Jornada de cloendes, proclamacions de premi i lliurament de guardons, amb què tanca portes la 68a Mostra de Cinema de venècia.
Tot seguit, una selecció d'actes i projeccions remarcables avui a Venècia.
Competició.
19.00h Cerimònia de Lliurament dels Premis Oficials.
Fora de Competició.
Això no és una pel·lícula (In Film Nist | Ceci n’est pas un film), de Jafar Panahi i Mojtaba Mirtahmasb. Al marc de la mobilitzavió persistent dels festivals de cinema per la llibertat d'expressió a l'Iran i en defensa de Jafar Panahi i la resta d'encausats, encalçats, condemnats o perseguits, es projecta avui el mateix film que, a Canes 2011, va servir per a solidaritzar-s'hi i saber com són les condicions en què es troben aquells cineastes.
Film de cloenda de la 68a Mostra de Venècia.
Damsels in Distress (Damsels in Distress), de Whit STILLMAN. El director de Metropolitan (1990), Barcelona (1994) i Last Days of Disco (1998) torna al cap de 13 anys amb una nova comèdia "universitària"; ara, amb quatre mosses decidides a engrescar l'ambient tristoi de la universitat.
Horitzons(llargmetratges).
15.00h Cerimònia de lliurament de premis de la secció Horitzons.
Film de cloenda Horitzons 2011.
Monkey Sandwich, de Wim VANDEKEYBUS. Amb Jerry Killick, Carly Wijs, Davis Freeman. Llargmetratge de ficció. Producció belga.
Acaba la competició de la 68a edició de la Mostra de Venècia (el que l'organització denomina Venèzia 68); Controcampo italiano ja ha fins i tot lliurat els seus premis; fora de concurs predominen les projeccions d'homenatge i sobre la situació de revoltes al món àrab; a la Setmana de la Crítica ja passen el film de cloenda... Això s'acaba. I demà, el Lleó d'Or la resta de guardons oficials.
Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
Texas Killing Fields (Texas Killing Fields | The Fields), d' Ami Canaan MANN. La filla de Michael Mann torna a posar-se rere la càmera per bastir un thriller basat en el cas real d'una seixantena de dones trobades mortes a l'esplanada pantanosa de Texas anomenada Killing Fields. Intèrprets: Sam Worthington, Jeffrey Dean Morgan, Jessica Chastain, Cloe Moretz...
Viure sense principis (Dyut Ming Gam | Life Without Principle), de Johnnie TO. El director de Breaking News, Election i Venjança torna, ara amb una mirada crua a l'obsessiva cultura del diner a Hong Kong. I ho fa a través de tres personatges —delerosos de trobar calés— els camins dels quals es troben un dia fatídic.
Fora de Competició.
El camp màgic (La clé des champs | The Field Of Enchantment), de Claude NURIDSANY, Marie PERENNOU. Els autors de Microcosmos hi tornen. Ara, amb un nen i una nena que, encisats per un estany salvatge i amb la seva imaginació encara infantil, hi descobreixen el caràcter meravellós i terrorífic de la natura, en el que serà una experiència iniciàtica.
Lleó d'Or a la Carrera —Marco Bellocchio—.
En el nom del pare (Nel nome del padre), de Marco BELLOCCHIO. Nova versió del film.
Two Years at Sea, de Ben RIVERS. Amb Jake Williams. Producció britànica. Ficció. Opera prima.
Anhey ghorhey da daan (Anhey ghorhey da daan | Alms of the Blind Horse), de Gurvinder SINGH. Amb Mal Singh, Samuel John, Serbjeet Kaur, Dharminder Kaur. Producció índia. Opera prima.
Esdeveniments.
Siglo ng pagluluwal (Century of Birthing), de Lav DIAZ. Amb Angel Aquino, Joel Torre, Perry Dizon, Hazel Orencio. (Super) llargmetratge de ficció. Producció filipina. Festival de Toronto 2011 [Visions: Century of Birthing (ang)]
Jornades dels autors.
Ki (Ki | My Name is Ki), de Ladzek DAWID. Opera prima.
Missione di pace, de Francesco LAGI. Amb Silvio Orlando, Francesco Brandi, Alba Rohrwacher, Filippo Timi. Ficció. Absolutament llançat, Filippo Timi, que fpou el Mussolini de Marco Bellocchio, ara incorpora el Che Guevara en aquest film sobre un pare militar —Sílvio Orlando— (en missió als balcans per a capturar un criminal de guerra) i el seu propi fill —Fco. Brandi— (un pacifista de pedra picada).
Avui, a la competició de Venècia 2011, n'hi ha per a tothom. Un Sokurov sempre és una proposta a considerar pels interessats en el cinema d'autor. Una d'en William Friedkin, amb encàrrecs criminals, deutes a pagar, penyores sexuals... com a mínim hauria de cridar l'atenció als del cinema de gènere. I fins i tot sembla que els del cinema "alternatiu" poden comptar amb una "frikada", a càrrec d'un autor de novel·les gràfiques, amb extraterrestres i un terrícola ben especial...
Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
L'últim terrestre(L'ultimo terrestre), de Gian Alfonso PACINOTTI "GIPI". Opera prima del dibuixant de còmics i autor de novel·les gràfiques Gian Alfonso Pacinotti, més conegut com a "Gipi", que s'ha inspirat en la novel·la gràfica Nessuno mi farà del male, de Giacomo Monti. És la història de l'última setmana a la Terra abans de l'arribada anunciada d'uns extraterrestres, des del punt de vista d'un misogen que només vol estar sol i seguir la rutina.
Faust(Faust), d' Aleksander SOKUROV. No és tant una adaptació com una relectura entre línies del Faust de Goethe. Quart lliurament de la tetralogia del cineasta rus sobre la naturalesa del poder.
Killer Joe(Killer Joe), de William FRIEDKIN. Matthew McConaughey és un assassí a sou —i detectiu de la policia de Dallas— a qui volen contractar perquè mati una dona. Com que els promotors no tenen calés per a pagar-l'hi per endavant i la idea és que, un cop morta, en cobrin l'assegurança de vida, el "killer" Joe accepta l'encàrrec agafant com a penyora sexual la candorosa germana (Juno Temple) del noi (Emile Hirsch) que, endeutat, es deleix per tocar-ne de calents. Adaptació d'una peça teatral de Tracy Letts, el mateix autor de Bug, que també va dur a la pantalla Friedkin, l'oscaritzat director de The French Connection, L'exorcista, Viure i morir a L.A., etc.
Horitzons(llargmetratges).
Jultak dongshi (Jultak dongshi | Stateless Things), de KIM Kyungmook. Amb Paul Lee, Saebyuk Kim, Hyungkook Lim, Hyunjoon Yeom. Ficció. Producció sud-coreana.
Verano, de José Luis TORRES LEIVA. Amb Julieta Figueroa, Francisco Ossa, Rosario Blefari, Ignacio Aguero. Ficció. Producció xilena.
Kotoko, de Shinya TSUKAMOTO. Amb Cocco, Shinya Tsukamoto. Ficció. Producció japonesa. Festival de Toronto 2011 [Visions: Kotoko (ang)] Festival de Sitges 2011 [Noves Visions]
Controcampo italiano(llargmetratges).
Tutta colpa della musica, de Ricky TOGNAZZI. Amb Stefania Sandrelli, Ricky Tognazzi, Marco Messeri, Elena Sofia Ricci, Debora Villa, Monica Scattini. Ficció.
Piazza Garibaldi, de Davide FERRARIO. Amb la participació de Salvatore Cantalupo, Luciana Littizzetto, Marco Paolini, Filippo Timi. Documental.
Tae Peang Phu Deaw (P-047), de Kongdej JATURANRASMEE. Amb Apichai Tragoolpadetgrai, Parinya Kwamwongwan. Llargmetratge de ficció. Producció tailandesa. Jornades dels autors.
L'hiver Dernier (Last Winter | Hiver Dernier), de John SHANK. Amb Vincent Rottiers, Anaïs Demoustier, Florence Loiret Caille, Michel Subor, Aurore Clément. Opera prima.
Sessions Especials.
Voi siete qui, de Francesco MATERA. Docu-ficció sobre els indrets de Roma on s'han rodat seqüències cinematogràfiques. Amb la intervenció, entre d'altres, d' Ettore Scola, Vito Annichiarico, Carlo Lizzani, Mario Monicelli, Gianni Amelio, Vincenzo Cerami, Nanni Moretti, Paolo Ferrari, Paolo Virzì, Sabrina Ferilli, Carlo Verdone, Ferzan Ozpetek, Marco Bellocchio, Gigi Proietti, Claudio Mancini, Armando Trovajoli.
Setmana de la Crítica.
Totem, de Jessica KRUMMACHER. Amb Marina Frenk, Natja Brunckhorst, Benno Ifland. Una noia entra a treballar com a mainadera i empleada domèstica a ca una família burgesa en què, sota l'aparença de normalitat i rutines d'un ostensible benestar, sobreïxen frustacions de la mare, atraccions morboses de pare cap a la xicota contractada...
Comencini, Ferrara i Kolirin, en competició, i Kike Maillo (amb la pel·licula de les versions originals lingüísticament estranyes...) i Takashi Shimizu, fora de concurs; així com les noves propostes d' Yves Caumon, del sempre inquiet Romuald Karmakar...
Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
Quan la nit (Quando la notte | When the Night), de Cristina COMENCINI. Una història de secrets amagats i descoberta de sentiments... basada en la novel·la homònima de la mateixa Comencini. Filippo Timi hi incorpora un guia de muntanya, tancat i desagradable, que tanmateix ajuda Marina, la mare encara jove que, interpretada per Claudia Pandolfi, amaga una veritat inconfessable.
4h44, Últim dia a la Terra(4:44 The Last Day On Earth), d'Abel FERRARA. L' apocalipsi segons Abel Ferrara. Com Lars Von Trier a Malenconia, explica una història d'humans davant la imminent fi del món: dos amants que passen junts l'última tarda de la Terra al seu pis espaiós. Amb Willem Dafoe i Shanyn Leigh. Aquest film esprojectarà també al Festival de Sitges.
Hahithalfut (Hahithalfut | The Exchange), d' Eran KOLIRIN. A La visita de la banda, Kolirin se centrava en una gent descol·locada —una banda musical de la policia d'Egipte, perduda per Israel—. Ara, lluny de quedar-se entrampat en el conflicte àrabo-israelià ens presenta una obra d'antuvi més abstracta, però igualment centrada en un personatge decol·locat. El protagonista és un home que, en tornar a casa a una hora inusual, veu diferents les coses gairebé intangibles que l'envolten a la vida quotidiana.
