Més enllà dels títols i programes que conformen la selecció oficial del Festival de Canes, hi ha una sèrie d'iniciatives i activitats que ho complementen i ajuden a ambientar-lo. Són exposisions, projeccions de cinema a la fresca de la platja, gales d'homenatges, reecepcions a un país convidat o a les autoritats europees... Ho han batejat, ben explícitament: "Al voltant de la selecció oficial"
Canes 2011: al voltant de la selecció oficial
Exposició "Pin-Ups".
Fotografies de la Col·lecció Kobal ambienten l'entrada de les sales Lumière i Debussy, on tenen lloc les principals projeccions del Festival de Canes. Egipte, País convidat.
La trobada anual d'autoritats i personalitat europees de la cultura, al voltant del cinema, que té lloc a Canes, se centra enguany en el vintè aniversari del programa Media, que ha estat clau per a les produccions europees als darrers anys.
La lliço de cinema: Malcolm McDowell.
Al marc de la celebració de l'Any Kubrick a França, el Festival de Canes projecta la còpia restaurada de Taronja mecànica, un documental sobre aquest film, la seva època i el seu autor, i ha reservat per al seu protagonista, Malcolm McDowell, la Lliçó de Cinema. Palma d'Honor a Bernardo Bertolucci.
Aquest 2011 s'ha instituït el lliurament anual d'una Palma d'Or Honorífica, que fins ara tan sols havien rebut aïlladament Woody Allen i Clint Eastwood. Bernardo Bertolucci és qui l'ha rebuda a la gala inaugural.
Homenatge a Jean-Paul Belmondo.
El 17 de maig, una gala especial d'homenatge a Jean-Paul Belmondo.
Aquesta tarda i encaixant-ho dins del que anomenen "Al voltant de la Selecció Oficial", el Festival de Canes ha publicat la llista de pel·lícules que aspiren a la Càmera d'Or, guardó que un Jurat específic, presidit per Gael García Bernal, concedeix a una opera prima (en el sentit "generós" del terme que hem explicat en un apunt anterior), d'entre les que es projecten a la Selecció Oficial, Quinzena dels Realitzadors i Setmana de la Crítica.
Com podeu veure, són un total de 24 títols, dels quals 1 pertany a la Competició; 4, a Un Certain Regard; 11, a Quinzena dels Realitzadors, i 8, a Setmana de la Crítica. La llista d'aspirants a la Càmera d'Or sempre és un baròmetre de l'atenció dels programadors de Canes als cineastes emergents i/o de la penetració d'aquests al món dels ja consagrats. Si fem les proporcions, veurem que, dels 18 títols de la Competició, només 1 és "opera prima" (percentatge baixíssim, doncs); dels 19 d' Un Certain Regard, tan sols 4 opetn a la Càmera d'Or (no es pot pas dir que sigui una xifra gaire notable); dels 22 films que conformen la selecció central de la Quinzena dels Realitzadors, la meitat duen l'etiqueta opera prima (i la meitat, és molt!); per bé que "la palma" se l'endú la Setmana de la Crítica, que tots els films en competició a la Setmana i encara un dels programats en Sessió Especial, aspiren a la Càmera d'Or (normal, però, ja que la Setmana està especialitzada precisament en els nous cineastes).
Llista de pel·lícules que aspiren a la Càmera d'Or:
Selecció Oficial · Competició.
La meva felicitat (Schastye Moe / My Joy / Mon Bonheur), de Sergeï Loznitsa
Amb el concepte "Al voltant de la Selecció Oficial", el Festival de Canes congria el conjunt d'activitats paral·leles que ells mateixos organitzen i que, fa uns anys, havien previst que fossin moltes i, de mica en mica, s'estan reduint a "La lliçó de cinema", al "Cinema a la platja" i alguna coseta més. Tanmateix, és en aquest apartat on hi hauria d'haver les exposicions i homenatges, així com qualsevol altre esdeveniment que no es generi des de la Selecció Oficial estrictament parlant.
