Tres pel·lícules entren en competició, avui, a la 65a Mostra de Venècia: l'últim treball de mestre Miyazaki, el nou film del veteraníssim Pupi Avati i la inquietant proposta del tàndem Patrick Mario Bernard - Pierre Trividic (amb Dominique Blanc). Pel que fa als horitzonts documentals del Festival, la mirada segueix sent tremendament cinèfila, centrant-se en la figura d'Antonioni i del guionista Ugo Pirri, mentre -fora de competició- Mario Monicelli ens passeja per la seva Roma i el certamen homenatja la memòria del traspassat Youssef Chahine. En clau de ficció, la jornada d'avui es fa ressó del desencaix de l'ésser humà a diversos punts del planeta: un taxista senegalès a Carolina del Nord que vol evitar el suïcida d'un seu client, un taxista de Kabul que busca la mare que ha abandonat el fill al seu cotxe, uns noiets brasilers que veuen en la carretera la porta per fugir de la misèria que coneixen, un adolescent finlandès en la soledat d'una natura no tan ferèstega com poden arribar a ser-ho els humans, un mestre rural a qui li rebrota el passat en forma de desig...
Avui, a Venècia:
Secció competitiva (Venèzia 65)
Ponyo(Gake No Ue No Ponyo / Ponyo on the Cliff by the Sea), de Hayao Miyazaki. El gran Miyazaki novament en competició a Venècia, amb la que és la primera de les dues pel·lícules japoneses d'animació que hi participen enguany. La història que ens explica va sobre un nen de cinc anys i la seva amistat amb una princesa peix vermell.
Il papà di Giovanna, de Pupi Avati. Un dels autors italians més veterans, Avati, ens trasllada a l'època feixista per desgranar el drama d'un pare massa protector de la seva única filla, malaltissament fràgil.
L'altre (L'autre / Occupation), de Patrick Mario Bernard i Pierre Trividic. Dominique Blanc hi dóna vida a una dona que, havent-se separat del marit per mor de la llibertat, es veu arrossegada per la gelosia cap a un pou de bogeria.
Fora de competició
Vicino al Colosseo c'è Monti, de Mario Monicelli. Curtmetratge documental, en què la càmera de Monicelli ens mostra els carrers del seu barri i la gent amb què es va trobant, com si s'estigués movent per un poble i no pas per una gran ciutat com és Roma. Monicelli viu en un piset, pintat de color blau i groc, estil anys seixanta, al número 29 de Via dei Serpenti, just al damunt de la gelateria especialment famosa per la seva "stracciatella"... Més informació a [Mostra de Venècia (it)]
Bab el hadid (Cairo Station / Gare Centrale / Stazione Centrale), de Youssef Chahine. Ran de la mort, fa poques setmanes, del cineasta egipci Youssef Chahine, el Festival de Venècia va decidir dedicar-li l'edició d'enguany. És així, que s'hi projecta aquesta pel·lícula -de 1958- sobre un triangle sentiment a l'estació d'El Caire. Més informació a [Mostra de Venècia (it)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]
Les pel·lícules d'avui a la secció Orizzonti i les de les Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, anant a Vull llegir la resta de l'article. Els films de la retrospectiva Qüesti fantasmi, clicant aquí: Qüesti fantasmi.
Actualització (01.09.2008) Cròniques, articles i notícies sobre la jornada del diumenge 31 d'agost, a Venècia 2008, anant a Vull llegir la resta de l'article.
FOTO Ezio Greggio, Pupi Avati, Silvio Orlando i Francesca Neri, al rodatge d' Il papà di Giovanna.
Cinema extrem, amb la marca autoral de Claire Denis o en clau de gènere de terror signat per Fabrice Du Weltz, és el que ha de sacsejar avui la programació Fora de concurs; mentre que, a la competició, ha arribat l'hora de retrobar-se amb l'estimable cineasta xinès Yu Lik-wai i de comprovar com encaixa Ferzan Ozpetek en un film que té un cert caire policíac. Quant als horitzonts venencians, miren cap passat, cap els efectes d' aquell esvelotat 1968 a la Mostra, i també cap al present conflictiu de dos punts ben diferents del planeta: Israel i el Caixmir. Finalment, la Jornada dels autors ens presenta un director rumanès que té molt clar que la universalitat d'una obra rau en el fet d'arrelar-la en un lloc. I la Setmana de la Crítica, va de "grotesca comèdia musical".
Avui, a Venècia:
Secció competitiva (Venècia 65)
Un dia perfecte (Un giorno perfetto / A Perfect Day), de Ferzan Ozpetek. Adaptació de la novel·la homònima de Melania Mazzucco, en què Ozpetek, habitualment interessat en històries d'amor, signa un relat criminal, tanmateix posant èmfasi en el malaltís vincle afectiu d'un home cap a la seva antiga dona, de qui s'ha separat. Un film prou negre que té un fonament romàntic, una pel·lícula sobre una parella fracassada que esdevé un relat coral de la Itàlia d'avui en dia. Amb Isabella Ferrari , Valerio Mastandrea, i Stefania Sandrelli.