Fora de Competició.
Eva (Eva), de Kike MAILLO. Opera prima fantacientífica (mig parlada en català, mig en castellà), del barceloní Kike Maillo, en què Daniel Brühl és un enginyer cibernètic que ha de crear un nen robot i, havent estat fora molt de temps, coneix una nena especial, magnètica, de nom Eva, filla de son germà i d'una seva ex. Al repartiment, també Marta Etura, Alberto Ammann, Lluís Homar.
Rabitto horâ 3D (Rabitto horâ 3D | Tormented), de Takashi SHIMIZU. Film de terror en què Takashi Shimizú, aliat amb el director de fotografia Christopher Doyle, penetra en els esgarrifosos racons de la ment d'un nen, fill d'una família amb problemes, que es fa cada cop més amb un conill de peluix... que pren vida!
Horitzons(llargmetratges).
L'ocell (L'oiseau), d' Yves CAUMON. Amb Sandrine Kiberlain, Clément Sibony, Bruno Todeschini, Serge Riaboukine. Ficció. Producció francesa. Vendes Iinternacionals [Les Films du losange]
El lenguaje de los machetes, de Kyzza TERRAZAS. Amb Andrés Almeida, Jessy Bulbo. Atemptat suïcida d'una parella. Ell, activista polític en conflicte amb la seva família burgesa; ella, una cantant de punk. Entre els productors executius: Gael García Bernal i Diego Luna.
Una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
Pel·lícula sorpresa: Un mar de gent, [Ren Shan Ren Hai | People Mountain People Sea), de CAI Shangjun. Un home va a la recerca desesperada de l'assassí de son germà. Amb Chen Jianbin, Tao Hong, Wu Xiubo, Li Hucheng, Zhang Xin, Wang Xu, Bao Zhenjiang, Hou Xiang, Tian Xinyu. Dirigeix CAI Shangjun.
Cims borrascosos (Wuthering Heights | Cumbres borrascosas), d'Andrea ARNOLD. La directora de Red Road i Peixera, adapta el clàssic d' Emily Brontë, retratant l'amor com una torrentada de bellesa corprenedora, crueltat i actes impulsius.
Himizu (Himizu) de Sion SONO. Apologeta del cinema extrem, Sion Sono adapta el manga epònim de Furuya Minoru, sobre uns jovenets que viuen una terrible realitat personal. Sono ho ha emmarcat en la devastació provocada pel terratrèmol i el consegüent incident nuclear que hi ha hagut enguany al Japó.
Fora de Competició.
Il villaggio di cartone (Il villaggio di cartone), d'Ermano OLMI. Recuperant Rutger Hauer (amb qui havia treballat a La llegenda del sant bevedor) i amb Michael Lonsdale de protagonista, el veterà Olmi explica la història d'un vell capellà que, en desmuntar l'església en desús on s'ha estat tants anys, s'adona de la força sacralitzadora de la nau, un cop desposseïda dels oripells ornamentals, i la seva missió sacerdotal pren un sentit nou en posar-se al costat del pobres i els indigents.
The Moth Diaries(The Moth Diaries), de Mary HARRON. Mary Harron, que es donà a I Shot Andy Warhol (1996) i després assumí el repte de dur a la pantalla American Psycho (2000), ens serveix ara l'adaptació de la novel·la de Rachel Klein: un relat de terror i suspens, en què una noia inestable internada en un col·legi d'elit està convençuda que una companya és una vampir.
Horitzons(migmetratges i curtmetratges documentals).
Nocturnos, d' Edgardo COZARINSKY. Amb Esteban Lamothe, Marta Lugos, Esmeralda Mitre, Jimena Anganuzzi. Producció argentina.
Cigne (Cisne | Swan), de Teresa VILLAVERDE. Amb Beatriz Batarda, Miguel Nunes, Israel Pimenta, Sérgio Fernandes. Producció portuguesa.
Wokou de zongji (Wokou de zongji | The Sword Identity), de XU Haofeng. Amb Yu Chenghui, Song Yang, Zhao Yuanyuan, Ma Jun. Producció xinesa. Opera prima.
Una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
El talp (Tinker, Tailor, Soldier, Spy | El topo | La taupe | La talpa), de Tomas ALFREDSON. Gary Oldman, actor britànic darrerament relegat a segona fila, recupera el protagonisme com a George Smiley, el famós espia creat per John Le Carré. I ho fa envoltat dels Colin Firth, Tom Hardy, John Hurt... El cas és que, en plena guerra freda i gairebé retirat, el prestigiós agent secret rep l'encàrrec de trobar un infiltrat dels soviètics, entre els seus antics companys. Dirigeix Alfredson, el de Deixa'm entrar.
Tao jie (Tao jie |A Simple Life), d' Ann HUI. La relació entre un home encara prou jove i la criada que ha servit la família durant més de seixanta anys. Amb la superestrella de Hong Kong, Andy Lau, i la seva padrina —a la vida real—, la veteraníssima i multipremiada actriu Deanie Yip.
Dark Horse(Dark Horse), de Todd SOLONDZ. Posat a fer una pel·lícula que no parli de violacions, pedofília o masturbació, Solondz s'ha centrat en un home que ja té els trenta anys, arrossega la síndrome de Peter Pan i quan troba una dona de la seva edat, amb més o menys el mateix problema, resulta que li costa Déu i ajut deixar l'habitació d'adolescent on viu... Al repartiment, Selma Blair, Justin Bartha i, com a pares del protagonista, Mia Farrow i Christopher Walken.
Fora de Competició.
Esdeveniments.
Questa storia qua, d'Alessandro PARIS, Sibylle RIGHETTI. Documental sobre l'estrella del rock italià Vasco Rossi.
Horitzons(llargmetratges).
Amore carne, de Pippo DELBONO. Amb Pippo Delbono, Irène Jacob, Marisa Berenson, Sophie Calle. El dramaturg, actor i director teatral Pippo Delbono torna al cinema, o més ben dit, presenta ara el resultat del que ha anat captant amb la seva càmera lleugera al decurs dels seus viatges. D'una habitació de París a una altra de Budapest, d'Istambul a Bucarest, captant moments únics, trobades qualsevols o extraordinàries...Coproducció italiano-suïssa.
Girimunho (Girimunho | Swirl), de Helvécio MARINS JR. i Clarissa CAMPOLINA. Amb Maria Sebastiana Martins Alvaro, Maria da Conceição Gomes de Moura. Ficció. Producció brasilero-catalana-alemana. A partir d'una gent real, de l'interior del Brasil, se n'explora l'univers imaginari, màgic i poètic, per a explicar les relacions humanes, remarcant-hi la coexistència de tradicions i contemporaneïtat, realitat i somni, vida i mort, i esvaint-ne els límits que ho separen. Opera prima. Més informació [CatalanFilms] Festival de Toronto 2011 [Visions: Girimunho (ang)]
Controcampo italiano(llargmetratges).
Cavalli, de Michele RHO. Amb Vinicio Marchioni, Michele Alhaique, Giulia Michelini, Asia Argento, Andrea Occhipinti. Ficció. Adaptació d'un conte, relata un amor fraternal, molt fort, fins i tot violent, visceral, fonamental. És efectivament, la història de dos germans, molt units des que se'ls morí la mare (deixant-los dos cavalls esplèndids encara per domar). Passats els anys, un germà vol anar més enllà de les muntanyes on s'han fet; l'altre vol ser ramader i estar-se amb la xicota de qui s'ha enamorat. Opera prima.
Pugni chiusi, de Fiorella INFASCELLI. Documental sobre la lluita dels obrers de la Vinyls. "Qui lluita, pot perdre; qui no lluita, ja ha perdut" es diuen a si mateixos aquests obrers autoreclosos a l'illa-presó d'Asinara, la lluita sindical dels quals no tan sols ha desbordat els mètodes tradicionals (gràcies a les noves tecnologies), sinó que els ha dut a experimentar la convivència reivindicativa com una vivència personal humana de debò extraordinària.
Esdeveniments fora de competició.
Caldo grigio, caldo nero, de Marco DENTICI. Llargmetratge documental realitzat amb diversos tipus de càmeres (professionals, de mòbil, videocàmeres d'aficionats...), sobre l'oblit del govern italià a la zona del sud de Messina devastada per un temporal el 2007. Opera prima. Jornades dels autors.
Io sono Li, de Andrea SEGRE. Amb Zhao Tao, Rade Serbedzija. Una xinesa que treballa en un taller tèxtil dels voltants de Roma i malda per aconseguir papers i poder fer venir la família a Itàlia, va a parar de cambrera al bar d'una illeta de la llacuna veneciana, on comença una història d'amor amb un pescador d'origen eslau, cosa que escandalitza tant la comunitat xinesa com la gent de tota la vida de l'illa. Opera prima.
Sessions Especials.
Testimony(Edut | Testimony ), de Shlomi ELKABETZ. El testimoni de militars israelians i de civils palestins sobre el que van viure durant la segona intifada. Del director d' Els setdies.
Setmana de la Crítica.
Louise Wimmer, de Cyril MENNEGUN. Amb Corinne Masiero, Jérôme Kircher, Anne Benoit. Ficció sobre una dona que als cinquanta anys tragina una separació dolorosa, els deutes que li ha comportat la crisi (fins al punt que dorm al cotxe)... i el que li paguen per la feina de cambrera no li permet ni de pagar-se un sostre, ni liquidar deutes. Tanmateix, no renuncia a seguir bregant per un futur millor.
L'italià Emanuele Crialese torna a la Mostra de Venècia amb Terraferma, on ja presentà Nuovomundo, per parlar no de l'emigració d'italians sinó d'una altra migració, la dels que arriben en barcasses a les costes italianes. Una de les protagonistes del film, centro-aficana, viu avui en dia a Holanda i l'atzar (o no) ha fet que en aquesta mateixa jornada, es pugui veure a Horitzons The invader, de Nicolas Provost, sobre les dificultats d'un home africà que, havent desembarcat a les costes del sud d'Europa, brega per un futur millor a Brussel·les. A la competició, l'actor Michael Fassbender passa de ser el Carl Jung de Cronenberg a incorporar un individu enganxat a la pornografia, a Vergonya, de Steve McQueen. Però avui criden poderosament l'atenció dues propostes projectades fora de competició: Wilde Salomé, el treball d'Al Pacino sobre ell mateix, Oscar Wilde i l'actriu Jessica Chastain, i Alois Nebel, cinta de duixos animats que explora la persistència del trauma violent al territori que algun dia es conegué com els Sudets. I més: un documental sobre Nicholas Ray, un altre de Jonathan Demme...
Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
Terraferma (Terraferma), d'Emanuele CRIALESE. Aquella dona de l'Àfrica central que arribat a Lampedusa amb una barcassa, al dessota d'un munt de cadàvers, no es diu "clandestina", ni "immigrant", ni "extracomunitària", sinó que fa cara d'algú que ha arriscat la vida per a millorar-la, com ha fet el gènere humà des que és a la Terra. La Sara, que així es diu, busca la seva pròpia "terraferma", el mateix "port" que busquen els pescadors d'aquella illa que l'han acollida amb el seu fill.
Vergonya (Shame), de Steve MC QUEEN. L'artista pluridisciplinar Steve McQueen, que debutà al cinema amb Hunger, torna a confiar el protagonisme a l'actor Michael Fassbender: si en aquell film era el cos de Bobby Sands a la presó nord-irlandesa de Maze, ara encarna un home presoner de la seva aparent llibertat sexual. Un solter tan addicte a la pornografia com allunyat de les dones de carn-i-óssos, llevat de la seva peculiar germana (Carey Mulligan).
Fora de Competició.
Alois Nebel (Alois Nebel), de Tomás LUNÁK. Film d'animació, en blanc-i-negre, amb el qual debuta aquest cineasta txec, adaptant una novel·la gràfica que explora el trauma persistent per la violència patida als Sudets a la segona post-guerra mundial.
Premi Glory to the Filmmaker a Al Pacino.
Wilde Salome, d' Al Pacino. Barreja de documental, ficció i treball d'improvisació, tercer llargmetratge que dirigeix Al Pacino, que ens convida a entrar en la seva intimitat d'actor i director, tot investigant la complexitat de "Salomé" (la famosa obra d'Oscar Wilde), la personalitat del seu autor (Wilde) i el naixement d'una nova estrella, Jessica Chastain. Al repartiment, també: Kevin Anderson, Tom Stoppard, Gore Vidal, Bono, Tony Khusner i Merlin Holland, nét d' Oscar Wilde.
Don't expect too much, de Susan RAY. Documental en què Susan, la vídua de Nicholas Ray, amb imatges d'arxiu, videos i fotogrames del cineasta, intenta resoldre preguntes com ara: Va ser ell qui deixà Hollywwod, o més aviat Hollywood que se'n desentengué, d'ell? Què pensava fer quan va decidir tornar als EUA al cap d'una dècada de córrer per Europa? Què pretenia amb "We Can’t Go Home Again", el film experimental que rodà amb una colla d'estudiants? Què volia aconseguir amb totes aquelles imatges a la pantalla? Per què no el va acabar mai? Potser havia perdut el nord, el talent, el cap, el seny? D'entre els membres de la colla de "We Can't Go Home Again", Jim jarmusch, Víctor Erice i d'altres, són entrevistats...
Horitzons(llargmetratges).
I’m Carolyn Parker: the Good, the Mad and the Beautiful, de Jonathan DEMME. Documental en què Jonathan Demme ens serveix el retrat de Carolyn Parker, l'última dona que va abandonar el barri ran de l'ordre d'evacuació pel l'huracà Katrina, el 2005, i la primera a tornar-hi, per a començar a reconstruir casa seva. Producció nord-americana.
The Invader, de Nicolas PROVOST. Amb Issaka Sawadogo, Stefania Rocca, Serge Riaboukine, Dieudonne Kabongo. Ficció sobre un home africà, fort i amb ganxo, que fa cap a Brussel·les després d'haver desembarcat en alguna costa del sud d'Europa. Delerós de començar una nova vida, va carregat d'un optimisme que no tardaria a ser desmentit, si no fos perquè coneix una dona guapíssima i intel·ligent, amb carrera, a qui sedueix i fascina. Però quan de sobte hi talla qualsevol contacte, sobreïx en aquest home una violència destructiva, enfonsat en una brega contra els seus propis dimonis interiors. Producció belga. Opera prima.
Controcampo italiano(llargmetratges).
Pivano Blues - Sulla strada di Nanda, de Teresa MARCHESI. Llargmetratge documental, amb la participació de Fernanda Pivano, Patti Smith, Vasco Rossi, Luciano Ligabue. Esdeveniment fora de competició. Assagista, traductora, escriptora i periodista, pacifista i llibertària, Fernanda Pivano va destacar com a difusora de la literatura nord-americana a la Itàlia de post-guerra. Aquest film , amb tot d'entrevistes inèdites, esdevé una reivindicació del valor fonamental dels llibres i la lectura, del dret inalieanable a la cultura.
L’arrivo di Wang, d' Antonio i Marco MANETTI. Amb Ennio Fantastichini, Francesca Cuttica, Li Yong, Juliet Esay Joseph, Antonello Morroni, Jader Giraldo. Ficció centrada en tres personatges. Una intèrpret de xinès, l'home que la reclama professionalment perquè l'ajudi en un interrogatori secretíssim i l'interrogat. Al decurs de la trobada, la intèrpret acabarà entenent el perquè del secret. La pregunta, però és la següent: qui és més estrany, l'individu (d'un altre món) interrogat o l'home que mena la trobada?
Jornades dels autors.
Twilight Portrait (Portret v Sumerkakh | Twilight Portrait), de Angelina NIKONOVA. Amb Olga Dihovichnaya , Sergei Borisov I, Roman Merinov. La protagonista pasa per una greu crisimatrimonial i professional: cada cop més allunyada del marit, l'interès que posa a la feina d'assistent social topa amb la indiferència i violència generalitzada. Però un bon dia l'agredeixen i la violen i això..., això... Opera prima.
Habibi(Habibi Rasak Kharban), de Susan YOUSSEF. Amb Maisa Abdelhadi, Kais Nashef. Ficció ambientada a Palestina. Quan el 2001 l'estat d'Israel estreny el setge a la Franja de Gaza, una parelleta ha de deixar la universitat i la família de la noia vol que es casi amb un altre home. El xicot, però, no es rendeix i es dedica a pintar declaracions d'amor a totes les parets de Gaza, cosa que no cau gairebé al germà de la noia, fins al punt que, en incorporar-se a Hamas, comença una autèntica cacera a l'home. Opera prima.
Setmana de la Crítica.
La terre outragée, de Michale BOGANIM. Ficció al voltant del desastre de Txernòbil. Una família celebra un casament l'abril de 1986, enmig d'una natura ufanosa. S'esdevé l'esclat, el foc, la radiació... Al cap de deu anys, aquell indret apocalíptic...
Avui, a Venècia, ben fàcilment els nord-americans, amb 1 pel·lícula, eclipsaran mediàticament la resta de propostes. En efecte, un repartiment amb Matt Damon, Kate Winslet, Marion Cotillard, Jude Law, Gwyneth Paltrow i Laurence Fishburne, en un film sobre virus letal dirigit de Steven Soderbergh, ha de donar materia primera de sobra a les càmeres de televisió i als paparazzi i garantir que les cròniques periodistes de demà obrin gairebé totes amb imatges sobre Contagi, que es projecta fora de competició. Però no badéssim, perquè en concurs, els nous films del director de Kynodontas i del tàndem Satrapi-Paronnaud, autors de Persèpolis.
Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
Alps (Αλπεισ | Alpi), de Yorgos LANTHIMOS. Alps és el nom d'una empresa il·legal que es dedica a substituir difunts en la rutina quotidiana de familiars, amics o companys, per a alleugerir-los el dol. El personal d'aquesta empresa segueix la forta disciplina que hi imposa el seu cap, un individu que es fa dir com el cim més alt de la cadena alpina: Mont Blanc. Un nou joc entre surrealista i artificiós del director de Kynodontas.
Pollastre amb prunes (Poulet aux prunes | Chicken with Plums), de Marjane SATRAPI i Vincent PARONNAUD. Els autors de Persèpolis decanten el cinema d'animació i, amb imatge real i actors de carn-i-óssos, adapten el còmic epònim de Satrapi, sobre un músic que ha perdut les ganes de viure, des que la dona li ha trencat l'instrument que li donava la inspiració ara esvaïda. Al repartiment, Mathieu Amalric, Jamel Debbouze, Edouard Baer, Chiara Mastroianni, Isabella Rossellini, Eric Caravaca i Marie De Medeiros.
Fora de Competició.
Contagi (Contagion), de Steven SODERBERGH. Un virus letal s'escampa molt ràpidament i els científics breguen per a trobar-ne el remei, mentre el pànic se les campa entre la gent, que lluita per sobreviure. Amb Matt Damon, Kate Winslet, Marion Cotillard, Jude Law, Gwyneth Paltrow i Laurence Fishburne.
La follia d'Almayer(La folie Almayer | Almayer's Folly) de Chantal AKERMAN. Akerman adapta Joseph Conrad. En un punt del sud-est asiàtic i prop d'un riu tumultuós, Almayer somia fer fortuna, per amor a la seva filla. Amb Stanislas Merhar.
Sal, de James FRANCO. Amb Val Lauren, James Franco, Jim Parrack. Ficció. El polifacètic, astut i prolífic James Franco recrea les últimes hores de vida de Sal Mineo, a tall de viatge íntim que repassa la jornada de l'actor de Rebel sense causa aquell fatídic 12 de febrer de 1976. Producció nord-americana.
Shock Head Soul, de Simon PUMMELL. Amb Hugo Koolschijn, Anniek Pfeifer, Thom Hoffman, Jochum ten Haaf. Ficció que, amb entrevistes documentals, reconstruccions fictícies i animacions infogràfiques, reconstrueix el cas de Daniel Paul Schreber, jurista de prestigi que el 1893 va començar a rebre missatges de Déu mitjançant una màquina d'escriure que travessava el cosmos. Producció britànico-holandesa.
O le tulafale (O le tulafale | The Orator), de Tusi TAMASESE. Amb Fa’afiaula Sagote, Tausili Pushparaj, Salamasna Mataria, Ioata Tanielu. Ficció sobre un nan que brega diàriament per salvar la seva terra i la seva família, superant les pròpies pors i reclamant el dret a parlar en defensa dels seus. Una història d'amor, perdó i valentia, concebuda per l'autor com humanament regeneradora. Producció neozelandesa-samoana. Opera prima.