Esclar, els ha passat que, també passet a passet, han anat engreixant tant la Selecció Oficial, que a penes els queden només aquelles dues activitats "al voltant de...". Recordem que, enguany, la Selecció Oficial ja abasta la Competició, el Fora de Competició i Sessions Especials (que inclou les de mitjanit), Un Certain Regard, Cannes Courts (que ja engloba la competició de curtmetratges i l'anomenat "Short Film Corner"), la selecció de la Cinéfondation i Cannes Classics (que reuneix els programes de "Còpies restaurades", "Documentals de patrimoni cinematogràfic" i "Wold Cinema Fondation"). I, si dins de qualsevol d'aquests apartats escau un homenatge, l'hi fan...
De manera que "Al voltant de la Selecció" d'enguany, a Canes 2010, hi trobem anunciat ara per ara (no descartem que, als propers dies hi afegeixin alguna altra cosa):
Cinema a la Platja. Cada dia a dos quarts de deu del vespre, durant la celebració del certamen, a la platja Macé (una de les platges que voreja la Croisette -a poca distància del Palau dels Festivals-) hi ha una sesió de cinema a la fresca. Gratuïta, ha combinat normalment l'interès cinèfil amb una certa vocació popular. Aquest any, l'organització l'hi ha volgut donat un nou caire i per això hi ha programat també diverses pel·lícules inèdites que s'estrenaran mundialment precisament en aquestes sessions a la platja, i així queda l'oferta. D'aquí a l'eternitat (From here to eternity), de Fred Zinneman -1953-. En còpia restaurada digital.
Els dos Escobar (The Two Escobars), de Jeff Zimbalist i Michael Zimbalist -2010, USA, 90’). Estrena mundial.
La Nit de Varennes (La Nuit de Varennes), d'Ettore Scola -1982-. Estrena mundial de la còpia restaurada digitalment.
La meute, de Franck Richard -2010-. Estrena mundial.
Una pel·lícula pendent d'anunciar.
Women are Heroes, de JR -2010-. En col·laboració amb la Setmana de la Crítica.
The Girl Hunters, de Roy Rowland -1963-. Còpia nova que es presenta mundialment.
Rock'n Roll... of Corse!, de Lionel Guedj i Stéphane Bébert -2010-. Sessió precedida per un concert i amb presència de Henry Padovani.
El món del silenci (Le monde du silence / The Silent World), de Jacques-Yves Cousteau i Louis Malle -1956-. Còpia restaurada digital.
El que no sé és si el temporal de mar d'aquesta setmana, que ha devastat el front marítim de Canes, haurà malmès les instal·lacions del CInema a la Platja i, per tant si finalment es podrà fer. De moment, les autoritats locals i el delegat general del Festival han manifestat que confien que el dia 12 de maig tot estigui refet.
Segons que informaAlloCiné, Marco Bellocchio pren el relleu dels germans Dardenne, Quentin tarantino, Stephen Frears, Wong Kar-wai, Martin Scorsese, Nanni Moretti... i tant d'altres, que a les darreres edicions del Festival de Canes han protagonitzat una de les activitats paral·leles del certamen amb més prestigi: "La lliçó de cinema".
Normalment, el director va acompanyat d'un crític cinematogràfic amb qui mantenen un diàleg sobre el cinema, la seva manera d'entendre'l i de fer-lo, amb assistència d'un nombre important de cinèfils d'arreu.
En competició l'any passat amb Vincere, Marco Bellocchio és força habitual a Canes, on ha estat membre del jurat (2007) i hi ha presentat pel·lícula en 10 ocasions.
Actualització del08.05.2010 El Festival de Canes ha emès un comunicat que confirma Marco Bellocchio com a impartidor de la Lliçó de Cinema d'enguany.
La dona de ferro; L'arbre de la vida; L'arbre; Mitjanit a París; El més enllà; True Grit; El discurs del rei; D'homes i déus; Fins i tot la pluja; La llarga caminada,
... i més
Primera impressió -breu- en veure una pel·lícula: Le Havre; Drive; Route Irish; L'artista; Inquiet; Un altre any; Somewhere; Tòquio Blues; Cigne negre; Biutiful; Còpia certificada, Pa negre, L'americà; Trobaràs un desconegut...; Two Lovers; Kynodontas; Shutter Island; La carretera, Chéri; Invictus; The Hurt Locker; Tinent roí: escala a Nova Orleans.