Dangkou (Plastic City), de Yu Lik-wai (Nelson). Director de fotografia de JIA ZHangke, autor de les estimables Love Will Tear Us Apart (1999) i All Tomorrow's Partie's (2003), emblemàtic representant de la generació castrada a Tianammen, Yu Lik-wai ha filmat aquesta seva nova pel·lícula al Brasil, lluny, força lluny de la Xina on fins ara havia situat les seves històries incòmodes. El protagonista, però, és un noi xinès emigrat....
Fora de competició
35 rhums, de Claire Denis. Amb la col·laboració d'actors habituals del seu cinema (Grégoire Colin, Alex Descas...), Denis ens serveix una de les seves històries aspres, en aquesta ocasió sobre el vincle difícil de relaxar entre una filla i son pare, a mesura que la noia es va fent adulta. Més informació a [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]
Vinyan, de Fabrice du Welz. Gairebé un mes abans que entri en competició a Sitges 2008, aquest nou film del cineasta belga -responsable de la molt violenta i terrorífica Calvaire (2004)- assegura una mitjanit d'horror, fora de concurs, a Venècia. Emmanuelle Béart i Rufus Sewell encarnen una parella que van perdre el fill al Tsunami de 2005 i, incapaços d'acceptar-ho, s'han quedat a viure allà, a Tailàndia. Agafant-se desesperadament al fet que el cos del menut no l'han trobat, la mare està convençuda que no va morir, sinó que els el van segrestar enmig del caos que hi hagué ran de la catàstrofe. El marit no hi està pas d'acord. Escèptic, tanmateix no vol contradir l'última esperança que li queda a la seva dona. Així és que la parella s'embarca en una recerca, per les perilloses aigües birmanes, que els endinsarà al cor ignot de la selva tropical, territori d'un reialment sobrenatural, on els morts mai no acaben de ser del tot morts... Més informació a [Wild Bunch Dist. (fr)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]
Les pel·lícules d'avui a la secció Orizzonti i les de les Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, anant a Vull llegir la resta de l'article. Els films de la retrospectiva Qüesti fantasmi, clicant aquí: Qüesti fantasmi.
Actualitzacions (31.08.2008 / 01.09.2008): Cròniques, articles i notícies sobre el dissabte 30 d'agost a Venècia 2008 , anant a Vull llegir la resta de l'article.
Avui, a Venècia, uns debutants de luxe: el guionista Guillermo Arriaga i el productor Uberto Pasolini hi presenten, respectivament, els primers llargmetratges que han dirigit. Al seu costat, tot un veterà, Barbet Schroeder posa en pantalla un film de gènere per a reflexionar sobre el fet cinematogràfic. I el centenari Manuel de Oliveira dóna a conèixer dos curtmetratges extrets del que havia de ser una obra que no ha tirat endavant i que duen per títol el de dos poemes de José Régio. També avui, el guanyador del Lleó d'Or, JIa Zhangke, mostra el prometedor curtmetratge que li ha encarregat, amb d'altres, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. En la secció Orizzonti, l'homosexualitat i la transexualitat ocupen temàticament la diada. I finalment, mentre a les Jornades del autors es parla dels immigrants clandestins, a Setmana de la Crítica es para atenció al nocturn neguit de la Sarajevo d'ara mateix.
Avui, a Venècia:
En competició (Venezia 65)
La plana en flames(The Burning Plain), de Guillermo Arriaga. El guionista que serví en safata l'èxit a Alejandro González Iñárritu, debuta com a director de llargmetratges, amb un relat fragmentat "marca de la casa", que entrelliga les històries d'una mare i una filla, encarnades per Kim Basinger i Charlize Theron.
Inju, la bèstia a l'ombra(Inju, la bête dans l'ombre), de Barbet Schroeder. L'argument, sobre un escriptor que va esfontsant-se en un món misteriós i pervers, sembla que serveix de base al veterà Schroeder per reflexionar sobre el cinema i el poder de seducció que exerceix sobre l'espectador.