En Lung Neaw visita els veïns (Lung Neaw visits His Neighbours) de Rirkrit TIRAVANIJA. Amb Lung Neaw. Ficció sobre un home just, compassiu i humil, estimat per tothom que, als seixanta anys es retira a la ruralia. Anant contra la tòpica confrontació burgesia urbana-pagesia que, pel que es veu té llarga tradició a Tailàndia) i situant-se al marge de les confrontacions polítiques que hi ha al país, en reivindicació democràtica, l'autor planteja una via més aviat espiritualista, depuradora de l'ànima. Producció tailandesa-mexicana. Opera prima.
Controcampo italiano (llargmetratges).
Cose dell’altro mondo, de Francesco PATIERNO. Amb Diego Abatantuono, Valerio Mastandrea, Valentina Lodovini, Sandra Collodel, Grazia Schiavo, Maurizio Donadoni. Ficció. Comèdia de costums que es planteja com seria la nostra vida avui, a casa nostra, sense la presència d' "estrangers", sent com som en un món globalitzat.
Quiproquo, d' Elisabetta SGARBI. Amb la participació de Franco Battiato, Nicoletta Braschi, Umberto Eco, Andrea Renzi. Documental que es planteja la qüestió: Avui en dia, qui pot emprar la paraula "avantguarda" sense que un somriure no el traeixi?
Jornades dels autors.
Another Silence, de Santiago AMIGORENA. Amb Marie-Josée Croze, Ignacio Rogers, Luis Ziembrowski, Ailin Salas. Ficció. Vendes internacionals [Celluloid Dreams]
Toutes nos envies (Toutes nos envies | All Our Desires), de Philippe LIORET. Amb Vincent Lindon, Marie Gillain, Amandine Dewasmes, Yannick Rénier. Ficció.
Inni, de Vincent MORISSET. Amb Jón Þor Birgisson, Orri Páll Dýrason, Georg Holm, Kjartan Sveinsson. Documental musical. Esdeveniment especial. Vendes internacionals [Cinema Purgatorio]
Setmana de la Crítica.
Pantans (Marécages | Acquitrini), de Guy ÉDOIN. Amb Pascale Bussières, Gabriel Maillé, Luc Picard. Ficció.
Seguint una estratègia que consisteix a descarregar de seguida alguns dels títols més esperats del festival, com per a excitar l'interès mediàtic pel certamen a les primeres jornades, si ahir es presentà el nou Polanski, avui és el torn de la nova pel·lícula de David Cronenberg (sobre el traingle Sigmund Freud-Carl Jung- Sabrina Spielren i amb protagonistes de renom). Però també es compta amb dos plats cinèfils per a assaborir: els que serviran Philippe Garrel i Todd Haynes. Això, enmig d'una allau de propostes que inclouen un viatge espai-temps del director de C.R.A.Z.Y., l'adaptació d'un conte de Perrault per una addicta al cinema de terror, documentals, primeres pel·lícules...
Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
Un mètode perillós (A Dangerous Method), de David CRONENBERG. El director de Spider, Crash, El festí nu... explora la relació entre el jove psiquiatre Carl Jung, el seu mentor Sigmund Freud i la pacient, amant i brillant, Sabrina Spielren. Amb guió de Christopher Hampton, la protagonitzen Viggo Mortensen, Keira Knightley, Michael Fassbender i Vincent Cassel.
Un estiu calent (Un été brûlant), de Philippe GARREL. Als 28 anys d'edat, Louis Garrel representa que és un pintor que viu amb Monica Bellucci, de 46 anys, en el paper d'un actriu que fa cinema a Itàlia. El pintor coneix un figurant aspirant a actor i el convida a Roma, juntament amb la seva xicota també figurant. Sentiments ferits, intimitat dolorosa, afectes masegats i tanmateix persistents... el romanticisme taciturn de Philippe Garrel torna a Venècia!
Fora de Competició.
El bruixot i la serp blanca (Baish Echuanshuo | The Sorcerer and the White Snake) de Tony SIU-TUNG CHING. Adaptació d'un antic conte xinès, en què Jet Li és un monjo que ha de salvar un noi, enamorat de la serp que ha près la forma d'una magnífica noia. Homenatge a Todd Haynes—membre del Jurat—.
Mildred Pierce, de Todd HAYNES. Vaig llegir la novel·la original de James M. Cain, de 1941, l'estiu del 2008, just quan els mercats financers nord-americans començaven a esfonsar-se —explicaTodd Haynes, l'estimable autor de l'esplèndida Lluny del Cel (2002) i de la bob-dylaniana I'm Not There (2007), entre d'altres títols—. Vaig quedar parat de veure fins a quin punt el llibre s'avenia a la nostra realitat actual, no tan sols per l'aproximació a temàtiques domèstiques i econòmiques, sinó per com tracta lliurement el sexe i per com en són, de rics i complexos, els personatges femenins. A diferència de la primera versió cinematogràfica de 1945, un "film noir" de Michael Curtiz, a la novel·la no s'esmenta res d'homicidis. Més aviat fou el primer intent de Cain d'explicar de manera realista la història d'una mare soltera que malda per preservar els seus propis valors i l'escalada cultural de la filla gran al Los Angeles de la Gran Depressió. Per tot plegat, vaig pensar que el material exigia una adaptació curosa i que no en tindria prou amb un llargmetratge, per les limitacions que imposa el format. El resultat ha estat una pel·lícula de ficció en cinc parts concebuda per a la televisió. Per a mi i per a gairebé tot el meu equip creatiu, la mini sèrie dramàtica ha estat una experiència nova.
Horitzons (llargmetratges).
Hail, d'Amiel COURTIN-WILSON. Amb Daniel Jones, Leanne Letch, Dario Ettia. Opera prima. Ficció, amb dos expresidiaris reals com a protagonistes i inspiradors de l'argument: la història d'un amor profund que, en esguerrar-se, du el mascle a una mena d'estat salvatge i al delit per a recuperar-lo, talment un depredador. Producció australiana. Web oficial [Hailthemovie (ang)]
Polzet (Le petit poucet) de Marina de VAN. Amb Denis Lavant, Adrien de Van, Rachel Arditi, Valérie Dashwood. Ficció. Cineasta avesada al cinema de terror. De Van ha adaptat per a la cadena franco-alemanya Arte el contePolzet, de Charles Perrault. Producció francesa. Més informació [AlloCiné (fr)] Festival de Sitges 2011 [Noves Visions]
Whores’ Glory, de Michael GLAWOGGER. Documental: un tríptic cinematogràfic sobre la prostitució. Tres països (Tailàndia, Bangla Desh, Mèxic), tres llengües, tres religions. Producció austríaco-alemanya. Festival de Toronto 2011 [Real to Reel: Whore's Glory (ang)]
Controcampo italiano (llargmetratges).
Scialla!, de Francesco BRUNI. Amb Fabrizio Bentivoglio, Barbora Bobulova, Filippo Scicchitano, Vinicio Marchioni, Giuseppe Guarino, Prince Manujibeya. El títol, pel que es veu, és una paraula que el jovent romà d'avui en dia deixar com si res i vol dir més o menys allò de "tranqui", "calma't"... I la pel·lícula va d'un home que, tot i no ser gaire gran, ja ha deixat enrere el talent, que no se li valorava, i les il·lusions, que no duien a res, a qui li demanen que es faci càrrec d'un adolescent per una temporada. Inauguració secció Controcampo italiano. Opera prima.
Out of Tehran, de Monica MAGGIONI. Documental sobre fugitius de l'Iran, per als quals seguir al país ja era impossible.
Rudolf Jacobs, l’uomo che nacque morendo, de Luigi M. FACCINI. Llargmetratge docu-ficció, amb Marina Piperno, Carlo Prussiani, Alessandro Cecchinelli. Esdeveniment Controcampo. Aproximació a la figura de Rudolf Jacobs, capità de la marina de guerra alemanya durant la II Guerra Mundial que col·laborà amb els partisans en la lluita contra nazis i feixistes.
Jornades dels autors.
Café de Flore, de Jean-Marc VALLÉE. Amb Vanessa Paradis (Jacqueline), Kevin Parent (Antoine Godin), Hélène Florent (Carole). El director quebequès, conegut per la simpàtica i un pèl sobrevalorada C.R.A.Z.Y., ara ens explica històries d'amor de personatges separats en el temps i l'espai, però units de manera misteriosa. Ambientada al París de 1969 i al mont Royal, de Mont-réal, el 2011, té Vanessa Paradís com a mare que el 1969 està dedicada en cos i ànima al seu fill amb síndrome de Down, i l'emergent Kevin Parent com a pare feliç tanmateix dividit entre la seva segona dona i el primer amor. Web oficial [Cafedeflorelefilm.com]. Vendes internacionals [Films Distribution]
Setmana de la Crítica.
El campo, d' Hernán BELÓN. Amb Leonardo Sbaraglia, Dolores Fonzi. Primer llarg de ficció de l'argentí Hernán Belón, sobre una parella jove que se'n va a viure a pagès amb la seva nena petita... I ja se sap, la casa, l'ambient rural, els silencis, les foscors, les buidors... tot ajudar a inquietar a qui no està preparat. I la salut mental de la protagonista se'n ressentirà...
Jornada mediàticament potent, la d'avui a Venècia. D'una banda, el nou Polanski, que adapta Yasmina Reza i compta amb un repartiment de rostres tan coneguts com Jodie Foster, John C. Reilly, Kate Winslet i Christoph Waltz. Per altre cantó, Madonna, que hi presnta fora de competició el seu segon film com a directora, a més sobre un tema que sempre ha interessat la premsa rosa: Wallis Simpson, per qui tot un rei d'Anglaterra va arribar a abdicar. A més, avui, la Història també té un paper protagonista al certamen. El director Wei Te-sheng evoca la revolta de les tribus taiwaneses contra l'ocupació japonesa i un conjunt de cineastes italians fan present la tragèdia provocada per un seguit de terratrèmols fa cent anys al sud del país.
Sigui perquè la Mostra veneciana té lloc a les acaballes de l'estiu, sigui perquè aquesta estació de l'any ha marcat des de sempre moments clau de la infantesa o joventut, no es fa gens estrany de trobar en una mateixa diada festivalera dos títols que giren sobre experiències iniciàtiques estiuenques.
Tot seguit, una selecció dels films que es projecten avui a Venècia.
Competició.
