat durant tant de temps.
Vídeos [Tràiler VO] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: Alois Nebel (it / ang) -enllaç que caduca-] Festival de Toronto 2011 [Discovery: Alois Nebel (ang)]
Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]
Més informació [MyMovies (it)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)]
Vendes internacionals [The Match Factory] Dist. cat. [x] Dist. esp. [x] Dist. fr. [x] Dist. it. [x]
***
Apunts d'actualització, en aquest blog, posteriors a Venècia 2011 [x]
Actualitzacions informatives posteriors a Venècia 2011 [x]
Com que gran part de la Terra està coberta d'aigua, hi ha poquíssims indrets del nostre planeta que tinguin els antípodes habitats, remarca el documentalista rus Victor Kossakovsky, que ha anat a buscar tot de punts habitats del nostre planeta que tinguin realment antípodes i hi ha captat imatges de gran bellesa fotogràfica, servides amb un madur muntatge cinematogràfic, per a mostrar les meravelles i contradiccions de la Natura i dels éssers humans al voltant del món. Aquest és el segon film d'inauguració de la 68a Mostra de Venècia. ¡Vivan las antípodas! (Vivan las antípodas!)
DirectorVictor Kossakovsky. Producció Ma. Ja. de Filmproduktion (Leipzig, Alemanya). Coproducció Lemming Film (Amsterdam, Holanda), Gema Films (Buenos Aires, Argentina), Producciones Aplaplac (Santiago, Xile). Durada 1h40.
Sinopsi Un viatge pel nostre planeta, lligant indrets habitats i els seus homòlegs als antípodes.
Una clàssica història de terror, suspens i morts vivents, però alhora és també un potent drama emocional, afirma la directora, Mary Harron, cineasta que començà en el terreny del cinema independent —I Shot Andy Warhol (1996)— i derivà posteriorment cap a un producte com American Psycho (2000) i treballant sobretot en sèries de televisió.
The Moth Diaries (The Moth Diaries)
DirectorMary Harron. Guió Mary Harron, basat en la novel·laThe Moth Diaries, de Rachel Klein. Producció Mediamax (Mont-real, Canadà). Coproducció Samson Films (Dublín, Irlanda). Durada 1h25.
Intèrprets Sarah Bolger, Sarah Gadon, Lily Cole, Scott Speedman.
Sinopsi Rebecca, una noia turmentada pel suïcidi del seu pare, ha començat d'interna el primer curs de batxillerat en una escola d'elit. La seva amistat amb la innocent Lucy va esvaint-se amb l'arribada d'Ernessa, una xicota misteriosa i fascinant. Amesura que Ernessa va captant l'atenció de Lucy, el cos d'aquesta, jove i sa com era, va empal·lidint i va quedant cada cop més feble i demacrat, com si alguna cosa li xuclès la vida mateixa. Sense l'amistat de Lucy, Rebecca queda penjada del guapo Mr. Davies, el professor d'anglès que fa un curs sobre literatura dels fenòmens sobrenaturals. Enderiada amb Carmilla, el relat de vampirs de Le Fanu, encara sospita més de l'extravagant Ernessa i de com s'està consumint Lucy; de manera que quan comença a haver-hi morts misterioses a l'escola, queda ben convençuda que Ernessa és una vampir. Vídeos [x] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: The Moth Diaries (it / ang) -enllaç que caduca-] Festival de Toronto 2011 [Special Presntation: The Moth Diaries (ang)]
Apunts de context en aquest blog [Venècia 2011: programa diari]
Més informació [MyMovies (it)] [IMDB (ang)] [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)]
Tres nois nascuts al cor d'Europa coneixen un amic més gran que ells i, de mica en mica, els adoctrina. No tenen cap intenció de seguir formant part de la societat on han crescut. Què hi ha a l'arrel del Mal que significa el terrorisme, es pregunta Philippe Faucon, el cineasta?
La desintegració (La désintégration)
DirectorPhilippe Faucon. Guió Mohamed Sifaoui, Eric Nebot, Philippe Faucon. ProduccióScreenrunner (Saint-Ouen, França). Coproducció Dragons Film (La Louvrière, Bèlgica), UFilm (Brussel·les, Bèlgica). Durada 1h20.
Sinopsi En una ciutat de la zona metropolitana de Lille, avui en dia. Ali, Nasser i Hamza, de vint anys, coneixen en Djamel, que ronda la trentena. Per Ali i els seus amics, en Djamel esdevé com un germà gran, dotat del do de la paraula i carismàtic. Hàbil manipulador, de mica en mica, en Djamel va adoctrinant els tres nois, coneixent-ne com ningú les desil·lusions, els punts febles i delits de revolta respecte a la societat on han nascut però a la qual cap dels tres ja no pensa formar-ne part.
Vídeos [x] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de competició: La desintegració (it / ang) -enllaç que caduca-]
Jocs d'estiu (Giochi d'estate | Summer Games | Jeux d'été)
Exploració dels primers passos cap a la vida adulta i amb aquells que tenim moltes coses en comú. La història de dos pre-adolescents amb problemes familiars, inspirada en l'experiència del mateix cineasta, víctima amb la mare i son germà, del tarannà violent del pare.
Jocs d'estiu (Giochi d'estate | Summer Games | Jeux d'été)
DirectorRolando Colla. Guió Rolando Colla. ProduccióPeacock Film (Zuric, Suïssa. Coproducció Classic (Roma, Itàlia), Arsam International (París, França). Durada 1h41.