Fora de competició
Plora'm un riu (Heshang de aiqing / Cry Me a River), de JIA Zhangke. El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona —CCCB— i la Ciutat de l'Arquitectura i el Patrimoni de París han produït conjuntament aquest curtmetratge de Jia Zhangke, que es passarà a l'exposició "A la ciutat xinesa", que, en el cas de Barcelona, tindrà lloc entre el 4 de novembre de 2008 i el 22 de febrer de 2009. Sinopsi Una ciutat ancestral. Pel seu jardí botànic i la xarxa de canals, veiem els indicis i les traces d'una cultura molt antiga. Dues parelles d'antics amants s'hi retroben al cap d'un any. L'aire de joventut d'un temps que ja han deixat enrere es flaira encara en les seves converses. És possible estimar, encara? S'acaba mai de debò la joventut? Com la xarxa de canals que relliguen la ciutat antiga, quina mena d'existència ecològica demana la seva cultura? Més informació a [CCCB (cat)] [El Periódico, 11.08.2008 (cat)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]. Informació sobre el director [Els directors de canes 2008 (cat)]
Romance de Vila do Conde i O Vitral e a Santa Morta, de Manuel de Oliveira. Explica el mateix Manuel de Oliveira: Aquestes dues pel·lícules –curtmetratges–, conjuntament amb "Pinturas do meu irmao Júlio" formaven part d'ún mateix projecte, un film que havia d'anomenar-se "Palco dum povo". Vaig començar a filmar-lo a la casa del poeta José Régio, on hi ha els quadres del seu germà Júlio. En adornar-me que no podria seguir enregistrant-hi(..) vaig aprofitar part del que havia filmat i en vaig conformar aquestes tres unitats, de les quals "Romance de Vila do Conde" i "O vitral e a santa morta", encara inèdites, tenen per títol dos poemes de José Régio.
Puccini e la fanciulla, de Paolo Benvenuti i Paola Baroni. Exploració del vincle entre la creativitat musical de Giacomo Puccini i l'univers femení. Més informació a [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]
Encarnação do Demônio, de Jose Mojica Marins. Terror produït al Brasil i que ha d'esfereir aquesta mitjanit veneciana. El retorn d'un personatge terrible, encarnat pel matiex Jose Mojica Marins: Zé do Caixão, àlies Coffin Joe. Quaranta anys després dels seus primers crims esgarrifosos, Coffin Joe fuig de la presó i se les campa pels carrers de Sao Paulo, encara amb la dèria de trobar la dona perfecta que li doni un fill de raça superior... Més informació a [Web oficial (pt)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]
Les pel·lícules d'avui a la secció Orizzonti i les de les Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, anant a Vull llegir la resta de l'article. Els films de la retrospectiva Qüesti fantasmi, clicant aquí: Qüesti fantasmi.
Actualització (30.08.2008): Cròniques, articles i notícies sobre el divendres 29 d'agost, a Venècia 2008, anant a Vull llegir la resta de l'article.
Avui, a Venècia, arranca tot: la competició pel Lleó d'Or, les Jornades dels autors i la Setmana de la Crítica.
Si ahir va ser dia d'estrelles "made in Hollywood", avui la cosa va d'autors, sobretot perquè es projecten els darrers treballs de Takeshi Kitano i Abbas KIarostami. Certament, el glamur, aquest mot que els mitjans de més difusió associen als festivals de cinema com a condició "sine qua non", el glamur encara és present a Lido, al voltant de la figura del modista Valentino, de qui es presenta un documental. Les temàtiques dels altres films de la jornada, però, poc tenen a veure amb les imatges rutilants del paper cuixé i de la televisió rosa.
Avui, a Venècia:
En competiciópel Lleó d'Or (secció Venècia 65)
Aquil·les i la tortuga (Akires to kame / Achilles And The Tortoise / Achille et la Tortue / Achille e la Tartaruga), tercera reflexió de Takeshi Kitano sobre la (seva) crisi creativa.
Jerichow, història criminal d'un triangle amorós, que signa Christian Petzold.
Fora de competició
Shirin, d'Abbas Kiarostami. Cent catorze rostres bells i expressius de famoses actrius iranianes i el de la francesa Juliette Binoche, que, com a espectadores de la representació de l'apassionant i conegudíssim —a l'Orient Mitjà— poema persa del segle XII "Khosrow i Shirin", conformen una geografia de les emocions, prolífica i punyent, un "fora de camp" dut al límit. Més informació sobre la pel·lícula [MyMovies (it)], [AlloCiné (fr)] [CommeAuCinéma (fr)]
Girara no gyakushi / Toyako Samitto kiki ippatsu! (Monster X strikes back: attack the G8 summit!), de Minoru Kawasaki. Comèdia fantacientífica, en què una monstruosa fera ferotge ataca la cimera de caps d'estat del G8, que, especialment dedicada als problemes del medi ambient, té lloc a Hokkaido, al Japó, prop del llac Toya. Més informació a [Web oficial (jp)], [IMDB (angl)], [MyMovies (it)], [CommeAuCinéma (fr)], [AlloCiné (fr)]
La rabbia di Pasolini (Ipotesi di reconstruzione della versione originale del film). Giuseppe Bertolucci ha reconstruit el que hipotèticament podria ser la part inicial de La Rabbia, de Pier Paolo Pasolini (1963). Més informació a [MyMovies (it)].