Un déu salvatge (Carnage | Un diós salvaje) de Roman POLANSKI. Polanski adaptaYasmina Reza. Teatre dut al cinema, amb el mestratge del cineasta en la posada en escena i la complicitat d'un ampli ventall d'artistes. Des dels "coppolians" Dean Tavoularis —dissenyador de producció— i Milena Canonero —vestuari—, passant pel músic Alberto Iglesias, i acabant esclar pels intèrprets: Jodie Foster, John C. Reilly, Kate Winslet i Christoph Waltz. Una canalla es baralla, cosa normal, i els pares en volen parlar civilitzadament, però la conversa aviat deriva en enfrontament, de tots contra tots.
Herois Seediq (Saideke Balai | Seediq Bale: The Rainbow Warriors), de WEI Te-sheng. Produïda per John Woo, evoca l'Incident de Wushe, en què el 1930 unes tribus Seediq, de Taiwan, es van revoltar contra el poderós ocupant japonès.
Fora de Competició.
Sotragada (Scossa), de Francesco MASELLI, Carlos LIZZANI, Ugo GREGORETTI, Nino RUSSO. Films d'episodis en què quatre cineastes, cadascú al seu estil, evoquen els terratrèmols que fa cent anys sacsejaren Reggio Calabria i Messina: el dolor i emigració que van provocar, la por i la ràbia que s'apoderaren de la gent, i la força que en féu reviscolar els supervivents.
La desintegració (La désintégration), de Philippe FAUCON. El terrorisme islamista, que es nodreix de joves nascuts a l'Europa occidental. Com els tres nois protagonistes d'aquest film, que no pensen seguir formant part de la societat on han crescut, sobretot des que una mena de germà gran, bon orador i carismàtic, els ha adoctrinat.
W.E.(W.E.), de MADONNA. La famosa cantant es pregunta què devia tenir Wallis Simpson com perquè el rei Eduard VIII d'Anglaterra abdiqués per a poder-s'hi casar. I per això reconstrueix aquella història i la posa en paral·lel amb un cas d'adulteri ambientat a l'actualitat. Protagonistes: Andrea Riseborough, Abbie Cornish, James D’Arcy, Oscar Isaac.
Jocs d'estiu (Giochi d'estate | Summer Games | Jeux d'été), de Rolando COLLA. L'estiu que dos marrecs amb problemes familiars descobreixen les alegries i els dolors del primer amor i la vida els canvia. Inspirada en la biografia del cinesta, víctima d'un pare violent.
Cut, d'Amir NADERI. Amb Hidetoshi Nishijima, Takako Tokiwa, Takashi Sasano, Denden. Ficció. Producció japonesa. Un jove cineasta s'assabenta que a son germà, que l'ha ajudat a finançar els seus films, l'han estossinat uns mafiosos pels calés que els devia. Inauguració Secció Horitzons. Vendes internacionals [The Match Factory] Festival de Toronto 2011 [Visions: Cut (ang)]
Photographic Memory, de Ross McELWEE. Documental. Producció franco-nord-americana.
Jornades dels autors.
Ruggine, de Daniele GAGLIANONE. La petja en uns adults d'un estiu especial de la infantesa, que van conèixer un metge carismàtic. Amb Filippo Timi, Stefano Accorsi, Valerio Mastandrea, Valeria Solarino. Dist. Italiana [Fandango]
Setmana de la Crítica.
Stockholm Östra (Stoccolma Est), de Simon KAIJSER DA SILVA. En una barriada a l'est d'Estocolm, viu Johan amb la seva dona i també (sense que es coneguin), Anna, el seu marit i la nena de 9 anys. Un accident en què es veu implicat en Johan acaba amb la vida de la nena: aquest fet els capgirarà la vida, a tots. Opera prima. Vendes internacionals [TrustNordisk]
Avui arranca la 68a edició de la Mostra de Venècia. Fins al 10 de setembre, seran onze jornades amb la presència de força dels autors més coneguts i reconeguts de l'actual panorama cinematogràfic, acompanyats de noms emergents que hi busquen la consagració definitiva. Seran onze dies amb una oferta molt gran, en quantitat, conformada per la selecció oficial, aixi com les programacions paral·leles de les Jornades dels Autors i de la Setmana de la Crítica.
A partir d'avui, tinc previst d'anar penjant una apunt diari amb una selecció dels films que es projecten a Venècia.
Competició.
Els idus de març (The Ides of March | Los idus de marzo | Les marches du pouvoir | Le idi di marzo), de George CLOONEY. Refent l'equip guionístic de Bona nit i bona sort, Clooney ha adaptat la peça teatral Farragut North, del jove dramaturg Beau Willimon, inspirada en la campanya electoral d'un candidat a les presidencials nord-americanes de 2004. Ryan Gosling és qui dóna vida al cap de premsa, tan jove com idealista, del prometedor aspirant a les primàries demòcrates (Clooney) i que no tardarà a tastar la cara galdosa de la política. Completen repartiment: Philip Seymour Hoffman, Paul Giamatti, Marisa Tomei, Evan Rachel Wood, Jeffrey Wright. Aquest film inaugura la 68a Mostra de Venècia.
Fora de Competició.
¡Vivan las antípodas!, de Victor KOSSAKOVSKY. El documentalista rus s'ha dedicat a filmar indrets habitats de la Terra que tenen antípodes igualment habitades. Ha fet la volta al món i ha xalat amb un treball de muntatge que s'anuncia de gran impacte estètic. Segon Film d'inauguració de la 68a Mostra.
Jornades dels autors.
Love and bruises, de LOU Ye. Tahar Rahim (Un profeta) és un obrer que s'enamora bojament d'una professora xinesa (Corinne Yam) tot just arribada a París. Delitós insaciablement del cos d'ella, la tracta de manera violenta. Una relació intensa, feta de passió i abusos. Quan ella mira de deixar-lo, se n'adona que hi està enganxada. Del director de Nits d'embriaguesa primaveral, Summer Palace, Purple Butterfly, Suzhou River i Weekend Lover.
Crazy Horse, de Frederick WISEMAN. El veterà documentalista nord-americà ha plantat la càmera durant deu setmanes al "Crazy Horse", el mític club-cabaret parisenc. Segueix la preparació de l'espectacle "Desir", del coreògraf Philippe Découflé, la preparació de les ballarines rere l'escenari i també les complicacions legals que comporta la realització del show i l'administració del local. Vendes internacionals [Celluloid Dreams]
Què és això del "sentiment d'una ciutat"? Son els seus carrers, la llum que la il·lumina, són les persones que hi viuen i la seva història. És tot això, però també alguna cosa més, que vol temps i parar-hi atenció per a copsar-ho. Aquest documental va ala recerca d'aquest sentiment recorreguent la ciutat i la seva llacuna, escrutant-ne els angles i els dies, escoltant les històries de sis dels seus habitants: una cambrera d'hotel, un vell arqueòleg, un pensionista de Mestre, un pintor-pescador, un lladre de pisos i un noiet. Un any a Venècia i la seva llacuna. Des d'una tardor nuvolosa fins a un estiu, el d'aquest any, especialment lluminós. Amb Giovanni, Roberta, Ernesto, Carlo, Ramiro i Massimo, sis persones que viuen aquí. He estat amb ells i ells s'han explicat. Cada lloc de la Terra té la seva especificitat, la de Venècia l'he buscada a trevés d'aquests sis éssers humans (Carlo Mazzacurati, Material de difusió del film) [Tràiler] [Web (it)] [Informació de la Mostra]
Film de cloendade la secció Horitzons. Aquest onzè film de Hong Sangsoo, el conformen quatre curtmetratges. Però no es tracta del típic film-òmnibus, sinó que li escau més la qualificació de "pel·lícula", ja que és com una sonata de 4 moviments, o si més no perquè fa tot l'efecte de ser tot una "pel·lícula". El primer moviment "Un dia per badar"; el segon moviment, "El rei dels petons"; el tercer moviment, "Després de la tempesta de neu", i el quart moviment, "La pel·lícula d'Oki", els interpreten els mateixos actors, per bé que es tracta de quatre històries diferents, que juntes conformen "la" pel·lícula. Els actors LEE Sunkyun, JUNG Yumi i MOON Sungkeun incorporen sempre , respectivament, Jingu, Oki i el professor SONG; però ara com ara no podem estar ben segurs que, a cada història, aquests personatges siguin els mateixos. Cadascuna de les quatre històries ens en dona informació i ens permet diferenciar-los, els uns dels altres, i ves que no ens reveli una sorprenent riquesa vital (Material de didusió del film) [FilmCut (ang)] [Blog oficial (coreà)] [Informació de la Mostra]
***
Jornades dels Autors · Films d'altres festivals, finaliestes del Premi Lux
Tota la programació de la jornada [Programa del dissabte 11 de setembre - Venècia 2010] Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
***
FOTOOk-hui-ui yeonghwa (Oki's Movie ), de Hong Sangsoo
Factòtum de la sèrie "CSI" i "avalat" per aquell comèdia policíaca de la dècada passada anomenada K9:PI, Richard J. Lewis torna a la gran pantalla, entrant en competició a la Mostra de Venècia i guanyant-se una Gala al Festival de Toronto, amb una nova comèdia dramàtica, La versió Barney, que adapta la novel·la de Mordecai Richler i compta amb actors com Paul Giamatti, Dustin Hoffman, Rosamund Pike, Minnie Driver... i amb la intervenció especial de cineastes com David Cronenberg, Denys Arcand, Atom Egoyan, Ted Kotcheff...
El director alemany Tom Tykwer, després de tastar el cinema d'acció a la hollywoodenca, amb The International (2009), havent provat sort abans amb una producció "europuding" basada en una obra literària tan coneguda com El perfum (2006) i amb el guió de Kieslowski Cel (2002), retorna amb aquest film més modest, de coordinades clarament alemanyes: una tragicomèdia sobre l'amor, la moral i el sexe a l'Alemanya moderna, que, ambientada a Berlín, explica la història d'un triangle amorós entre una parella de quarantins i l'home de qui tots s'han enamorat
Monte Hellman, el director de Carretera asfaltada en dues direccions (1971), torna amb un llargmetratge al cap de vint anys -d'ençà Terror cec (1989)- i ho fa amb aquest thriller romàntic sobre un cineasta que queda embolicat en una conspiració criminal. Per cert, el català Josep Ma Civit n'és el director de fotografia, com ja ho havia estat de Terror cec.