Intèrprets Armando Condolucci, Fiorella Campanella, Alessia Barela, Antonio Merone.
Sinopsi De vacances, a la platja. Mentre els pares d'en Nic tenen una relació inestable i són mútuament dependents, el seu fill de dotze anys reflecteix els rampellsde son pare, que el tenen traumatitzat, en els jocs amb els altres nens. És una manera de transmetre a Maria, una nena de la seva edat i que troba a faltar algun lligam amb el seu propi pare, que no experimenta cap sentiment. Tanmateix, els dos marrecs descobriran les alegries i els dolors del primer amor i la vida els canviarà.
Vídeos [Tràiler VOSA] Webs oficials [x] Facebook oficial [x]
Mostra de Venècia 2011 [Fora de Competició: Jocs d'estiu (it / ang) -enllaç que caduca-] Festival de Toronto 2011 [Discovery: Jocs d'estiu (ang)]
Intèrprets Stanislas Merhar, Marc Barbé, Aurora Marion, Zac Andrianasolo.
Sinopsi En un punt del sud-est asiàtic, arran d'un riu tumultuós, un europeu anomenat Almayer (Stanislas Merhar) es repenja en els somnis de fer fortuna per amor a la seva filla.
El veteraníssim Ermano Olmi no ha volgut presentar a la competició Il villaggio di cartone, per la qual cosa l'hi han seleccionada com a "fora de concurs", al costat de W.E., segon llargmetratge dirigit per Madonna, que els programadors de la Mostra no han volgut a la competició... És Marco Müller en persona, el director artístic del festival, qui ho ha explicat a la roda de premsa d'aquest matí, durant la presentació de la 68a edició del certamen. El cas és que, per aquesta mena de dinàmiques, els ha quedat molt eclèctica la selecció de films fora de competició. Hi ha Chantal Akerman i Steven Soderbergh; documentals i ficcions; films de gènere (Kike Maillo, Mary Harron, Takashi Shimizu...) i pel·lícules sobre les revoltes al món àrab; minisèrie televisiva de tot un Todd Haynes i còpies restaurades de cineastes consagrats o de referència, etc.
A tall de flaix d'urgència, publico ara aquesta llista de films, amb enllaços a MyMovies (it).
Venècia 2011 · Fora de Competició: els films seleccionats.
Dimecres, 1 de setembre de 2010, comença la 67a edicíó de la Mostra de Venècia. Als 23 títols que competiran pel Lleó d'Or, a la Secció Competitiva, s'hi ha d'afegir els 34 llargmetratges i 1 curtmetratge que s'han programat fora de concurs (a més, esclar, els de la resta de seccions). Autèntica bulímia cinematogràfica, en què numèricament preval l'honor i l'oportunitat de ser a la Mostra per davant del risc de competir.
Fora de competició trobem films de vocació comercial, com la nova pel·lícula que ha dirigit l'actor Ben Affleck o l'homenatge a Bruce Lee orquestrat per Andy Lau. Hi ha els inevitables films de gènere -sobretot, orientals-, que dominen totalment les escasses sessions de mitjanit i que han dirigit cineastes tan coneguts com Roberto Rodriguez, els germans Pang, i els dos Takashi: Takashi Shimizu i Takashi Miike. Tanmateix, hi destaquen també les últimes de Marco Bellocchio i Jan Svanmajer, Stanley Kwan i Michele Placido, i hi crida poderosament l'atenció el film de Mani Ratnam, que es projecta en dues versions (la tamil i la hindi). Però cal remarcar molt l'apartat dedicat als documentals.
Més enllà del documental que Casey Affleck ha dedicat a l'estrambòtica experiència del seu amic i cunyat Joaquin Phoenix, Fora de Competició a Venècia 2010 trobem la reaparició d'Amos Poe (amb una obra inspirada en La Divida Comèdia, de Dante Alighieri, i en The Horse in Motion, d' Eadweard Muybridge, i amb la participació de Francis Ford Coppola i Isabelle Huppert, entre d'altres). També, Martin Scorsese i Kent Jones hi presenten la seva carta a Elia Kazan; John Turturro, un viatge per la música napolitana; Carlo Mazzacuratti, una aproximació a la gent de Venècia...
DirectorJulie Taymor. Guió Julie Taymor, que adapta l'obra teatral La tempestat, de William Shakespeare. Producció Chartoff Productions (EUA), TalkStory Productions (EUA). Durada XX.
Repartiment Helen Mirren (Pròspera), Felicity Jones (Miranda), Reeve Carney (Ferran), David Strathairn (Alonso), Tom Conti (Gonzalo), Alan Cumming (Sebastian), Chris Cooper (Antònio), Ben Whishaw (Ariel), Djimon Hounsou (Caliban), Russell Brand (Trínculo), Alfred Molina (Estèfano), Jude Akuwidike (contramestre)
Sinopsi Lliure adaptació de La Tempestat, de Shakespeare, en què ja d'entrada es canvia el sexe de Pròsper. La màgica Pròspera, confinada a una illa amb la seva filla Miranda des de fa molt d'anys, a causa dels jocs de poder, para una trampa al seu gran enemic Alonso, amb l'esperit Ariel que l'ajuda.
Vídeos [x] Webs oficials [x]
Mostra de Venècia 2010 [Fora de Competició · Cloenda: La tempestat (it / ang)]
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