Les pel·lícules d'avui a la secció Orizzonti i les de les Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, anant a Vull llegir la resta de l'article. Els films de la retrospectiva Qüesti fantasmi, clicant aquí: Qüesti fantasmi.
Actualització (29.08.2008): Cròniques, articles i notícies sobre el dijous 28 d'agost, a Venècia 2008, anant a Vull llegir la resta de l'article.
Aquest vespre, a les 7, arranca oficialment la 65a edició de la Mostra de Venècia. A la gala inaugural, que apadrina l'actriu russa Ksenia Rappoport, s'hi projectarà el curtmetratge Do Visivel ao Invisivel, de Manoel de Oliveira, i, tot seguit, el nou film dels germans Coen, Burn After Reading (Quemar després de leer / A prova di spia).
Per a amanyagar els cinèfils que ja corren pel Lido, l'organització els projectaràEl lladre de bicletes(Ladri di biciclette / El ladrón de bicicletas / Le voleur de bicyclette), de Vittorio De Sica (1948) i, poc abans que Brad Pitt, George Clooney i companyia desfilin per la catifa vermella, per entre els flaixos que els esperin a l'entrada del Palazzo del Cinema, els amants del patrimoni del setè art podran veure, al marc de la retrospectiva "Questi fantasmi", la versió restaurada d' El xeic blanc ( Lo sceicco bianco / El jeque blanco / Le sheik blanc), de Federico Fellini (1952) i, tot seguit, amb el nom de Lo sceicco bianco ritrovato, 40 minuts d'escenes tallades i que s'han recuperat a la Filmoteca Italiana.
La "canzone" italiana serà l'encarregada de tancar, amb aires de festa, aquesta jornada inaugural. A Tutto è musica(1963), l'inefable i incomparable Domenico Modugno repassa amb un caire novel·lesc la història de com va arribar a la fama i la dels seus èxits, a través de les cançons que li van donar renom al seu país i arreu del món. I, arrodonint-ho, a mitjanit es podrà veure Nel blu, dipinto di blu (Volare), de Pietro Tellini (1959).
I després de tants de prolegòmens, demà la cosa ja va de bo.
No sóc a Venècia —ja m'agradaria i no tan sols pel Festival!—, però, com molts de vosaltres, tinc previst de seguir puntualment el desenvolupament del certamen; de manera que cada dia penjaré un article amb el programa del que es presenta en aquella jornada.
Una explicació s'imposa. D'una mateixa pel·lícula, se'n fan diverses projeccions al llarg de diferents dies: unes per als acreditats, unes altres per al públic, unes de repesca, etc. Entenem com a "pel·lícules de la jornada" les que es passen al públic, en sessió de gala o en presència de l'equip del film i de les quals, la premsa escrita raonablement s'ha de fer ressó l'endemà i la ràdio i la TV, al mateix dia.
Els enllaços amb les cròniques que en publiquin els mitjans en la nostra llengua, els aniré penjant al resum setmanal AV7D, així com als articles que he fet sobre cada pel·lícula en competició. Al final de tot, per facilitar-ne la consulta i com l'any passat, penso juntar-les totes en un d'aquells articles que anomeno "Venecianes".
Si voleu veure la graella completa de Venècia 2008, cliqueu aquí:Programa—en pdf—.
I entrem en matèria. Els organitzadors d'aquesta 65a Mostra han demostrat que tenen una extraordinària capacitat d'inventiva, empescant-se un nou concepte festivaler: "la gala de preapertura". Perquè si Venècia 2008 no comença, al Lido, fins demà, resulta que avui, 26 d'agost, ja hi ha un primer sarau —i dels grossos— al Campo San Paolo, al centre històric de la ciutat. Amb el pretext que enguany —5 de setembre— es lliurarà a Olmi el Lleó d'Or a la carrera, s'hi projecta La llegenda del sant bevedor (Olmi, Lleó d'Or de 1988) —presentada pel director de la Mostra veneciana, Marco Müller, i el mateix Olmi— i, en acabat, els espectadors gaudiran d'una "festa campestre", assaborint un sopar que ofereix la localitat on s'està el cineasta des de fa anys, 7 comuni di Asiago, i ho podran regar tot amb un bon vi.
Anant a Vull llegir la resta de l'article: la fitxa, sinopsi, enllaços del film. I, ben aviat, el resum d'algunes crítiques publicades sobre la pel·lícula.
FOTO Rutger Hauer, a La llegenda del sant bevedor, d'Ermanno Olmi
Intocable | La invenció d'Hugo Cabret | Els descendents | J. Edgar | La dona de ferro | L'arbre de la vida | L'arbre | Mitjanit a París | El més enllà | True Grit | El discurs del rei | D'homes i déus | Fins i tot la pluja | La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Les males herbes | Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