***
Fora de Competició
Senritsu Mzikyu 3D (The Shock Labyrinth 3D: Extreme), de Takashi SHIMIZU
Una comèdia psicoanalítica. Sempre havia volgut fer una pel·lícula en què els somnis es barregessin amb la realitat i viceversa. Com diu Christoph Lichtenberg, només la fusió de somni i realitat pot dur a la plenitud de la vida humana. Tanmateix, la nostra civilització no para gens d'atenció als somnis, perquè no donen diners (Jan Svanmajer, al material de difusió del film) [Informació de la Mostra]
Documental sobre Dante Ferreti, que es presenta a la Mostra, fora de competició, ran del premi Pietro Bianchi que l'associació de periodistes cinematogràfics italians atorga a Dante Ferretti i Francesca Lo Schiavo [Informació de la Mostra] [Video VO]
La pel·lícula mostra les trobades d' un noi desconegut i enigmàtic (Demian Gabriel) amb els habitants d'una ciutat portuària de l'Atlàntic nord-americà, amb la intenció de retornar a l'estil de les obres de joventut i a la mena de films queMorriseyféu per Europa a les dècades dels seixanta i setanta [Informació de la Mostra]
Un assassí en sèrie que va amb careta anti-gas sembra el terror. Satíric? Surreal? Fantàstic? Diuen que tot alhora, en mans d'aquests germans sud-coreans. [Video] [Informació de la Mostra]
L'espai oblidat (The Forgotten Space)de Noel BURCH i Allan SEKULA Assaig documental segons el qual el gran desastre dels tranports marítims és la cadena de distribució que du l'economia global a l'abisme. El signen dos noms de prestigi: Noël Burch, nord-americà resident a París des del 1951, assagista de teoria cinematogràfica, professor de teoria i història del Cinema i cineasta autor de més de vint films, sobretot documentals, i Allan Sekula, artista fotogràfic i director de cinema, autor el 1995 d'un llibre fotogràfic titulat Fish Story, sobre el món de l'economia marítima, del qual L'espai oblidat en ve a ser la continuació, en format pel·lícula [Informació de la Mostra]
***
Jornades dels Autors
La vida dels peixos (La vida de los peces / The Life of Fish), de Matías BIZE
El director xilè Matías Bize, autor de la premiada En la cama, presenta una nova història íntima, que transcorre en un espai únic i durant una nit. "La vida dels peixos" -explica el cineasta- es desenvolupa en temps real, al decurs d'una mateixa festa. És la història d' Andres, que transcorre durant 83 minuts en una festa, topant amb el seu propi passat i amb el propi present. D'aquests 83 minuts en podria dependre el seu futur. Andres (que fa 10 anys que viu a Alemanya i ha tornat a Xile abans d'establir-se definitivament a Belín) se sent com un turista al seu país d'origen i un estrany entre els seus vells amics. L'espectador veu la pel·lícula pels seus ulls. Aquest és un film sobre "les ocasions perdudes", "els vells amics", "la segona gran oportunitat" i "el gran amor de la nostar vida". Transcorre en una única localització i en un únic període de temps, amb l'espectador, talment un "voyeur", seguint Andrés al llarg de tota la festa (Matías Bize, Material de difusió del film) [tràiler] [Web oficial (esp / ang)] [MyMovies (it)]
***
Setmana de la Crítica · Cloenda- Fora de competició
Limbunan (Limbunan / La stanza della sposa), de Gutierrez MANGANSAKAN II
Un film ritual i enigmàtic, ple de figures femenines de gran bellesa i subtil desesperació, que viuen recloses a la presó d'una tradició ancestral i aparentment sense escapatòria (..) El jove cineasta Mangansakan expressa amb un estil pacificat i contemplatiu el drama etern de l'esclavatge que pateix la dona, component un poema que esdevé com el crit silenciós de tota una nació (Setmana de la Crítica) [MyMovies (it)] [Cinemalaya (ang)]
***
Tota la programació de la jornada [Programa del divendres 10 de setembre - Venècia 2010] Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
***
FOTO Paul Giamatti i Dustin Hoffman, a La versió de Barney, de Richard J. Lewis
Adaptació de la reeixida novel·la de Paolo Giordano (que ha col·laborat en la redacció del guió). És la història dels cossos d'Alice i Mattia. De com es distorsionen al llarg de més de vint anys (1984-2007). Crec que aquesta història és un horror sentimental sobre la família i la seva emancipació impossible, acompanyat de les notes blau-elèctric d'un sintetitzador analògic (Saverio Costanzo, al material de difusió de la pel·lícula)
13 assassins (Jüsan-Nin No Shikaku / 13 Assassins), de Takashi MIIKE
Recluten 13 samurais per a una missió suïcida: liquidar un senyor malèfic. Quan faig una pel·lícula, no n'agafo mai de referència altres de similars. El més important, en versionar un clàssic, és respectar l'original. No he tingut cap interès a deixar una marca personal reconeixible, perquè respecto l'original. De debò que mai no he buscat de forçar les coses per deixar petja de la meva personalitat en un film. La meva filosofia com a director ha estat sempre deixar de banda el meu ego i xalar tant com puc en la realització de la pel·lícula. (..) Les escenes de lluita amb espasa són sempre també escenes d'amor. Sense l'amor fraternal no es podria filmar escenes de combat tan violentes. Naturalment, he treballat cada escena amb el coreògraf de les batalles. També això és amor... (Takashi Miike, al material de difusió de la pel·lícula)
Zebraman 2 (Zeburâman: Zebura Shiti no gyakushû / Zebraman 2: Attack on Zebra City), de Takashi MIIKE
Si Zebraman (2004) s'ambientava al 2010, l'acció d'aquesta seqüela passa el 2025. Vol dir que, d'aquí quinze anys, n'hi haurà una tercera part?
***
Horitzons
Zelal, de Marianne KHOURY i Mustapha HASNAOUI Documental que vol ser un viatge a l'ombra, una iniciació al món de la reclusió en dos hospitals psiquiàtrics d' El Caire, submergint-se en la vida quotidiana dels interns comuns d'aquests establiments. La pel·lícula despulla tota una humanitat destruïda, feta de gent abandonada sense esperança. L'espectador va quedant encarat al seus propis fantasmes fins a arribar a una conclusió: el malalt mental no és sinó la perllongació de la bogeria de la societat en què viu (Material de difusió del film) [Informació de la Mostra]
Dharma Guns (La Succession Starkov) de Francois-Jacques OSSANG
Quart film d'Ossang, director de cinema, escriptor i músic (pioner del rock alternatiu, exponent del punk amb el grup MKB Fraction Provisoire). Al cinema, se'n val dels gèneres per a crear un llenguatge cinematogràfic propi que beu de Godard, Lynch, Burroughs i du a obres de fort impacte i originals. Ha presentat les seves pel·lícules a Canes, Locarno, Rotterdam i, ara, a Venècia. El film és poètic i, a la seva manera, gairebé una faula. És com un viatge pel temps que m'ha permès d'ajuntar, idealment, autors com Jacques Tourneur i William Seward Burroughs, per la seva especulació metafísica. He volgut pouar en un cinema de revelacions (blanc i negre, foscor, boira i electricitat com a únics elements, per tal de fer crèixer les expectatives en els espectadors). Lluny de reivindicar una forma cinematogràfica post-moderna, vull reafirmar un cinema modern i, alhora, expressió d'un estil antic sense recórrer a un excés d'imatges, tornant a una poètica cinematogràfica de rostres i paisatges (François-Jacques Ossang, Material de difusió del film)
Sheoeyin kenna (When We Were Communists), de Maher Abi SAMRA
Maher, el director d'aquest documental, torna a Beirut i, posat a filmar la ciutat canviada, es retroba amb Bashar, Hussein i Ibrahim. Tots quatre havien estat membres del Partit Comunista Libanès, però quan el sectarisme s'apoderà del país en acabar la guerra de 1990, cadascú havia seguit per camins diferents... [Informació de la Mostra]
El protagonista és un fill. Un fill sotmès al pare. La por al pare es revela més forta que l'amor per una noia forastera. Aquest personatge passiu, és conscient de l'opressió que pateix? La pel·licula encara frontalment una paradoxa: en una societat patriarcal, una dona ho té més fàcil per a emancipar-se que no pas un home (Tadeusz Sobolewski, Jornades dels Autors)[MyMovies (it)] i també Festival de Toronto 2010 [City to City]
***
Jornades dels Autors · Retrats i paisatges italians
El pas de les estacions als llacs de la Lavagnina, onze converses sobre la proximitat de la mort, tres episodis sobre el final de la vida [MyMovies (it)]
Una dona de setanta-cinc anys, que ha estat arraconada de la feina per un ordinador i una jove administrativa i que es queda sense ningú, decideix donar-se un setmana, abans de llevar-se la vida; però el destí li té preparades altres srpreses [MyMovies (it)]
***
Tota la programació de la jornada [Programa del dijous 9 de setembre - Venècia 2010] Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
***
FOTOLa solitud dels números primers, de Saverio Costanzo
Venus negra (Venus Noire / Black Venus), d' Abdellatif KECHICHE
Abdelatif Kechiche torna a Venècia, on triomfà el 2000 amb la seva opera prima La faute à Voltaire i el 2007 amb el film de consagració internacional, La grana i el mújol, i on ell mateix va ser el 2008 president del Jurat de l'Opera Prima. I torna amb aquesta pel·lícula (inspirada en la història de Saartjie Baartman, coneguda a començament del segle XIX com la "Venus Hottentote"), en què el cineasta segueix qëstionant l'espectador respecte al seu propi vincle amb el que és diferent i humà.
El cineasta grec Yorgos Lanthimos, que es va donar a conèixer l'any passat amb Kynodontas (Kynodontas / Canino / Canine), assumeix el rol de coproductor i actor en aquest segon llargmetratge d' Athina Rachel Tsangari (que, alhora fou coproductora de Kynodontas).
(..) un film alhora compacte i fragmentari... Aquesta "contradicció" correspon al fet que explica sis històries al decurs de deu anys (en sis episodis, filmats en sis anys diferents, entre 1999 i 2008) i que han quedat lligades només quan he decidit de fer-ne una pel·lícula, perquè m'he adonat que hi havia un fil que les unia, un fil profund, malgrat algunes divagacions de la trama, imprescisions i repeticions de diàleg, com correspon a la vida que transcorre, amb les seves transformacions, de dos germans, Giorgio i Sara i la seva filla Elena... Ells van i vénen, fugen i tornen per acabar allunyant-se definitivament de Bobbio, del passat, mentre altres personatges es queden a la ciutat, que és un altre protagonista immòbil de la pel·lícula (Marco Bellocchio, al material de difusió de la pel·lícula) [Informació de la Mostra]
La ciutat (The Town / Ciudad de ladrones), de Ben AFFLECK
Si el 2007 l'actor i productor Ben Affleck s'estrenava com a director amb el thriller Gone Baby Gone, tot adaptant un relat de misteri criminal de Dennis Lehane, ara ha repetit l'experiència darrere la càmera, basant-se en la novel·laPrince of Thieves, de Chuck Hogan. Ell mateix dóna vida a un criminal de pedra picada, reeixit i expeditiu atracador de bancs... que, traient-se la careta, es converteix en l'irreconeixible home discret i atractiu de qui s'enamora la directora bancària que, tot just fa uns dies, havia près com a ostatge... [Trailer VO] [Tràiler VOSF] [Tràiler VE] [Tràiler VI] [web oficial (ang)] [web oficial (esp)] [web oficial (fr)][web oficial (it) [Informació de la Mostra] [Cartellera (cat)] [IMDB (ang)] [La Butaca (esp)] [CommeAuCinéma (fr)] [AlloCiné (fr)]. També Festival de Toronto 2010 [Gala Presentations]
Tot inclòs (All Inclusive 3D), de Nadia RANOCCHI i David ZAMAGNI
Llargmetratge estereoscòpic en blanc-i-negre, sobre l'addició al treball. La protagonista, nova directora d'un hotel, es va convertint en un d'aquests individus amb tendència al plaer del sacrifici. La seva propensió a la competitivitat i a l'autoafirmació esdevé font de grans conflictes que la predisposen a cometre actes immorals i al predomini sobre els altres (Materil de difusió de la pel·lícula) [Informació de la Mostra]
Documental que congria vuitanta-vuit records i "confidències" sobre l'experiència d'artistes del cinema de ser per primer cop a la Mostra de Cinema de Venècia: Tarantino, Scosese, De Niro, Al Pacino, Charlize Theron, Hugh Grant, Penélope Cruz... [Informació de la Mostra]
Sessió de mitjanit, amb la reposició d'aquest film de 2004 que s'ambienta al 2010, i obra de Takashi Miike, present enguany a Venècia per partida quàtruple, ja que és a la Competició (amb 13 Assassins); Fora de Competició, amb aquesta reposició i amb la projecció (demà) d'una seqüela de títol internacional inconfusible, Zebraman 2, i encara presideix l'estrambòtic Jurat del Millor Film Estereoscòpic de l'Any.
Qualificada de "comèdia de l'absurd", aquest primer llargmetratge del fins ara exitós curtmetratgista Joao Nicolau, presenta l'aventura marinera d'un noi de Lisboa que deixa enrere la rutina i (mai tan ben dit) s'embarca en una caravel·la portuguesa del segle XV governada pel vell codi de la pirateria. Es trobarà que una traïció a bord desfermarà terribles esdeveniments, que el xicot haurà de superar sense renegar els seus principis ètics... [Informació de la Mostra]
Documental, assaig cinematogràfic i film experimental de John Akomfrah. Estructurat com una faula al·legòrica i vagament inspirat en la fantaciència existencial, explica la història de la immigració massiva a la Gran Bretanya de post-guerra, vista a través de l' Odissea d'Homer. Dividit en nou capítols musicals (un per cada musa a què fa referència el títol, que són "nou maneres d'explicar el destí, l'atzar i la redempció"), amb escenes filmades entre els Estats Units i la Gran Bretanya que s'entrelliguen amb força material d'arxiu [Informació de la Mostra]
***
Jornades dels Autors
Et in terra pax (Et in terra pax), de Matteo BOTRUGNO i Daniele COLUCCINI
La perifèria romana més extrema és el rerefons de tres històries que tot primer es deesnvolupen paral·lelament i, de mica en mica, van entrelligant-se, seguint el fil sanguinolent de la droga i la criminalitat. No és una pel.lícula sobre el malestar dels suburbis romans, o si més no, ho és només en part. Hem optat per posar l'accent en la psicologia dels personatges més en que la degradació, més en la recerca desesperada d'un camí a seguir que en els motius d'exclusió social. La barriada és el teatre de les vivències en què es fan evidents, d'una banda, les contradiccions de l'ésser humà, i, per altre cantó, els rabiosos instints de supervivència i el delit de redimir-se (Matteo Botrugno i Daniele Coluccini, directors del film, al material de promoció). La violència, la pobresa i la desesperació vital en un edifici mugrós de dimensions immenses queden retratades sense fer soroll en aquesta representació a combustió lenta de la vida quotidiana decantada a la marginalitat (Adrian Wootton, Jornades dels Autors) [Tràiler] [MyMovies (it)]
***
Setmana de la Crítica
Hora proelefsis (Hora proelefsis / Homeland / Terra madre), de Syllas TZOUMERKAS
En plena revolta contra la crisi econòmica, una família grega passa comptes amb el seu passat... Aquesta és la història d'un país i una família en caiguda lliure. Tres generacions d'una família (la dels anys cinquanta, la que va crèixer durant la restauració de la democràcia als setanta, i la generació d'avui en dia) topen frontalment i sense remei per una adopció de fa vint anys [Tràiler VOSA] [blog oficial (gr/ang)] [MyMovies (it)]
***
Tota la programació de la jornada [Programa del dimecres 8 de setembre - Venècia 2010] Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
Per explícita voluntat de l'actor i director Vincent Gallo, l'organització no ha facilitat cap informació sobre aquesta pel·lícula; per bé que, per altres vies, n'ha trascendit la sinopsi: Una noia que pateix una malaltia en estat terminal no vol anar a l'hospital, ni seguir cap mena de tractament; només espera que arribi el moment aquell que el dolor serà insuportable i la vida se li acabarà. El que de debò li fa por és el que passarà amb el seu cos un cop hagi mort. De fet, el que vol és la incinerin i per això demana a un home (fotògraf) que faci per manera que se li respecti aquesta última voluntat. L'home busca i troba feina en una empresa de pompes fúnebres, per poder-ne seguir de prop la incineració
En plena salvatgia de la Guerra Civil, un pallasso reclutat per la milícia provoca un bany de sang entre els soldats del bàndol franquista... Al cap d'anys, encara en època franquista, el seu fill i un altre pallasso, també amb la cara terriblement desfigurada, es barallen a mort per la dona més bella i cruel del circ on treballen.
Al segle XIX, tres nois del sud d'Itàlia esdevenen conspiradors i revolucionaris, queden entrampats entre rigor moral i pulsions homicides, esperit de sacrifici i por, presó i clandestinitat, rampells idealistes i desil·lusions polítiques. Al rerefons, la història més desconeguda del naixement d'aquell país, dels conflictes implacables entre els "pares de la pàtria", de la incurable fractura entre nord i sud, de les arrels recargolades en què es basa la Itàlia d'avui en dia.
Film de terror, en què l'amo d'un negoci de peix descobreix massa tard que el seu col·laborador amical és realment un boig i un assassí en sèrie que ha fet desaparèixer més de cinquanta persones. A part que li té d'ostatge la pròpia filla, no deixa de ser que ell és còmplice, tan involuntari com es vulgui, dels crims que aquell ha comès. De manera que la brutalitat de tot plegat li va malmetent la salut mental i ell, un home normal i corrent, va a raure arran mateix de l'abisme. També a Festival de Toronto 2010 [Vanguard]
Una pel·lícula sobre la immigració, l'alienació, la història d'un peix fora de l'aigua que busca les arrels, els costums socials, els costums familiars (Adrian Wootton, Jornades dels Autors). Són tres dones, els destins de les quals es troben. La solitària Mariam, africana, que s'ha retirat de la feina de neteja en un banc parisenc; la jove i mestissa Amy, que se'n va a trobar la seva mare africana, i Acita, la tia d'Amy, que viu a Burkina i que sap el que als altres els agradaria oblidar (Michel Amarger, Africiné) [MyMovies (it)]
Un pare i un fill passen junts un bonic diumenge de tardor, a bosc, enmig de la natura. El matrimoni s'ha separat i el menut viu amb la mare. La trobada és un tornar a començar. De mica en mica, les paraules els surten, el passat se'ls fa present, les emocions van desvetllant-se. L'endemà serà un altre dia... Film d'amor de l'eslovè Vlado Skafar [MyMovies (it)]
Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
En aquesta pel·lícula, un home queda en circumstàncies que voregen els límits de la resistència humana. És una lluita d'un contra molts. Com que som propensos a posar-nos del costat dels febles, aquest relat ens posa a prova la nostra capacitat d'empatia vers un ésser humà. Realment, m'ha resultat estimulant l'exercici mental de posar-me per un moment en la pell de l'altre, l'enemic col.lectiu (l'últim d'una llista que va canviant històricament), i l'última víctima de les circumstàncies (Jerzy Skolimovski, material de difusió de la pel·lícula)
La rasa (Jiabiangou / The Ditch / La fossé), de WANG Bing
Pel·lícula sorpresa anunciada avui mateix, explica el destí de milers de deportats pel govern comunista xinès al Campament Jiabiangou, a l'oest de la Xina, al cor del desert de Gobi, a milers de quilòmetres de les seves famílies i amics, a final de la dècada dels cinquanta.
L'actor Casey Affleck, cunyat i amic personal de l'actor Joaquin Phoenix ha debutat darrere la càmera precisament amb aquest documental, en què ha seguit l'any tumultuós viscut per Phoenix, des que a la tardor de 2008 va anunciar la seva decisió de retirar-se del cinema, per començar una nova aventura, com a cantant de hip hop. De vegades divertit, d'altres sorprenent, la pel.lícula retrata un artista arribat a una cruïlla i que desafiant qualsevol expectativa, explora sense cap mena de dubte els conceptes de gosadia i de renaixement creatiu, així com les ramificacions d'una vida exposada als focus[Tràiler (VO)] [Informació de la Mostra] [IMDB (ang)]. I també Festival de Toronto 2010 [Special Presentations]
Kim Rossi Stuart interpreta el terrible criminal Renato Vallanzasca en aquest film que no preten mostrar la veritat sobre el cas, o almenys no pretén mostrar-ne només una, perquè és una pel·lícula i no una investigació. No condemna. No absol. Explica una història. La història d'una banda, la història d'una Milà que ja no existeix, per bé que queda el dolor cert i crut en els que van patir aquella violència (material de difusió del film) [Informació de la Mostra]
Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
***
FOTO Noomi Rapace, a Svinalängorna (Beyond), de Pernilla August
(..) en un assaig sobre l'Oest Americà, Marilynne Robinson ha argumentat que les nostres mitologies sobre l'Oest estan esbiaixades cap els trets, la guerra i la conquesta, John Wayne, espais oberts, i massacre. Què passaria si -ella suggereix- al costat d'aquest conjunt de mites sorollosament masculins , n'hi hagués un altre més generalment percebut per les dones, un Oest dominat per l'espai i el silenci? Un Oest de silencis, en què els espais oberts són una invitació a la no-acció, més aviat al que he anomenat una condició de trànsit? (Charles Baxter, de l'assaig “Stillness” “Burning Down the House: Essays on Fiction” -Saint Paul, MN: Graywolf Press, 1997-, reproduït al material de difussió de la pel·lícula)
Aquesta és la història d'una parella aparentment insignificant i sense cap mena d'encant. És la història de Xile durant el cop militar. L'ideal de Mario, de conquerir l'amor impossible d'una dona, és també l'ideal d'una nació que vol conquerir un model polític noble i inabastable (el socialisme). Tot passa entre els cossos dels que van morint com a resultat dels ideals militars imposats sense importar-los ni el cost, ni les conseqüències. Ambientada en un dels períodes més foscos i sagnants, la pel·lícula entrelliga tres nivells cinematogràfics, ètics i estètics -el testimonial, l'històric i el fictici - buscant el seu ritme poètic en la confusió, l'absurd i les conseqüències d'una viatge sense fi (Pablo Larraín, material de difusió de la pel·lícula)
Si polèmica hi ha hagut per l'amistat entre Sofia Coppola i el president del Jurat, Quentin Tarantino, els malfiats tenen també terreny abonat en el cas de Tsui Kark. Originari del Vietnam, ha esdevingut una de les personalitats del cinema de Hong-Kong (ciutat on s'exilà de jove), ha produït John Woo (admirat per Tarantino), ha estat coresponsable del film d'esquetxos Triangle (signat també pels tarantinians Johnnie To i Ringo Lamp) i fou membre del Jurat de Cannes que Tarantino presidí. De malfiats, l'infern n'és ple; però si Tsui Hark l'ha encertada, és fàcil imaginar-se el Jurat bregant per calmar la passió del seu president.
Explicar un músic italià i el seu públic per recórrer els darrers trenta anys del nostre país. Però, les cançons poden explicar la societat? (..) Per què Luciano Ligabue? Perquè és un músic popular, perquè als seus concerts quan canta "Non è tempo per noi", es projecten en una gran pantalla els articles de la Constitució italiana; perquè quan canta "Buonanotte all’Italia" apareixen darrere seu els rostres de les persones que han fet alguna cosa per a aquest país; perquè quan acaba els concerts s'adreça al públic dient "Vull desitjar bona nit a tothom que viu en aquest país però no s'hi senten acollits, perquè aquest país és dels que hi viu i no pas de qui el governa (text del material de promoció de la pel·lícula) [Tràiler (VO)] [BiM Distribuzione]
No va ser la Història, o no ho fou immediatament: l'organització llibertària a l'exili i la guerrilla del maqui rural a l'interior; la col·laboració dels enllaços, les delacions o la vida amarga de la guàrdia civil... sinó la imatge, més poderosa que cap altra, d'un home sol amb una serra de metall que sabotejava torres elèctriques enmig del bosc (Lluís Galter, material de difusió de la pel·lícula, que he traduït del castellà, perquè no l'he trobat en català)
Migmetratge en què aquest realitzador argentí parla de la sexualitat d'avui en dia, a través d'una sèrie de contes. Diu Andrizi: Cada història d'amor a la pel·lícula ens porta a un passat diferent, des d'un present diferent. L'esperança d'un futur brillant és una il.lusió que ens manté esperant (..) El narrador a la pel·lícula és un fantasma. El meu fantasma [Informació de la Mostra] [Tràiler VOSA]
El sicario Room 164, de Gianfranco ROSI Documental basat en l'article "The Sicario", de Charles Bowden, publicat l'any passat al “Harper’s Magazine". Rosi hi entrevista un assassí a sou de Juárez; un home que ha mort centenars de persones, un expert en la tortura i el segrest. Durant molts anys va tenir un càrrec a la policia estatal de Chihuahua i fins i tot va rebre formació de l'FBI. Ha viscut a Juárez i s'ha mogut lliurement a través de Mèxic i els EUA. Ara viu com un fugitiu, tot i que encara està lliure i mai ha estat acusat de cap delicte en cap país. La pel lícula s'ha filmat en secret,en un motel a la frontera entre els Estats Units i Mèxic [Informació de la Mostra]
*** Jornades dels Autors
Petites veus (Pequeñas voces / Little Voices), de Jairo CARRILLO i Oscar ANDRADE
Documental animat sobre la visió de la vida de quatre nens de la ruralia colombiana que van ser desplaçats per la guerra contra la droga [web oficial]
Dues històries de noies. Dos destins incerts en un escenari no només italià en què les perspectives laborals i la mateixa idea de futur queden entren en crisi pels esdeveniments i per qüestions familiars pendents de resoldre (del web de la SIC) [MyMovies (it)] [BiM Dist]
Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
S'ha aixecat una certa polseguera pel fet que Sofia Coppola tingui pel·lícula en competició a Venècia 2010, sent-ne Quentin Tarantino el president del Jurat. I és que ells dos són amics personals, fins al punt que, quan ella es divorcià de Spike Jonze i Tarantino l'acompanyà molt i molt, es rumorejà insistentment que s'havien embolicat sentimentalment. Tafaneries al marge, el cas és que Sofia Coppola torna. I, després de la grandesa escaient aMaria Antonieta, torna amb un relat més intimista, de la mena de Lost in traslation; per bé que ambientat a l'hotel de Hollywood Château Marmont i amb un actor relativament jove i bala perduda, de protagonista. Ara bé, sempre, tant a Les verges suïcides, com a la història que ambientà a Tòquio, com en la revisió contemporània que féu de la decapitada reina dels francesos, les seves pel·lícules esdevenen deambulacions de noies en un cert atzucac vital. Una nova perla de la seva filmografia? S'haurà estancat? Les respostes, avui, a Venècia 2010.
Anthony Cordier arriba a Venècia avalat per una pel·lículeta (Dutxes fredes) en què, amb actorets poc coneguts, parlava del desig sexual amb una història triangular i ara sembla que hi torna, convertint el triangle en quadrat i comptant amb intèrprets més coneguts. Serà, però, igualment una pel·liculeta o haurà trenat una obra superior, sobre els temes que li interessen?
***
Fora de Competició
Jianyu (Reign of Assassins), de John WOO i SU Chao-pin
La Commedia, d' Amos POE. Aquesta pel·lícula neix de la lectura i relectura de La Divina Comèdia i de l'encant que m'ha provocat el redescobriment dels orígens del cinema, com a flux d'imatges en moviment i poesia. Espero que els espectadors quedin emocionalment captivats pel que passa a la pantalla i el que s'hi evoca. Crec que la màgia del cinema rau precisament en aquesta interacció d' universos narratius, el visual i l'intern (Amos Poe, material de promoció del film). [Tràiler] [Informació de la Mostra] [IMDB (ang)]
Gorbatxov (Gorbaciof - Il cassiere col vizio del gioco), de Stefano INCERTI
Toni Servilio encarna Marino Pacileo, l'home a qui anomenen "Gorbatxov" per una cridanera marca de naixement que té al front. Treballa de comptable a la presó napolitana de Poggioreale i, tímid i tranquil, Pacileo té una única passió: el joc. [Informació de la Mostra]. I també Festival de Toronto 2010 [Special Presentations]
"Better Life" és fruit de la meva meditació sobre la cultura xinesa i l'art. He passat diversos anys a la Xina fent recerques i desenvolupant idees per aquesta nova pel lícula, trenant relacions que m'han permès entrar en la riquesa històrica i cultural del país. L'actual situació econòmica i la crisi comporten que, qüestions com la globalització i la migració, sigui prou avinent tractar-les ara. Hi ha, per descomptat, un no parar de repercussions d'això, a la Xina, i evidentment afecten les accions dels personatges de la meva pel lícula. A "Better Life" busco un enfocament més aviat poètic d'aquestes qüestions (Isaac Julien, material de difusió de la pel·lícula) [Informació Mostra]
Adaptació lliure d' Els Malànima, de Giovanni Verga (Edicions 62), en què Luchino Visconti es basà aLa terra trema (1948). Fer una pel·lícula a partir d'una de les novel·les més importants de la literatura europea, de la qual Visconti va treure'n una de les obres mestres de la història del cinema, és un repte que fa tremolar el pols. Amb humilitat, tanmateix, amb pregona humilitat, he encarat aquesta pel·licula, per explicar el nostre temps; aquest hivern del nostre descontentament, dels nois del sud (però també dels del nord) perduts en aquesta immensa perifèria urbana en què s'ha convertit la nostra existència, en aquest fluïd esdevenir, en aquest mar que ens atreu, ens enganya, ens ho pren tot, i, quan vol, ens retorna en forma de restes de naufragis, els nostres somnis perduts en el laberint de la corrupció i enterrat al punt més fosc de la nostra consciència (Pasquale Scimeca, material de promoció del film) [Informació de la Mostra]
***
Jornades dels Autors
Incendis (Incendies / Scorched), de Denis VILLENEUVE
Volia explicar una història d'amor i filmar-la entre la gent que conec bé: se'm va fer evident que havien de ser els pescadors de Normandia. Si jo hagués nascut als Estats Units, hauria volgut fer un "western". Els pescadors com a cowboys, el mar com les grans planes. Amb la natural imposant sentiments crus. Poques paraules, emocions primàries, que és el que jo estava buscant quan vaig fer aquesta pel lícula (Alix Delaponte, al material de promoció del film) [AlloCiné (fr)] [MyMovies (it)]
Nota Com es pot comprovar, cada dia hi ha projeccions anticipades a la premsa i als professionals de la indústria, però en aquests apunts del blog només reflecteixo els que es presenten oficialment, al públic, a la secció Competitiva, Fora de Competició, Jornades dels autors i Setmana de la Crítica, així com algun títol de la resta de seccions.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
